TOP GASRONOMY / REPORTATGES. El Restaurant Racó de la Cinta, situat al carrer Mallorca, 2 (Pol. Ind. Can Canals) de Sant Quirze del Vallès, és un restaurant familiar de menú, l’especialitat del qual és el menjar casolà tradicional. Noemí Vivar és la propietària d’aquest espai gastronòmic molt valorat pels seus plats del dia i els esmorzars de forquilla, elaborats amb productes naturals i de proximitat. És el menjar casolà de tota la vida, fet a casa, sense additius i natural.
L’amplitud de la seva terrassa és perfecta per gaudir de l’esmorzar, l’aperitiu o el dinar a l’aire lliure.
Molt apreciades són les truites casolanes elaborades diàriament. Cada dia fan tres truites, una de patata, una de patata amb ceba i una de verdura de temporada, com ara que és temporada de carxofes.
Altres plats com les croquetes o els bunyols de bacallà, les faves estofades, el “cocido” dels dilluns, les mandonguilles amb sépia o els entrepans són algunes de les especialitats de la casa, elaborats totalment a la cuina.
“Tots els arrebossats i totes les salses són naturals, pelem cubells de patates perquè no posem patates congelades; les verdures també, tots els pebrots, albergínies, cebes i tot el que s’utilitza per a fer sofregits o samfaina i fins i tot el tomàquet dels entrepans també són naturals”, comenta Noemí.
Els flams, el púding, l’arròs amb llet i altres postres casolanes són el complement perfecte per a un menú de qualitat a molt bon preu.
I afegeix: “Tenim fama que el cafè és molt bo, suposo que influeix l’aigua, disposem d’un tractament d’aigua perquè la cafetera funcioni sempre amb aigua neta, tractada i això es nota en el cafè i en les infusions de les quals tenim una carta amb totes les varietats com a te negre, vermell, verd, Roiboos, de fruits i altres més”.
Quatre tipus de llet, la sencera, sense lactosa, de soia i desnatada cobreixen tots les necessitats dels clients més exigents.
En el menú del dia ens ofereixen sempre un plat de cullera, sobretot a l’hivern, una verdura o una amanida i el pit de pollastre, un recurs per als nens que pot ser amb patates o amb el que més els vingui de gust.
A més dels tres primers i els tres segons, sempre tenen un menú d’arròs blanc amb tonyina o pit de pollastre, per a les persones que fan esport i que necessiten un menú amb hidrats de carboni i proteïna.
“Intentem tenir peix que sigui fresc, una cosa molt difícil perquè el peix fresc té un preu elevat i al preu que tenim en el menú és complicat. Seitons, maires, salmó quan està d’oferta, avui per exemple hi ha truita i és clar, això a la gent li agrada, m’ho porta el pescater al matí i el fem el mateix dia.
“També treballem amb carns, totes de bona qualitat, com la galta, el codillo, les botifarres, els pinxos i a vegades, entrecot quan hi ha una bona oferta de vedella”.
Els dissabtes fan brasa i esmorzars de forquilla, com la truita de patata o les mongetes amb botifarra, la cansalada viada, la careta i altres tipus de carn a la brasa. Per encàrrec podem demanar el xai o altres menjars especials.
L’inici del Restaurant Racó de la Cinta
Parlar del Racó de la Cinta, és parlar de la història del sacrifici i la dedicació de dues dones, mare i filla, Cinta Riera i Noemí Vivar, emprenedores, empresàries, lluitadores, treballadores incansables.
La seva inauguració es remunta al 2003 quan Cinta adquiria la propietat per a reformar-la i convertir-la en un restaurant de cuina de mercat a la carta i que li feia una especial il·lusió, perquè malgrat haver estat la propietària i creadora de 23 locals, en diferents àmbits de la restauració i en diverses poblacions de Catalunya, tenia la inquietud d’obrir un restaurant de cuina de mercat a la carta.
Cinta explica: “porto en el sector des dels dotze anys i faig 69. Amb els meus pares obrim el primer local al Poble Sec de Sant Quirze, la Granja Bar Josep, era el nom del meu pare; després es va dir Granja Poble Sec i ara es diu Deba, una taverna japonesa amb molt bona qualitat. Aquí vaig començar i després van venir altres locals a Barcelona, Lloret, Terrassa, Sant Cugat, Sant Quirze, Salt, Girona, Calafell, fins a 23. He tingut de tot, bars musicals, office de bingos, bar de copes, cafeteries, restaurants, però només de carta aquest, va ser la il·lusió d’obrir-ho. Tots els he obert jo, perquè el que m’agrada és muntar, obrir i pujar. M’encanta i em continua agradant molt i no faria una altra cosa”.
“Quan obrim el Racó de la Cinta era un restaurant de carta. Teníem un gran cuiner, José María, era professor de cuina i vam estar molt bé, però era esgotador. No pots estar esgotat per a atendre el públic, cal estar fresc i no et pots cremar, si et cremes ja no vals per a la restauració”. Després decidim canviar a un restaurant de menú del dia. Ho valorem en família, calia triar entre tenir el cap de setmana o treballar normal, però la família és abans de res i vam fer el canvi”.
