Inici » a-ultimesnoticies » Retrat de Shunkin, Junichirō Tanizaki. Cristina Redondo

Retrat de Shunkin, Junichirō Tanizaki. Cristina Redondo

CRISTINA REDONDO/ EL RACÓ DEL LECTOR

Edicions Viena ens ha sorprès a tots amb la publicació de “Petits Plaers” una nova col·lecció de novelles breus (nouvelles), d’autors clàssics dels segles XIX i XX, amb una edició totalment curada i transportable a tot arreu, que segur esdevindrà un amor a primera vista per als lectors més bibliòfils i exigents.

Entre aquests autors clàssics, trobem l’autor japonès Junichirō Tanizaki (1886-1965) un dels autors asiàtics que amb més força combina l’antiga tradició japonesa i les influències occidentals. Tanizaki escriu amb una bellesa absoluta sobre les relacions humanes i resulta un autor de lectura gairebé obligada si volem descobrir els clàssics de la literatura japonesa, sobretot si també tenim en compte que va ser censurat a principis del segle XX per tractar temes com el fetitxisme, el sadomasoquisme, el travestisme o les relacions cruels i destructives com la que descriu a “Retrat de Shunkin“.

La novella breu “Retrat de Shunkin” ha estat inclosa a la col·lecció “Petits Plaers” de Viena Edicions, i ens narra la relació entre dos personatges centrals: la Shunkin, una noia benestant de Kyoto, i el Sasuke, el seu criat, a través d’una història d’amor entre els dos.

Junichirō Tanizaki es fa servir d’una veu narrativa externa a l’acció per explicar-nos la història d’amor: “Els detalls que segueixen, que com és natural no consten a la Biografia…” (pàg.72), i, que a voltes, juga amb el que llegeix posant en dubte que allò que narra esdevingués de veritat o no, provocant una lleugera sensació de misteri en el lector.

Tot i això, la relació narrada és una relació d’amor perversa on el Sasuke, com a criat lleial, és constantment humiliat per la Shunkin, mentre que el Sasuke continua completament fidel servint a la seva senyora Shunkin, iniciant amb el pas del temps una relació d’amor entre els dos que arriba al seu moment de màxima felicitat quan el Sasuke es queda cec, igual que la Shunkin ho ha estat tota la vida: “Asseguts l’un davant de l’altre en silenci, en Sasuke va notar com a dins se li començava a desenvolupar el sisè sentit que només tenen les persones cegues, i va poder endevinar que en el cor de la Shunkin no hi havia sinó un sentiment de gratitud. […] Però ara en Sasuke va notar que el cor de la Shunkin i el d’ell s’unien per primera vegada i es movien en una mateixa direcció” (Pàg.120).

“Retrat de Shinkun” va ser escrit per Tanizaki en 1934, una història on sentim l’atmosfera de la tradició japonesa que és totalment present, però també podem sentir present la cerca de la llibertat de la dona, més pròpia del món occidental: “Ja us vaig dir l’any passat que no penso casar-me” (Pàg. 64). Tanizaki ens descriu a la Shunkin com una dona egoista, malhumorada, ambiciosa i, al mateix temps, radiant de bellesa que manipula al pobre i humil del Sasuke, amb les seves humiliacions i el seu maltractament psicològic.

En un moment final de la història, la Shunkin pateix un accident causat per un personatge puntual secundari, que el lector desconeix qui és, però que l’autor presenta com un possible enemic de la Shunkin pel seu èxit social, com a professora de música i com a dona amb una bellesa destacada: “Ella mateixa havia sembrat les llavors de la seva pròpia desgràcia” (Pàg.110) i que desencadena en la Shunkin un agreujament en el seu complex d’inferioritat i un agreujament de la vanitat de bellesa que la protagonista femenina presenta al llarg de tota la trama, fins al punt que l’indueix a què pateixi una ceguesa permanent ell també. Tanizaki descobreix així al lector una Shunkin molt més perversa i egoista que la presentada inicialment, i a un pobre Sasuke pel que el lector n’acaba sentint compassió. Se’ns mostra aquí un Tanizaki magnífic, a on amb una història japonesa molt senzilla però, al mateix temps, molt profunda, fa reflexionar al lector sobre, no només la crueltat, sinó també sobre el poder i la bellesa de la força de l’amor.

Amb la publicació al català de “Retrat de Shunkin” de Junichirō Tanizaki per Edicions Viena, traduït de forma exquisida al català per Albert Nolla, ens delectàrem amb una història clàssica, en aquest cas de la literatura japonesa. Una trama totalment representativa de la narrativa de Tanizaki, que a través d’una qualitat literària ens transmet una història d’amor amb sabor agredolç, però que amb l’atractiu format de presentació triat per Edicions Viena continua respectant la qualitat a què ens té acostumat l’editorial, i que ens permet continuar gaudint gratament del plaer lector amb la col·lecció que fa honor al seu nom “Petits Plaers”, no només per la selecció de qualitat d’autors clàssics i novells destacats seleccionats sinó també pel seu petit i atractiu format de presentació.

Cristina Redondo.

 

2019-06-20

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator