Poemari : M-B.
I
La sort de vegades és capritxosa. La meva vida és a les teves mans.
Una mai és massa vella per ballar en roba interior.
Dius que he trobat el meu lloc a l’ordre de les coses.
Ballo i em sento com Julia Roberts a Pretty Woman.
Excepte en això de ser puta, és clar.
Tinc formigues a la boca i papallones a l’estómac.
Busco una vida millor com un estel sense corda.
Fora se sent la paraula recompte, count, zahlen, compter, recuento.
Ara, la meva vida se sacseja com una canya seca en un vendaval.
II
Intentré travessar la frontera per sisena vegada
I sempre aquesta por a mirar-te als ulls i a les teves pors.
La meva vida es construeix i es destrueix.
Atenta a l’opac homicidi dels violoncels.
Sóc d’aquesta classe de dones que deixen forats.
Penso en la por a Donald Trump.
El mur de la vergonya no és més
que un substantiu i un complement del nom.
Vaig comprar un manual de papiroflèxia.
Per no pensar faig homes de paper,
amb les meves mentides fabrico les meves llàgrimes
III
Em vaig despertar després d’una nit Instagram.
Conreo roses vermelles sota un tweet .
Dibuixo amb la llengua el perfil de les teves celles.
És temps de petons. Em moro de ganes per una cigarreta.
Cega de Lambrusco no trobo l’encenedor.
Un moment sofà amb tu, no el té qualsevol.
Estic desbordada. Desmantellament de la realitat.
Diuen que l’essència de l’amor està en la incertesa.
JOSE ANTONIO AGUADO