CARTES AL DIARI.
Que Catalunya arrossega una falta d’atenció als problemes reals dels seus ciutadans, siguin o no independentistes, és una afirmació basada en fets reals, dels que citem un significatiu i altres:
1) Les llistes d’espera en sanitat, són cada vegada més demostratives de la ineficàcia de la Generalitat, que té les competències. No és un problema dels de Madrid …, recurs fàcil de l’independentisme. Amb la independència tot funcionaria millor… No deixa de ser un acte de fe.
Si comparem llistes d’espera a Catalunya, els governs de la Generalitat de Convergència -abans- de JXC després i d’ERC + JUNTS + CUP, ara, demostren que aquest problema dels ciutadans -de tots- no està al centre de l’acció de govern.
La mitja d’atenció sanitària del Servicio Nacional de Salud, que recull les dades de totes les Comunitats, assenyala un temps d’espera de 121 dies per intervencions quirúrgiques i de 75 per visita a especialista.
En Catalunya, aquestes dades són de 152 dies per intervencions i 121 per tenir hora amb l’especialista.
Els imaginaris projectes de República, des de Waterloo, o des d’ERC, es continuen difonent. Així ho demostren. TV3 i la resta de mitjans, encara sense canviar la seva orientació independentista per via lliure.
No deixen de donar cabuda a totes i cadascuna de les fonts del seu imaginari: que si Jordi Cuixart -l’autoanomenat Mandela català- fa un llibre i el presenta tot vestit elegant – té bona planta, el noi- a la porta de la casa de Puigdemont a Bèlgica; que si Puigdemont ha format el Consell de La República des d’un poble francès i ho presenta com una proposta política per Catalunya quan només ell ho avala; que si d’uns 462 membres de la CUP diuen que 291 han votat en contra als pressupostos de la Generalitat, per l’any 2022 al no ser de país, independentista, volen dir.
Aquest és el principal i continuat missatge: amplificar tots els anuncies independentistes, en lloc de crear un servei públic pluralista.
I mentrestant CATALUNYA PARALITZADA, amb uns diputats debatent sobretot en projectes d’un imaginari que no existeix i deixant de banda l’acció de govern, govern, govern, per això cobren.
Això, en lloc de fer de Catalunya un lloc que els ciutadans -tots- tinguin els millors serveis. Dedicats sobretot a les seves batalles internes i aprofitant la Generalitat pel seu ús i projectes partidistes, que tindrien que estar al marge i vehicular-se pels partits.
Però això continuarà així mentre que mantenim posicionaments polítics impossibles, a l’hora de votar. Les emocions personals del que volem, de quins són els desitjos personals, deurien anar acompanyades de valoracions sobre el que fan els partits que voten.
Si no acceptem que el vot vagi a parar als projectes possibles -el vot útil -, i el donem a partits amb projectes imaginaris, pensant que això és el que volem per Catalunya, la realitat és molt tossuda i veiem que donar recolzament a les opcions no possibles, només satisfà al nostre ego.
Tenim garantida una bandera pel nostre enterrament i ens semblarà que això és coherència. Però la realitat, ens colpeja, a nosaltres, als nostres fills i en aquesta impossible lluita, tots perdem i Catalunya més.
Més arguments, i els asseguro que no els dóna VOX, recurs fàcil per desacreditar als que no som independentistes:
2) La central nuclear de Vandellòs està en fase de desmantellament i el seu alcalde porta 5 anys per tractar que s’utilitzi com un centre de protonteràpia, moltes vegades l’única alternativa davant dels sistemes actuals de radioteràpia, que són molt més invasius i destrueixen també cèl·lules no cancerígenes. Els tractaments de protons, en algunes ocasions es deriven a l’estranger, però només per uns pocs afortunats.
Aquest Ajuntament porta 5 anys amb la proposta i sense tenir respostes ni de la Generalitat ni del Govern.
3) En les modernes propostes de recursos de projectes de plaques solars i eòlic, en interior i en el mar, Catalunya és la més endarrerida en instal·lacions i autoritzacions i s’enfronta a una demanda per la paralització i endarreriments en permetre’ls.
Aragó ha ofert una instal·lació de fotovoltaiques en la seva comunitat i transportar a Catalunya l’electricitat, que no ha tingut cap acollida per la Generalitat.
Continuem amb les actuacions de teatre de Consells i Parlaments de la República, sobre paper sense validació democràtica; anem de nou a fer una arrossada a Cases d’Alcanar amb llamàntol, omplim els espais públics de senyeres no acceptades per tots, però Catalunya segueix paralitzada per culpa de les persones que continuen donant el seu vot a projectes impossibles.
Però ho patim tots, que uns mantinguin les seves emocions per sobre de l’interès general ens fa mal a tots. Evitar-ho es diu convivència.
@josecoderch
