JAVI QUINTANO
28/2/2023 | 15.55:32 |
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) preveu limitar a partir de dijous l’abastiment d’aigua a 5,9 milions d’habitants a causa de la sequera. En concret, es restringirà a un màxim de 230 litres per persona i dia. L’entrada en l’escenari d’excepcionalitat al sistema Ter-Llobregat i a l’aqüífer Fluvià Muga suposa un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos. Alguns son la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, públiques i privades. Es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable.
Aquest canvi d’escenari comportarà que, de les 18 zones en les quals està dividit el territori de les conques internes, dues unitats seguiran en situació de normalitat, tres en prealerta, nou en alerta i quatre en excepcionalitat d’excepcionalitat de quatre unitats (embassaments del Llobregat, embassaments del Ter, sistema Ter-Llobregat i aqüífer del Fluvià-Muga). Per tant, seran 224 municipis en situació d’excepcionalitat, de 15 comarques, i prop de 6 milions d’habitants.
224 municipis, 15 comarques, 5,9 milions d’habitants afectats
El Consell d’Administració de l’ACA preveu aprovar aquest dimecres l’entrada en fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià-Muga. Un cop l’ACA aprovi l’entrada en aquest escenari, els municipis en situació d’excepcionalitat seran 224, de 15 comarques, i un total de 5,9 milions d’habitants. La Comissió de Sequera ha avalat les mesures en constatar que continua el descens de les reserves, després de 25 mesos sense pluges abundants a les capçaleres dels rius.
També hi ha una reducció de la dotació d’aigua mitjana per habitant i dia. Si en l’escenari d’alerta era de 250 litres per habitant i dia, en excepcionalitat passa als 230 litres per habitant i dia, molt per sobre encara del consum mitjà, de 117 litres per persona i dia. Es pren aquesta mesura pel risc de desabastament i perquè s’apropa la primavera amb un volum de reserves molt baix (27%) i sense que s’hagin recuperat, a causa de la falta de pluges.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha dit que es passarà del “semàfor groc al taronja”, i al quart dels cinc escenaris totals per gestionar la sequera, que ja dura 29 mesos, 11 més que la del 2008, de la qual es van aprendre algunes coses. L’aigua d’ús agrícola es restringirà un 40%, davant del 25% actual, l’industrial un 15%, davant del 5% actual. De fet, creu que les mesures preses durant el 2022 han retardat sis mesos l’entrada en vigor de les noves restriccions. Segons el Govern, la regeneració d’aigua, les dessaladores i els pous de sequera han aportat més aigua el 2022 i el 2023 que l’aigua dels pantans de Sau i Sant Ponç. Per tornar a una situació de normalitat, ha dit Jordà, potser haurien de ploure 50 litres per metre quadrat cada dia durant 4 mesos.
Activació de nous recursos
L’ús de l’aigua regenerada és una altra de les mesures que està guanyant pes (durant el 2022 ha aportat prop de 70 hm3). En concret, serà un dels grans eixos en la gestió de la sequera durant la fase d’excepcionalitat. Al desembre ja es van iniciar les proves per aportar aigua regenerada en el tram final del Llobregat. Així es disposa de més aigua que, posteriorment, ha de ser potabilitzada. Se n’estan produint 0,8 m3/s i això permet tenir-ne més i poder preservar més reserves als embassaments. Aquest volum s’incrementarà de manera gradual per disposar, així, de més aigua.
També s’està aportant, actualment, aigua regenerada per al reg agrícola del canal de la dreta del Llobregat, per garantir les demandes de reg. En els pròxims mesos, en cas que la situació empitjori, s’anirà incrementant l’aportació d’aquest recurs. Una altra de les mesures que es podria activar és l’aprofitament del rec Comtal, amb una aportació de 200 litres per segon.
També des de l’ACA es faran requeriments als ajuntaments que tenen pous de sequera municipals per posar-los en marxa. Aquests pous podrien aportar uns 300 litres d’aigua per segon.
En tot cas, Jordà ha dit que sobre la taula del Govern no hi ha cap proposta de fer nous pantans. Per altra banda, també es descarten transvasaments.
Triplicar ajuts per garantir l’aigua
A finals de novembre de 2022, l’ACA va obrir una convocatòria d’aquestes característiques amb una dotació inicial de 800.000 euros. Però s’ha decidit incrementar el pressupost fins als 2 milions d’euros (quantitat que suposa un increment del 150%). Durant les pròximes setmanes, se signarà la resolució de la Direcció de l’ACA per certificar aquest increment de pressupost. Això es deu a l’elevat nombre de peticions rebudes (més de 80) per la sequera que està vivint Catalunya des de fa dos anys.
Els ajuts permetran atorgar gairebé la pràctica totalitat de les peticions rebudes, i poden arribar a ser de fins al 95% del cost total. Cal tenir en compte que el percentatge de la subvenció depèn de la mida de la població amb un límit de 100.000 euros.
Durant el 2022, l’ACA ha adjudicat dues línies d’ajuts per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i l’execució d’obres d’emergència. Aquestes ajudes tenen un pressupost total superior als 600.000 euros, que s’ha articulat a través d’un total de 72 ajuts.
Aigua de Sau cap a Susqueda
Una altra mesura anunciada aquest dimarts és incrementar el volum d’aigua que es deriva del pantà de Sau cap al de Susqueda. Això preservaria al màxim possible la qualitat dels 28 hm3 que hi ha actualment al pantà osonenc, que està al 17% de capacitat. D’aquesta manera es podria garantir la qualitat de l’aigua per atendre l’ús prioritari, que és l’abastament de la població.
Això implica que en lloc de desembassar 0,3 hm3 d’aigua al dia, com s’està fent fins ara, es passarà a desembassar-ne 0,5 hm3/dia. Aquesta mesura es mantindrà sempre que no es produeixi el fenomen d’estratificació. És a dir, la barreja de les capes inferiors de la làmina d’aigua amb els llots del fons de l’embassament. Això pot comportar la mobilització dels fangs i la reducció de la qualitat de l’aigua) per sota dels 10-11 hm3 de volum embassat.
Amb això es garanteix la qualitat i el màxim aprofitament dels volums d’aigua d’ambdós embassaments, que es gestionen de manera conjunta, amb l’objectiu prioritari de garantir l’abastament de la població. Una comissió del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està treballant per garantir que el traspàs es farà amb les màximes garanties ambientals, de preservació de fauna i de salubritat i aprofitament de les masses d’aigua.
