-
El Projecte MEDUSA de l’Institut de Ciències del Mar, del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), ha desenvolupat uns protocols d’actuació per a fer front a la presència de meduses i a les seves picades a les platges del litoral espanyol
-
La guia fa èmfasi a evitar algunes pràctiques que, lluny d’ajudar, poden empitjorar la condició de la persona afectada per la picada
-
“Aquest estiu s’ha detectat un augment del número i la freqüència de meduses”, adverteix l’investigador
SALUT. L’Institut de Ciències del Mar ha publicat els seus protocols de prevenció i actuació davant meduses a les platges espanyoles. Treure les restes de medusa sense fregar i rentar amb abundant aigua salada són algunes de les recomanacions bàsiques.
El Projecte MEDUSA de l’Institut de Ciències del Mar, del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), ha desenvolupat uns protocols d’actuació per a fer front a la presència de meduses i a les seves picades a les platges del litoral espanyol. Aquesta guia, publicada en la pàgina del mateix centre, ofereix tant les pautes generals aplicables a totes les meduses, com una sèrie de protocols específics per a certes espècies, com la Pelagia noctiluca, la Rhizostoma pulmo o la Cotylorhiza tuberculata, entre altres.
Entre les recomanacions bàsiques comunes a totes les espècies es troben treure les restes de medusa sense fregar, rentar la zona afectada amb abundant aigua de mar, aplicar aigua amb bicarbonat, aplicar gel sec a intervals i, si persisteix el dolor, consultar amb un metge.
“El tractament enfront de la picada de meduses busca atenuar els efectes del verí, prevenir enverinament posterior de trossos residuals de meduses en la pell, i minimitzar les complicacions derivades de l’ús de productes no provats”, explica l’investigador del CSIC Josep María Gili, expert en meduses i un dels autors dels protocols.
La guia fa èmfasi a evitar algunes pràctiques que, lluny d’ajudar, poden empitjorar la condició de la persona afectada per la picada. En concret, recorda que no cal aplicar aigua dolça, ni amoníac, ni alcohol, no cal fregar la zona afectada, ni aplicar embenatges a pressió i, excepte en casos molt específics, tampoc cal aplicar vinagre.
Material per a identificar diferents espècies
La pàgina del Projecte MEDUSA inclou també materials per a aprendre a identificar les meduses més comunes del Mediterrani, com la medusa luminescent (Pelagia noctiluca), la medusa ou ferrat (Cotylorhiza tuberculata) o la vela porpra (Velella velella), i altres espècies invasores que comencen a aparèixer en les costes, com la caravel·la portuguesa (Physalia physalis).
“Aquest estiu, com ha vingut succeint en els últims anys, tornarà a ser habitual, i possiblement s’incrementa, la presència de meduses a les platges. En general, s’ha detectat un augment del número i la freqüència de meduses i també han començat a aparèixer cada vegada amb més assiduïtat espècies poc habituals, com la cubomedusa Carybdea marsupialis”, afegeix l’investigador l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.
La proliferació de meduses, en augment en els últims cinquanta anys, té impacte en la salut de les persones, el medi ambient marí, la pesca i el turisme. En els últims anys, a Catalunya les picades de meduses s’han incrementat fins a representar entre el 40% i el 80% de les incidències totals a les platges. El nombre d’afectats per picada de medusa en aquesta regió en els mesos d’estiu oscil·la entre els 15.000 i els 20.000 en els mesos d’estiu, segons les dades dels serveis de socorrisme de les platges. Un número que podria ser superior si es comptabilitzessin les persones que acudeixen directament a centres hospitalaris.
Font: SINC
