TRIBUNA / PHIL CONNORS
Quan la política entra per la porta del poder judicial, la justícia salta per la finestra
[dropcap]A[/dropcap]rran de les recents actuacions del Tribunal de Cuentas, que no és un òrgan judicial, però que li agradaria jugar aquest paper, es torna a parlar de la necessitat de renovar la composició de diferents organismes administratius i judicials.
El Tribunal de Cuentas ha viscut sense protagonisme, de fet molta gent s’assabenta ara que existeix, fins que ha copat totes les portades obrint expedients a líders independentistes quan en canvi va fer el longuis quan el cas Gurtel.
El Tribunal de Cuentas és l’evidència de com la política intervé en un organisme que hauria de ser imparcial. Aquest juliol s’hauria de renovar la seva composició que data de 2012, el període és de 9 anys, i que consta de 12 membres, 7 dels quals actualment són del Partit Popular, o sigui majoria absoluta.
Destaquen els noms de Manuel Aznar López germà de l’expresident; Juan Velarde de la fundació del PP FAES; i Margarita Mariscal de Gante, exministra amb Aznar i qui està portant la causa contra els independentistes.
S’entén doncs que mentre serveixin als interessos del partit que els ha nominat, aquest no mourà un dit per afavorir la necessària i imprescindible substitució. Ans el contrari, ja que són arma llancívola contra els que consideren enemics.
Es parla molt de la Judicialització de la política però molt poc de la politització del sistema judicial i òrgans afins.
L’home, entès com a persona, és un animal polític i social, deia Aristòtil. Si la persona és un animal polític, vol dir que té capacitat per pensar i la seva racionalitat li permet entendre
No volia dir, en origen, que era una persona que desenvolupava la política, sinó que formava part d’un sistema gestionat per la ciutadania i com a membre social manifesta simpaties polítiques.
N’hi ha que porten la simpatia a un extrem. Militància activa se n’hi diu. I tant si és de mínims com de màxims, mentre no afecti les decisions que per motius de feina s’hagin de prendre no hauria de fer res.
Però que passa si algú, condicionat per les seves simpaties beneficia a qui és del seu bàndol? O a l’inrevés, si condicionat per les seves antipaties perjudica a qui no ho és? Doncs que estem davant d’un abús de funcions i això és una actuació punible.
I és que a les persones que componen la magistratura i altres òrgans de l’administració, com a animals polítics no se’ls pot negar el dret a identificar-se amb un partit, però com a animals fiscalitzadors i/o jurídics sí que han de respectar un codi que els obliga a ser imparcials i el més justos possible. Han d’estar pel damunt de tota sospita com la dona del Cèsar.
L’ombra de les influències sempre planeja damunt de qualsevol dels seus membres i és ceba en l’ambició i és que ser pobre és gratis, però ser ric costa diners.
Phil Connors.
