Dimecres,24 abril, 2024
IniciA PORTADAPrometre el càrrec, la broma de l'imperatiu legal i altres afegitons

Prometre el càrrec, la broma de l’imperatiu legal i altres afegitons

CARTES AL DIARI/OPINIÓ DEL LECTOR

A Espanya, com a moltíssimes democràcies, es va establir el requisit de que els càrrecs al prendre possessió jurin o prometin respectar la Constitució i la Llei. Respectar-les i fer-les complir no vol dir no modificar-les. Per tant, i això es molt important, tot i aquesta promesa o jurament, els càrrecs continuen amb la llibertat de promoure la seva modificació d’acord amb les normes previstes. Es més, l’essència del càrrec de qualsevol òrgan amb capacitat de legislar, des de un consistori municipal fins a les Corts Generals, es promoure i fer els canvis legislatius que es considerin necessaris.

Quan un càrrec formula aquesta promesa o jurament, no renuncia a cap de les seves idees ni a cap punt del seu programa, excepte el de passar-se pel folre la llei. Per exemple, un “podemita” no renuncia a la socialització dels bens de producció, un independentista no renuncia a la independència, etc. L’únic a que es compromet es a  intentar arribar a aquets objectius d’acord amb la llei.

No te cap sentit fer afegitons a aquesta promesa o jurament. En Dret quan un presta el seu consentiment el presta lliurament o no el presta. Dir que ho fa “per imperatiu legal” es com dir que no ho vol fer, que no està disposat a respectar la llei. Us imagineu la cara de la vostre parella si el dia que et cases dius “sí, vull, per imperatiu legal”? Segurament, la festa ja es podria donar per acabada. Dir que es promet per imperatiu legal, per obligació, es com dir que no em comprometo a res.

El objectiu de la promesa o jurament es deixar clar que en democràcia s’han de respectar les lleis i canviar-les segons els procediments democràtics establers. No hi caben assalts a palaus d’hivern, marxes amb camises negres o d’altres colors o declaracions unilaterals en nom del poble la composició del qual l’han decidit prèviament no sap qui.

Per tant, crec que la Llei no hauria de permetre can tipus d’afegitó a la fórmula de “sí, ho prometo” o “sí, ho juro”. S’accepten o no les normes de la democràcia. Si les accepta, defensi vostè els canvis que consideri convenients, si no les accepta, vostè està fora del sistema.

Joan Manuel Arruga

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies