SOCIETAT. Darrera les seves ulleres de pasta, els ulls de la Raquel Méndez s’il·luminen en parlar de la seva feina. Aquesta sabadellenca de 24 anys va iniciar la seva relació amb Andi Sabadell el 2011 com a participant de les activitats de lleure i com a segona cantant d’ Els Cracs d’Andi, però va ser al 2017 quan es va integrar al programa d’inserció laboral. Llavors ja feia pràctiques al Supermercat Consum de la Ronda Zamenhoff fins que es va guanyar el seu primer contracte indefinit. Posteriorment va passar a l’establiment que la marca té a la Creu Alta, i allà segueix, ben orgullosa.
-Per com en parles, sembla que n’estiguis ben contenta, de portar 6 anys al Consum…
I tant! Per a mi, treballar és una sort, perquè per algú com jo, amb discapacitat, és molt difícil, i jo, després de molt estudiar i practicar, ho he aconseguit. La meva vida ha canviat des que treballo.
-Quines són les teves tasques al supermercat?
Reposo gènere a les estanteries, a última hora em cuido de frontejar, que és moure els productes cap endavant per a què la prestatgeria no es vegi buida, de rotar, que consisteix a posar a la vista els articles d’alimentació amb data de caducitat més pròxima, o de l’atenció al client; m’agrada molt que em preguntin i poder-los ajudar.
-Com és la relació amb els teus companys?
Són molt bona gent i m’ajuden molt. De vegades em fan bromes i riem, però tinc que ser seriosa al treball, això és molt important.
-Quin són els teus horaris?
Ara faig un torn de 4 hores i treballo 3 dies a la setmana. Però vull treballar més, potser als matins. Vull poder mantenir-me econòmicament. Però per això he de tenir una feina i no deixar-la mai.
La Raquel viu amb la seva família, però des de fa uns dies forma part del projecte de Vida Independent d’Andi Sabadell “Pis Camí a la Nostra Llar”, adreçat a joves i adults amb un bon nivell d’autonomia personal, i durant un trimestre comparteix pis entre setmana amb altres companys, amb el suport d’un educador/a a les tardes.
-Com portes això de treballar i fer les feines de casa?
Quan torno de treballar, a la nit, paro taula o la desparo o frego els plats i dormo allá. És molt guai. En el futur, m’agradaria viure sola. Jo sé que ho puc fer. Has de ser tu mateix i valer-te per tu mateix. No tinc nòvio encara, em costa trobar-ne, però la meva vida ha de canviar, i ara vull aprendre a cuinar. Ja sé fer la feina de casa i anar a comprar, però em falta aprendre a cuinar.
-A banda de viure sola, quins altres projectes de futur tens?
D’aquí a uns anys, m’agradaria obrir una botiga per a tota la gent que té intoleràncies alimentàries. També vull viatjar, anar a Portugal, perquè la meva mare és portuguesa i vull conèixer la família, i visitar altres països.