Cinta s’emociona en esmentar la seva filla i una llàgrima rellisca per sota la màscara. “M’emociono en pensar que tots els moments els he viscut amb moltes ganes i quan vas veient que la teva filla va agafant les regnes i a sobre les millora, no pots demanar res més. Estic molt agraïda a tothom, a la gent que col·labora amb nosaltres, que està aquí en el dia a dia, això és molt important perquè sense ells no hi ha res”.
“Noemí és la tercera generació de la família que es dedica a la restauració en Sant Quirze. Ella sí que és un sacrifici pur per tot el que fa, ara és ella la que porta el timó i estic molt orgullosa d’ella. Cada dia s’aixeca a les quatre del matí per a fer el pa”.
I així és, Noemí s’aixeca a les quatre del matí per a fer el pa, “fa vint anys que porto fent-lo, jo em vaig casar un dia entre setmana, em vaig aixecar per a treballar, vaig treballar i l’endemà, estava de nou a les quatre per a treballar. No sóc una persona que em costi i em sento bé, matino molt, però sóc com una gallina, a les 9 de la nit deixo d’existir”.
A aquesta hora faig el pa i els croissants. La primera fornada és de pa amb pastes, croissant petit, de xocolata, normal i després faig una altra fornada perquè hi ha gent que, fins i tot, s’emporta la barra de pa i les pastes, agraden molt. L’almívar que li posem el fem nosaltres, és natural, el fem a la cuina i això li dóna un punt especial.
És un treball que m’agrada, em sento bé amb la gent, m’agrada posar-li coses que li vénen de gust i parlar amb els clients, la gent diu que l’hostaleria crema molt, però jo la gaudeixo molt”.
A l’abril farà 19 anys que vam obrir i a la granja ja portaven temps. Vaig començar de molt joveneta. Em vaig donar d’alta d’autònoms amb 21 anys, i ja fa 23 que em vaig posar per primera vegada per compte propi.
Eren altres temps. Abans t’havies de buscar la vida, sóc de l’època en què la gent ja començava a estudiar, però si a casa fa falta que hi estiguis, doncs el que fas és treballar. S’ha de treballar sempre per un altre per saber el que és i a més a l’hostaleria d’abans. Abans t’obligaven a treballar en tots els torns i eren d’un mínim de 12 hores, et prometien seguretat social, però no hi havia, igual estaves treballant un any i et deien que sí, però no et feien res, no té res a veure amb avui en dia que fas la teva jornada normal i et compten les hores.
Vaig arribar a tenir dos treballs, feia de reposadora a les nits al Pryca i de cambrera en un bar a Barberà. He fet de tot, t’havies de buscar la vida.
Quan vam obrir el Racó de la Cinta només feien migdies i vespres, tot menjar de carta, però quan en vaig quedar embarassada li vaig dir a la Cinta que volia canviar el sistema perquè treballava cada dia de la setmana, obríem festius. Entre les dues van quedar que obriríem un restaurant de polígon normal i és el que vam fer.
I amb la Cinta, treballant aquí, han nascut els dos meus fills, fins i tot m’he separat.
Vam fer el canvi a restaurant de menú i la Cinta, per l’edat que té, encara segueix aquí recolzant-me i jo segueixo tirant d’ella, és un dels meus pilars i si no estigués amb mi, em costaria tirar endavant.
Al Racó de la Cinta tenim clients que vénen des de fa moltíssims anys. Alguns que s’han jubilat servin lis jo, perquè vaig començar amb 16 anys i encara segueixen venint a veure’ns.
La veritat és que tots els clients que tinc son espectaculars, la majoria es preocupen molt, ara per exemple s’han implicat moltíssim. Tinc un ambient molt maco, tots els treballadors que he tingut m’han respost molt bé, el que passa és que la vida evoluciona i cadascun agafa el seu camí.
Estem molt contents, si no fos per aquest any desastrós i encara i així podem donar gràcies a la gent, perquè no és el mateix prendre un cafè en una tassa que en un got per emportar i sé d’alguns que no se’l prendrien, però venen per donar suport, perquè vegis que t’ajuden i la veritat és que estic molt contenta en aquest aspecte.
L’equip
A càrrec dels fogons està Bienvenido, el cuiner, i Dèbora. En sala, Noemí, Lidia i Sara. Cinta continua fent costat a la seva filla i quan pot s’acosta a veure com va tot.
“En el nostre equip som una gran família. Treballem en un entorn amable, fem reunions d’equip perquè el treball sigui més agradable”.
Restaurant “Racó de la Cinta”. Take away
Direcció: Carrer Mallorca, 2-6.
Polígon Industrial de Can Canals
08192. Sant Quirze del Vallès. Barcelona
Telèfon: 93 721 57 91
Whatsapp: 607 371 052
E-Mail: elracodelacinta@gmail.com
Horari:
De dilluns a divendres de 6.00 – 17h
Dissabte de 7.00 a 13h
Restaurant “Racó de la Cinta”. Take away
Menú diari. Esmorzars de forquilla. Menjar per emportar. Cuina casolana.
