CULTURA/LITERATURA. L’Aula d’Extensió Universitària de Sant Quirze del Vallès oferirà aquest dimecres, 23 de gener, la conferència “Pompeu Fabra, ciència i compromís” a càrrec de Jordi Ginebra, Doctor en Filologia Catalana per la UB.
A les 18 hores al Casal d’Avis (Carrer Pintor Vila Puig, 22) Sant Quirze del Vallès.
Pompeu Fabra i Poch va ser un filòleg català conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter, establidor de la normativa moderna de la llengua catalana. 1868-1948
Pompeu Fabra és una de les personalitats més importants de la Catalunya del segle xx. Per què? Perquè va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu a la qual es va adherir tot el país. La codificació lingüística de Pompeu Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió de la Catalunya d’avui.
L’obra de Pompeu Fabra és una obra que respon al més alt grau d’exigència científica. Amb una preparació tècnica com a lingüista que ningú més posseïa llavors a Catalunya, i amb la visió justa del que significa fixar un model lingüístic de referència, va saber materialitzar el projecte que el país perseguia: posseir un codi formal funcional, modern i autònom. Alhora, la seva obra és també la d’una persona compromesa: amb un ideal de país i amb un ideal de progrés social i de justícia.
[box type=”note” ]Jordi Ginebra i Serrabou. Comissari de l’Any Pompeu Fabra (2018)
Jordi Ginebra Serrabou (Barcelona, 1961) és doctor en Filologia Catalana, amb premi extraordinari de doctorat, per la Universitat de Barcelona, i catedràtic de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat Visiting Research Fellow de la Universitat de Birmingham (2004) i professor visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona (2014-2015).
Ha estat subdirector del Servei Lingüístic de la URV (1992-1997), director del Departament de Filologia Catalana de la URV (1997-2000 i 2010-2014), coordinador del màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (2007-2010), coordinador de la URV del programa de doctorat interuniversitari Estudis Filològics Interdisciplinaris (2004-2009) i membre del Consell Consultiu del Programa de la Gramàtica Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (1996-1997).
Actualment és responsable del Grau en Llengua i Literatura Catalanes de la URV, membre del Comitè Editor de les Obres completes de Narcís Oller, vocal de la Comissió Permanent del Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà, i membre del Consell de Redacció de la revista Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, del Comitè Científic Internacional de la col·lecció Biblioteca Sanchis Guarner i del Consell Assessor de la revista Onomàstica. Ha participat en nombrosos projectes de recerca finançats, com «El tratamiento de los elementos lexicalizados en un diccionario bilingüe», «Fraseología, régimen y sintaxis de las unidades verbales: estudio comparado español-catalán» o el projecte NEOXOC (Xarxa d’Observatoris de Neologia en Llengua Catalana). Coordina el grup de recerca ERLEU i forma part del grup ROLLING (reconegut per la Generalitat).
Actualment participa en els projectes «Estructura argumental y procesamiento neurolingüístico en la interfaz léxico-sintaxis: verbos inergativos con objeto cognado o complemento preposicional de régimen», finançat pel Ministerio de Economía, Industria y Competitividad, i NADIC (sobre neologismes per a l’actualització del diccionari normatiu), finançat per l’Institut d’Estudis Catalans. També participa en el projecte col·lectiu de redacció de la Gramàtica del català antic. Ha publicat nombrosos treballs sobre la història de la llengua catalana, la sintaxi i el lèxic catalans, la fraseologia, la gramàtica normativa i la llengua dels escriptors.
És autor de llibres com Antoni de Bofarull i la Renaixença (1989), El grup modernista de Reus i la llengua catalana (1994), L’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona (1996), Diccionari d’ús dels verbs catalans (1999, amb Anna Montserrat), Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira i Virgili (2006), Ideòlegs, gramàtics i escriptors (2006), Llengua, nació i modernitat (2010) i La nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Guia pràctica (2017). Ha estat curador de l’edició dels Escrits lingüístics (1987) d’Antoni de Bofarull, de la Gramàtica catalana (1998) de Joan Petit i Aguilar i del volum Obres gramaticals I (2004) d’Antoni Febrer i Cardona.
A més, ha publicat nombrosos estudis en revistes especialitzades i en obres col·lectives. Dels darrers anys pot destacar-se la participació en els volums Constructing Languages. Norms, myths and emotions (2016), Collocations and Other Lexical Combinations in Spanish. Theoretical, Lexicographic and Applied Perspectives (2017) i Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat (2017).
Pel seu treball ha obtingut el Premi-Beca Memorial Josep M. Prous i Vila 1990, el VII Premi d’Investigació Cultural Francesc de Borja Moll 1992, el Premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans 1991, el Premi Miquel dels Sants Oliver 1997 de l’Obra Cultural Balear, la beca Manuel de Montoliu 2001 i el Premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans 2011.
Una part important de la seva recerca acadèmica ha estat dedicada a l’obra de Pompeu Fabra. Va ser l’impulsor del I Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» (1998) —una trobada científica que des de llavors té lloc periòdicament —, i després va ser l’editor, amb Raül-David Martínez Gili i Miquel À. Pradilla, de l’obra homònima La lingüística de Pompeu Fabra (2000, 2 vol.). Entre altres treballs sobre el codificador del català contemporani poden esmentar-se «Tractament de les unitats fraseològiques en el diccionari de Pompeu Fabra» i «El règim verbal en el diccionari de Pompeu Fabra» (2000, tots dos amb Anna Montserrat), «Un debat periodístic entre Gabriel Alomar, Antoni Rovira i Virgili i Pompeu Fabra sobre ortografia catalana» (2001), «Verdaguer en el cànon d’autoritats de les gramàtiques de Pompeu Fabra» (2003), «L’autoritat en l’ús de la llengua catalana: el cànon de Pompeu Fabra» (2003), «El Fabra que vindrà. Encara més sobre els fonaments ideològics de la reforma fabriana» (2007) i «La implantació social del fabrisme: l’acció d’Antoni Rovira i Virgili» (2012). Destaca especialment el llibre Pompeu Fabra: vida i obra (2007), escrit en col·laboració amb Joan Solà. http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/contacte/comissariat-i-organitzacio/[/box]
