Divendres,1 març, 2024
IniciA PORTADARealitat secundaria, per Phil Connors

Realitat secundaria, per Phil Connors

TRIBUNA / PHIL CONNORS.

Realitat secundaria

[dropcap]N[/dropcap]o busqueu la definició del títol a Google, no existeix. És el neologisme inventat per descriure aquells aspectes que condicionen les relacions de l’ésser humà amb els altres i amb el seu entorn i que fan de la socialització una carrera d’obstacles.

Tothom creu que és d’una manera que és la millor. Tota persona té una percepció de si mateixa que fa que li costi entendre i acceptar que els altres no coincideixin. I el no entendre-ho porta a males interpretacions de paraules i de gests, a enfadar-se i a molestar-se per judicis apriorístics, sovint mancats de raó.

I tot te a veure amb l’ego. L’ego que filtra amb garbell de sorra gruixuda quan interessa i amb sedàs de sucre en pols, quan convé. Ningú es tracta a si mateix com tracta als altres, la tolerància que es demana no és la mateixa que s’ofereix.

L’empatia és l’art, dic art essent conscient que és una capacitat, però és tan difícil dominar-la que qui ho aconsegueix s’ha de considerar artista. És l’art, deia, que tenen algunes persones per posar-se en el lloc d’altri i veure les coses des de l’altre punt de vista.

Posar-se en les sabates de l’altre, dona peu a entendre el seu comportament, els seus pensaments i, clar estar, també els seus sentiments. Si a més d’entendre-ho ho interioritzem i ho intentem viure com ho viu l’altre estem en una situació immillorable de connectar-hi emocionalment.

Representació simbòlica de l’empatia.


Però per arribar a connectar amb els altres, el primer és socialitzar. Molt. I el segon és escoltar. Activament; no interrompre i no pensar en la nostra resposta que ja tenim a punt. Cal tenir clar que primer és entendre els altres i després ja ens farem entendre als altres. I per això no cal intel·ligència racional sinó intel·ligència emocional.

Aquesta confusió entre intel·ligències és la que du a persones força intel·ligents a creure’s que el que no es pot mesurar és superflu i per això els costa entendre els sentiments i poden semblar tan insensibles com pedres. Obrir-se als altres els porta a pensar que poden mostrar feblesa i vulnerabilitat.

I si costa entendre els mateixos sentiments com no costarà exterioritzar-los? I, àdhuc, entendre els dels altres?

Poques vegades, o gairebé cap, les persones es mostren tal com són ni tan sols a si mateixes. Hi ha una actitud defensiva que bloqueja exterioritzar el que hi ha a dins. Quelcom que psicòlegs, sigui quin sigui el corrent que practiquin, trobaran explicació en mancances infantils, traumes, humiliacions, rebuigs o patiment d’hostilitats i d’excessos.

Però està clar que sigui quin sigui el motiu, quasi cada persona viu en la seva realitat secundària. Demanem enguany al tió, o al Pare Noel o als Reis una bona dosi d’empatia, ja que estar bé amb nosaltres i amb els altres és del millor que ens pot passar a la vida.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies