TRIBUNA / JOAN TAMAYO SALA.
ES BUSQUEN POLÍTICS AMB VALORS HUMANS
Vulgarment, anomenem polítics o polítiques a les persones que es dediquen de forma “professional” a la política. Ja no anem bé, per començar, si pensem que la POLÍTICA hauria de ser un mitjà per a transformar la realitat i treballar pel bé comú.
Evidentment, ens trobem molt lluny d’això. Ho he percebut, una vegada més, d’ençà que es van anunciar les eleccions al Parlament de Catalunya pel dia 14 de febrer. Novament torna la trista pràctica de ridiculitzar a l’adversari, mentir, menysprear, prometre la seva “veritat”, tot el que vulguis menys la utilització sàvia i culta de la paraula i dels principis.
I t’entren unes ganes de cridar, davant d’ells, amb força: Però que sabeu que aquesta Democràcia és només que un simulacre, que la veritable DEMOCRÀCIA, no és només anar a votar cada quatre anys!!!!
En una societat en plena crisi “total”, és urgent, com a mitjà cap a una esperança real d’una societat diferent, més humana, aconseguir que l’acció política diària sigui la pràctica de l’ÈTICA.
La POLÍTICA està massa desprestigiada i se la veu, només com una lògica sectària de partit (amb uns interessos apartats de les necessitats bàsiques de la gent) i agafada per a les persones que la practiquen, com una fi, i no com un mitjà.
El nou sistema de la “Postveritat” que ha vençut al Modernisme, se l’ha apropiat. I mentre les desigualtats i les injustícies creixen arreu, el gran “teatre de la política” va marcant la seva pròpia estratègia, per allunyar-se d’aquesta mateixa realitat (per por, per incompetència, per interès…).
Com pot ser, que un polític o política menystingui i renegui de l’única base que ens podria permetre un pacte de convivència amb una certa esperança, com és el dels Drets i Valors Humans?: No té explicació humanament lògica.
On són els polítics o polítiques al servei de la comunitat? Que parlin diàriament del terme “bé comú”?, que es qüestionin, de veritat i amb valentia, un sistema que és injust de base?
La veritable política hauria de projectar Transparència, Honestedat, llibertat d’Expressió, capacitat de treball i organització, passió per a la justícia i els Drets Humans, servei a la comunitat, sota els valors de la solidaritat, equitat, l’acolliment, l’autonomia, inclusió, respecte a les persones i a la naturalesa, igualtat real… I en canvi que trobem?
A vegades, estic temptat a posar un anunci als mitjans que digués:
Es busquen persones per a la noble tasca de treballar per a la societat, “dixit” POLÍTICS/POLÍTIQUES que reuneixin les següents característiques i competències:
- Capacitat de dur a terme la teva tasca amb transparència i honestedat. Amb valentia per defensar els DDHH per sobre de tot.
- Amb capacitat de diàleg, empatia i mediació per a resoldre conflictes (i no al revés), trobar solucions equitatives basant-se en el bé comú i a la pluralitat.
- Respectuosa amb la veritat, la saviesa de les persones i la cultura.
- Capacitada per a promoure el sentiment i la consciència crítica al seu voltant.
- Amb una preparació humanista suficient per a adonar-se i per tant combatre qualsevol classe de discriminació.
- En definitiva, busquem a alguna persona que entengui que “EL SENTIT DE LA COMUNITAT I DE LA POLÍTICA ÉS PROTEGIR LA VULNERABILITAT”.
Però pot-ser m’equivoco, demano massa?, sóc un ingenu somiador?, que no veu que pot-ser no trobaré candidats per a acomplir aquesta tasca, fins que siguem capaços d’HUMANITZAR-NOS TOTS I TOTES. Però que vol dir Humanitzar-nos? Algú està capacitat per explicar-ho, si us plau?
O és que pot-ser (i la veritat fa mal) és que no es poden canviar les coses, de veritat, des de dintre mateix de les Institucions que tenim? (“dixit” els oblidats missatges del moviment 15-M), i que per tant hem de treballar de base i construir, una nova societat?
En tot cas, disculpeu, ha estat un intent de “Carta als Reis Mags”
Joan Tamayo Sala
Advocat, activista pels DDHH, membre del Col·lectiu Espai Humana i de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.
