EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ
Quan la resposta és no
“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González
“El veritable escriptor es distingeix de l’aficionat que aquell està sempre disposat a acceptar allò que millori la seva obra, sacrificant l’ego al seu ofici, mentre que l’aficionat es considera perfecte.” Harold Acton
[dropcap]A[/dropcap]trevir-se a mostrar el resultat d’un projecte pot ser un moment de gran tensió i conflicte per a l’autor. No suposa una gran diferència si es tracta de la primera vegada que ho fa o si ja té una trajectòria i un recorregut en la presentació de propostes, ja que invariablement l’exposició als altres genera una certa expectativa en la resposta. És la necessitat innata de la persona a ser reconegut i valorat de manera positiva i el temor a ser rebutjat. El NO o la declinació cortesa que últimament s’estila pot fer dubtar a l’escriptor de la qualitat del seu treball i de les seves possibilitats de publicació. Fins i tot en alguns casos, el rebuig continuat pot suposar el bloqueig i la renúncia a continuar dedicant esforços i temps en una tasca que a vegades pot resultar solitària i poc benvolguda.
L’autèntic aprenentatge s’inicia després del primer NO i s’intensifica amb cada rebuig rebut. En realitat, aquesta “retroalimentació negativa” és una impressió subjectiva perquè les consideracions i motivacions per a la no acceptació d’una obra per a la seva publicació pots ser molt variades i no han de veure, en la majoria dels casos, del talent i la qualitat de la proposta enviada.
L’autor ha d’entendre que el NO és important. Suposa un recordatori que està en contínua evolució i, per tant, té marge i capacitat de millora. També pot resultar útil per a detenir-se i analitzar amb més deteniment els interessos i els criteris utilitzats per les editorials. Davant una resposta negativa sempre és útil enfocar-se durant un temps en altres projectes i deixar refredar l’emoció per a avaluar posteriorment de forma més racional com enfocar novament la proposta. Formar-se, escoltar altres autors, participar en esdeveniments i innovar tractant de sortir dels espais de confort en l’escriptura és essencial per a millorar. Potser l’èxit més gran és saber enfocar de manera constructiva els fracassos i no cedir al descoratjament.
“Tanca la porta. Escriu sense que ningú miri per sobre de l’espatlla. No intentis esbrinar què volen escoltar els altres de tu; esbrina el que has de dir. És l’única cosa que tens per a oferir”. Barbara Kingsolver
En molts casos les negatives poden ser una manera de regular el concepte que té de si mateix un autor i motivar-li a millorar o a treballar en els aspectes que ha tingut descurats. Actualment, és necessari no només dominar les tècniques narratives sinó també estar actualitzat sobre els interessos i el tipus de propostes que poden resultar més atraients en literatura. No significa que l’escriptor hagi de renunciar al seu estil o a la mena de literatura per la qual sent inclinació, però sí que pot ser útil escoltar propostes i consells.
El talent és una cosa innata, però no és l’únic factor important en l’èxit d’una proposta perquè l’esforç, el treball constant, els coneixements i saber aprofitar les oportunitats i els recursos disponibles són factors tant o més decisius. Tenir suficient seguretat en el treball realitzat i saber-ho exposar amb convicció i entusiasme pot ser una eina essencial per a transmetre valor.
“No hi ha una altra recepta: llegir, escriure, corregir, tirar folis a la paperera i dedicar-li hores, dies, mesos i anys de treball dur (…) Recorda alguna cosa: les presses van destruir a molts escriptors brillants.” Arturo Pérez-Reverte.
Al final, l’escriptura és comunicació: saber transmetre la idea des de l’autor com a emissor a les editorials, els lectors i la societat com a receptors. Aquesta tasca requereix habilitats, però també constància i, a vegades temps i assajos per a resultar realment efectiva.
Cristina González.
