SOCIETAT.
“Hoy voy” y mañana también
Sant Quirze s’ha convertit els darrers anys, en un parc temàtic de les escoles d’aprenentatge.
Des de fa anys, per l’aire ens sobrevolen aparells pilotats per alumnes que, en millor o pitjor fortuna, uns acaben aprenent i els altres acaben aterrant en un camp de cultiu o en el pitjor dels casos, en mig d’una plaça de Badia, en una grua de Sant Quirze o sobre un vehicle a l’autopista C58.
Ara i per terra, autoescoles con “Hoy voy” ha agafat el pàrquing de l’estació, com a base de sortida de totes les pràctiques. Els alumnes arriben amb tren des de diferents punts, pugen als cotxes i es disposen a recórrer Sant Quirze, paradís de rotondes, aparcaments en bateria, passos de vianants, guals, cediu el pas, etc.
A tot això hem de sumar-hi diferents autoescoles de Sabadell, Terrassa, Cerdanyola i Rubí, que tot el dia circulen pel parc temàtic, en el que ens hem convertit.
Mentre paguem l’impost de circulació i part dels nostre IBI,s van a parar a millorar carrers, voreres i passos de vianants, aquestes millores són aprofitades, totalment gratis, per aquestes empreses.
Nouvinguts al Parc de Les Morisques
Els ànecs nouvinguts
Els ànecs vint dies desprès.
VANDALISME a SQ perquè SÍ
La definició de VANDALISME és la tendència a destruir per diversió bens públics, mobiliari urbà. El mobiliari urbà inclou, bancs per seure, contenidors, bústies, fanals, gronxadors, fonts, parcs, indicadors de carrers o àrees, tot allò que en més o menys mesura, fem servir totes les persones d’un poble o ciutat. Si es trenca un banc, l’Ajuntament l’arregla i treu els diners d’uns pressupostos per aquests casos. Els diners de pressupostos són, en part, impostos que paguem tots. Per tant, el mobiliari urbà és de tots. Si és de tots inclòs del vàndal, què destrueix per diversió, quin sentit té?
Què porta a un vàndal a fer malbé mobiliari urbà? Demostrar que està fora del sistema? demostrar que no està d’acord amb alguna cosa? En els dos casos ningú sabrà res d’això sinó es reivindicat, per tant és destruir per destruir.
Sant Quirze, un poble de poc més de 20.000 habitants, té vàndals, persones que paguen impostos, en el municipi, que destrossen allò què han pagat. Els sobren els diners? Potser a ells sí, però aquests diners podrien utilitzar-se en altres partides, com ajudar als que no en tenen.
Clar que la definició d’un vàndal és la de salvatge, persona sense educació, una persona que no evoluciona en una societat, persona que està estancada. Si és així poc es pot fer, a no ser que els estaments municipals els sancioni. Però si el cas és d’una demanda, què millor que no destrossar res i utilitzar els diners a buscar solucions?
Una altra forma de vandalismes és el que fan persones en un parc, un exemple el parc de Can Feliu. Ampolles i llaunes per sobre les taules, papers per terra, brutícia en forma de mala educació. Aquests fets demostren una falta de solidaritat envers a altres persones que podrien ocupar també el mateix espai. La neteja d’aquests espais també la paguem entre tots.
La solució passa perquè l’Ajuntament digui: tolerància zero a cap tipus d’actes de vandalisme i demanar a la ciutadania la seva col·laboració, denunciant qualsevol d’aquests fets.
Perquè això funcioni, el ciutadà que denunciï s’ha de sentir recolzat, comprovant com se l’hi aplica algun tipus de mesura a les persones vandàliques.
Aquestes mesures han d’ésser contundents, des de multes a realitzar treballs comunitaris. No si val la condescendència, les persones incloent alguns adolescents, han de madurar i entendre que han de compartir els espais, ser solidaris. Sort en té aquest poble que la gran majoria d’adolescents són persones amb un gran nivell de responsabilitat i solidaritat.
Els treballs comunitaris són mesures alternatives. Consisteix en fer una activitat, no retribuïda, d’interès públic i social: Netejar parcs, pintar bancs. L’Ajuntament pot fer una llista completa.
Activitat als aeroports
Enllaç: Activitat actualitzada als aeroports
