CARTES AL DIARI.
La reunió de Puigdemont i Jonqueres el 7-07-2021, en Waterloo, ha estat una escenificació d’un dinar familiar de Nadal, els d’empresa son més divertits. La reunió pretenia esperançar als partidaris de la unitat en l’independentisme, però els resultats no han estat aquests.
Com en els dinars familiars, quan es coneixen les bel·ligeràncies entre els assistents, semblen ser els cunyats els actors, la mare procura evitar que es parli de política, ja que les situacions d’enfrontament poden crear mala maror i provocar baralles.
Així ha sigut la reunió en Waterloo, en què no s’ha produït cap acord entre ERC i Junts, que s’evidencia per la falta de comparèixer conjuntament al final.
Els seguidors de l’independentisme, tenen com un “mantra” que la unitat del moviment faria possible la independència, però avui ja haurien d’adonar-se que amb unitat o sense no arribarà mai, ja que és una il·lusió que no pot fer-se realitat, perquè una sèrie de fets reals en el segle XXI ho impedeixen. El resultat de les eleccions del 14F, demostra que almenys 620.000 que havien votat en anteriors eleccions, a favor seu es van abstenir.
Els fets reals que en el segle XXI fan de la independència un impossible, són principalment que el nostre entorn polític és la Comunitat Europea encara que la CUP plantegi la sortida de Catalunya que fins i tot va ser acariciada per Puigdemont davant de la falta de resposta a validar el resultat del referèndum unilateral de l’1-10-2017.
Aquest entorn, ha dit molt alt i clar que no dóna suport a la independència, ja que obriria altres secessions en la resta de països, precisament el contrari del que suposa la unitat dels països de la CE.
Un altre fet determinant és que a Catalunya, els catalans que s’oposen a la independència són molts i malgrat els jocs de números que fa l’independentisme SOM EL 50,2%, la realitat és que el PSC ha guanyat les eleccions en vots del 14F, encara que 1.000.000 dels seus anteriors votants es van abstenir.
Catalunya està farta del tema de l’independentisme i aquestes xifres d’abstenció electoral els tindrien que fer donar-se compte d’això i passar full del procés. No podran imposar la independència unilateralment a tants i tants catalans que no la volen. És impossible i no es deixaran.
L’aritmètica parlamentària d’una llei electoral a Catalunya que no es vol canviar, que prima la representació en les demarcacions menys poblades i els pactes entre ERC, JUNTS i la CUP, donen com a resultat que la GENERALITAT tingui com a President a Pere Aragonès (ERC) i continuïn la seva instrumentalització política a favor de la independència en lloc de ser una administració neutral i que governi per resoldre els problemes de tots els catalans.
Les primeres actuacions de la Generalitat que està a favor d’utilitzar de nou els seus recursos econòmics per resoldre els problemes dels encausats pel Tribunal de Comptes, demostra que no permeten a les institucions ser neutrals.
Ho tornarem a fer!, criden de nou, però que no toquin ni un euro públic!!! Segur que és un altre crit que recolzen la majoria, el 100% de catalans. Amb els seus diners personals que facin el que vulguin, però que no tornin a ficar mà a la caixa de tots.
En dates anteriors hem vist actuacions judicials contra diferents partits (PSOE, PP), on s’han fixat penes de presó i fiances contra els imputats. La sentència de la Gurtel, va propiciar una moció de censura contra el Govern de Rajoy; les actuacions contra Villarejo i el PP, aquests dies, en el judici de la “kitchen” no han estat criticades, ja que permeten arribar a conèixer les actuacions il·legals de polítics.
Per contra les actuacions judicials contra les il·legalitats de l’independentisme -Europa no ha acceptat en cap declaració que fossin legals les actuacions del referèndum ni de la DUI-, que es porten en el Jutjat número 13 de Barcelona contra alts càrrecs de la Generalitat entre altres, malversació de fons per fer el referèndum, o la propaganda en països feta per Exteriors i en la que també està imputada una de les interventores de la Generalitat Mireia Vidal, són presentades com a repressió.
Oriol Jonqueres va cessar a aquesta interventora, ja que s’oposava a les despeses d’Exteriors i a la que ara reclamen 3,1 milions €. Sembla que no hagi trencat mai un plat aquest Oriol…
Quan els judicis els fan als altres partits polítics, no critiquen res, però quan els hi fan als seus partidaris, els mateixos jutges són assenyalats com franquistes.
No són creïbles en situar una repressió contra l’independentisme, ja que callen davant de les greus alteracions de la convivència produïda a Catalunya per actes clarament il·legals: la batalla d’Urquinaona on els CDR van crear un caos i danys a béns i mobiliari urbà; els talls de carreteres, ocupacions d’estacions de trens, aeroports i moltes altres no emparades per drets de manifestació.
Els catalans no ens volem involucrar en els tripijocs dels partits independentistes, si s’uneixen o no. És un tema partidista que no té interès ni transcendència real més que per ells.
Volem tornar a Nadals de convivència, prou enfrontaments.
@jose coderch
