SALUT/SOCIETAT. Per a afrontar la situació d’emergència i gestionar la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, el Reial decret 463/2020, de 14 de març, declara l’estat d’alarma, que afecta a tot el territori nacional i la seva durada de quinze dies naturals. En l’Article 4. es nomenen quatre autoritats competents que podran actuar, sota la superior direcció del President del Govern, en les seves respectives àrees de responsabilitat: la Ministra de Defensa, el Ministre de l’Interior, el Ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i el Ministre de Sanitat.
El Decret conté una llacuna jurídica o buit legal, com el vulguem cridar, que és el nomenament del Portaveu de la Comunicació de Crisi, qui al seu torn dirigirà l’equip dels 17 portaveus autonòmics oficials. En mans del Govern està l’elecció del Candidat.
És urgent ordenar les declaracions i testimoniatges subjectius, així com les manifestacions discrepants, que ens arriben de portaveus espontanis, no autoritzats en molts casos, de tots els àmbits professionals, els qui actuen individualment perquè en el Govern no hi ha un Portaveu Oficial de la Comunicació de Crisi.
Les crisis, ja siguin de salut, socials, econòmiques o polítiques, comporten canvis inesperats, situacions complicades i d’escassetat. Discrepo del titular de l’editorial publicat en OK Diari titulat “la improvisació costa vides”. Amb la meva experiència de més de 30 anys en l’exercici de la Comunicació, afirmo rotundament que “la improvisació salva vides” si a causa d’un caos no previst, tracta de posar ordre a la Societat i conforme es van desenvolupant els esdeveniments es prenen amb urgència decisions adoptant mesures per a reduir els riscos.
En la Comunicació de Crisi en situacions d’emergència, en les quals no sempre n’hi ha prou amb divulgar una informació precisa, cal tenir molt present una regla prioritària “la improvisació contamina”, primer, cal preparar el terreny i, a continuació, dissenyar una estratègia comunicativa adequada a les circumstàncies per a minimitzar la crisi, transmetent missatges en tot el relatiu a les informacions sobre els riscos per a Societat en general, la salut pública i la seguretat.
En aquests dies i possiblement s’aveïnen mesos, vivim de la improvisació, ho veiem diàriament en les informacions que ens transmeten els mitjans. Les llars espanyoles, a causa de l’obligada reclusió a les cases i la prohibició de sortir als carrers, s’han convertir en espais domèstics “intel·ligents” per a pràctiques de cuina, amb zones de joc i oci, sales de ball, escenaris musicals, circuits d’esports, gimnasos, festes de Sant Fermín… que ens motiven a participar, dia a dia, en aquests temps de lluita comuna per a vèncer el COVID-19.
En la realitat desconeixem quan va començar el “estat de crisi del COVID-19” i quan acabés. Han passat 7 dies interminables i avui dia no sabem quant durés.
M’agradaria transmetre dos missatges: al Govern dir-li que nom un Portaveu de la Comunicació de Crisi i als ciutadans, els qui estan demostrant un comportament exemplar, que recordin al sociòleg canadenc, Marshall McLuhan, pare del lema “la imaginació al poder”…
Ana Lucrecia Baschwitz
Ana Lucrecia Baschwitz Gómez de las Bárcenas, Llicenciada en Publicitat i RRPP (1982) i Doctora en Ciències de la Informació (1997) per la Universitat Complutense de Madrid. Directiva de Relacions Públiques (Registre Oficial núm. 421).
Des de fa més de 30 anys, exerceix la professió d’experta en Comunicació Social, en la seva pròpia Agència, CETYO, Comunicació i Producció Audiovisual, especialitzada en la Comunicació Social Integral.
