Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Puigdemont, seria millor que anés pensant en altres coses
Slider
Coses senzilles davant projectes impossibles.

Puigdemont, seria millor que anés pensant en altres coses

CARTES AL DIARI.

La setmana es tanca amb la notícia de què Puigdemont no es presentarà com candidat per ser el 132 president de la Generalitat.

Els seus partidaris, els que li atribueixen un carisma i una popularitat que li permet reunir encara un important nombre de vots, podrien considerar les raons que li porten a aquesta decisió.

La realitat. Cap on ha portat l’anomenat procés? Quin son els guanys reals per Catalunya i pels catalans?

Les seves decisions rupturistes d’imposar per la desobediència i la confrontació una República i la independència, quan com a mínim el 50% de catalans no està d’acord i el moment històric del segle XX i XXI a Europa ho fan inviable, han acabat amb el seu projecte.

Utilitzar la Presidència de la Generalitat i tots els recursos financers i mediàtics, no li han servit, ja que no ha respectat les regles democràtiques del Parlament de Catalunya, retorçant-les per convocar un referèndum que no va ser legal ni acceptat internacionalment i proclamant una DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA, amb la Llei Bàsica de Transitorietat que volia imposar a tots els catalans la seva República.

La democràcia de la qual es partia, es va perdre i substituir per majories que no podien atribuir-se les competències que no tenien.

Aquest és el resum, aquesta és la realitat i com veu que no es pot avançar, s’aparta. Ja hi ha altres que volen continuar en el seu lloc i arribar a ser el 132 president /a, però el fum dels projectes va deixant pas al realisme.

Hi ha molt de fum en aquest projecte, comença des de la numeració que darrerament han impulsat per presentar com certa l’antiguitat de la Generalitat, des de 1359, president Berenguer de Cruïlles, Bisbe de Girona…

Llavors era una institució amb altre nom, totalment diferent en competències i territorialment de l’actual i sense cap base democràtica, ja que els presidents ho eren per designació del braç eclesiàstic (canonges, bisbes, abats) i en alguns casos del braç militar…, fins a arribar al 121 que va ser Josep de Vilamala, sacrista de Sant Esteve de Banyoles.

Després de les guerres carlines es van nomenar ja diferents personalitats amb una certa representativitat democràtica.

Res a veure amb la Generalitat que va constituir-se amb el Parlament de Catalunya de 1932 i després de la seva dissolució pel franquisme, es va arribar a un nou Estatut i les eleccions al Parlament de Catalunya de 1.980 que van fer president a Jordi Pujol fins a l’any 2003.

El número de president 132, que reivindica l’independentisme és una clara adaptació de la història a un relat que pot ser opinable. Molts no veurien en aquests 122 eclesiàstics cap base democràtica.

Per això Puigdemont ha vist que els seus funambulismes polítics no porten enlloc i l’oportunitat d’una modificació de les penes del delicte de sedició , podria propiciar el seu retorn i dedicar-se a altres coses.

Prolongar la seva estada a Bèlgica si el suplicatori del Parlament Europeu prospera i perd la immunitat pels fets anteriors a la seva condició d’europarlamentari, serà un altre error i malgrat que busqui culpables arreu (la repressió, que Junts no sigui més que un altre partit, però no el pal de paller de l’independentisme), ha d’oblidar els somnis de la seva militància juvenil i acceptar la realitat.

Que això és un desencís pels seus seguidors? Bé, també ens hem d’obligar a un realisme i no a projectes impossibles.

Una proposta és que ens porti de la seva fugida, un costum dels belgues, tant de Flandes com de Valonia i sobretot de Brussel·les, que almenys comparteixen l’admiració per les patates fregides de les quals la marca FRITO és la més popular i basada en el sistema de fregir les patates d’una determinada classe, primer a 185 graus, refredar i després tornar a fregir a 195 graus.

Segur que per una família de pastissers com encara ho són la seva família a Amer (Girona), això ho farà molt bé. Ja tenim uns bons xuixos de Girona i podríem afegir aquesta especialitat belga.

En política retirar-se a temps és una virtut.

@josecoderch

2020-11-13

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator