CARTES AL DIARI
La relació professional amb una empresa búlgara de logística, amb activitat des de Sant Quirze, ha permès viure aquesta experiència diferent d’un viatge turístic d’agència.
Un road-truck d’anar en camió frigorífic des de Sant Quirze a Sofia, que permet ficar-te com acompanyant en la pell d’un driver (xofer), que fa aquest viatge i la visió global del seu treball i de la seva experiència pels diferents països que ha de recórrer (Ferry nocturn a Civitavecchia (Roma) 20 h, conducció nocturna des de Civitavecchia a Brindisi (Itàlia) 9 h, nou Ferry diürn des de Brindisi-Igoumenitsa( Grècia) 8 h, conducció nocturna des d’Igoumenitsa a Sofia (Bulgària) 9 h.
4 diferents països, 4 diferents llengües, 4 diferents condicions socials i polítiques, 4 diferents sistemes policials, però amb una uniformitat que ha introduït la pertinença de tots ells a la Comunitat Europea, que alguns posen en qüestió, avui i tot al servei d’un necessari intercanvi. Ja des dels fenicis, els transports de mercaderies, després la ruta de la seda, altres eren una forma de comunicació dels pobles i que permet la seva comparació.
Avui on parla dels productes km zero, de la sostenibilitat, però això s’ha de posar en relació a les diferents capacitats i climatologies, segurament produir fruites en Bulgària, per exemple, és impossible i per cobrir aquestes necessitats ha d’existir aquests potents i organitzats mitjans de transport.
És el primer que sorprèn: l’organització internacional segura que la fa possible: Ferrys especialitzats per tractora i remolc de 40TN, molts amb frigorífic que cal que funcionin les 24 h, normes de conducció regulades (màxim 9 hores, 670 km /dia i màxima velocitat 90 km en autopista), tot controlat per l’ordinador del vehicle i que no es pot modificar, tot es pot hackejar, però els riscos de multes i controls són dissuasius.
Unes pautes de conducte que han transformat l’ofici de camioner relacionat des d’antic amb menjar copiós, alcohol, fumar i dones, ha estat transformada per les normatives i avui s’ofereix en els Ferrys menjar vegà, amanides, la inevitable pasti, carn i peix i la resta de mals hàbits han desaparegut deixant només el tabac: el Driver’s club dels Ferrys és l’única sala tancada autoritzada per fumar.
Coses que quasi no es parlen i són essencials: les ajudes comunitàries han permet unes autopistes com la d’Igoumenitsa-Sofia, amb una difícil geografia que obliga a més de 100 túnels i ponts, algun d’ells de 3 km o més i a un preu molt baix, que no és el del nostre quasi únic túnel del Cadí. Beneficiàries, Grècia i Bulgària.
Els que critiquen l’Europa comunitària per associar-la a les multinacionals, no haurien d’oblidar els efectes positius d’aquest progrés que d’altra forma no permetria a molts països desenvolupar-se i millorar.
Bulgària (BG) un país de 7 milions, en 1989 al final del comunisme, eren 10 milions i molts van emigrar i amb colònies importants a altres països: Anglaterra, Itàlia, Espanya (perdó).
BG entra en el 2007 en la Comunitat, encara no poden tenir l’euro però avancen en l’estabilitat financera, la seva moneda el lev, a un canvi quasi constant d’1 €= 2 levs, uns salaris entre 150 i 250 €/mes, que sorprenentment no produeix pobresa visible, pocs homeless al carrer i molta joventut en llocs de treball encara que poc remunerats, la majoria amb un molt bon nivell d’anglès. L’atur és del 5,2% (agost 2018).
No et pots sostreure al sentiment de joia que suposa que tot (hotels, restaurants, taxis, roba) estigui exactament a meitat de preu i tot molt correcte (presentació, neteja).
La rèmora del sistema comunista, ha tingut una part positiva, ja que potser el 90% dels habitatges van ser lliurats als que hi vivien. Edificis comunitaris sòlidament construïts, però que ara els hi cal rehabilitar sobretot, les façanes i les instal·lacions comunitàries i interiors.
No ho fan. Tenen un problema de futur, al no tenir hàbits de pagar quotes comunitàries suficients i cura dels edificis ara privats.
Una altra rèmora és que els oportunistes polítics residuals del comunisme, van ocupar els espais de representació política en partits, Ajuntaments, Parlament i la corrupció costa d’erradicar.
Diumenge dia 12-11, a les 20 h, a les escales i portes del Parlament, al costat de la catedral ortodoxa Alexander Nevski, una manifestació de protesta contra el govern i la seva corrupció: sonava com si diguessin: fot el camp!, però el búlgar amb els seus caràcters ciríl·lics és impossible d’entendre: Nazdrave, és el seu brindis.
Semblava el nostre 15-M, molt esperançador, l’speaker era una noia molt jove, potser 18-20 anys, donant veu i energia a les reivindicacions. Eren uns 400 rodejats per altres 400 o més policies, però de nou la pertinença a Europa garantia que no actuessin contra els manifestants …, fa uns anys no.
Malgrat aquests manifestants, als voltants molts altres joves i grans, passaven en els cafès la tarda del diumenge, aliens a la manifestació.
Lectura a l’hotel, diumenge al vespre, en premsa d’aquí, titular: ERC, diputat Joan Tardà, reafirma que si cal, poden anar a presó més independentistes. Si es plau, anar a presó no dóna cap legitimitat a la reivindicació d’independència. Oriol Jonqueres no és en Mandela lluitant contra l’apartheid o Gandhi contra el colonialisme angles per molt que ho vulguin comparar.
Així no l’entendrem mai: Referèndum o Referèndum, República o República, són l’expressió d’una part dels catalans, però no els hi dóna dret a imposar-la a la resta i pels que estan a presó.
No som capaços de sortir d’aquesta exigència independentista impossible i arribar a acords de realisme polític allunyats de les imposicions (acord de finançament, estatuari, autogovern, federalisme). Ara no volen res d’això.
Tornem a casa by plane: BG-ROMA-BCN, els free shop, el consumisme, moltes persones en trànsit, en tot el viatge ni una bandera de cap independència de cap territori visitat (tots tenen llengües diverses, antics regnes independents, zones territorials diferents), però accepten el present de la història i no la volen tornar enrere…, som els únics a Europa defensant una idea dels segles passats: no sabem passar pàgina històrica i estem sols per molt que cridem a Europa.
La internalització del procés (abans va ser la del conflicte basc), no existeix; és només una creació més i pagant la Generalitat, però no hi ha cap rellevància en diaris, mitjans de comunicació, pels ciutadans europeus de a peu, per molt que Puigdemont vulgui aparentar des de Waterloo. Així fan propaganda per confondre a una part de catalans. La realitat no és aquesta.
Només quan arribes de nou a Catalunya comença implacable la seva acció diària propagandística des dels medis pagats per tots (Catalunya Ràdio i TV3). La ració diària de TV3 de la senyora Rahola, l’entrevistadora Mònica Terribas i del director de TV3 Sr. Sanchis, els gags (sempre sobre la mateixa intencionalitat) de Polònia (bons actors) i el programa Preguntes Freqüents de Laura Rosel (increïble el seu cinisme), entre altres, seran objecte d’estudi en les facultats com demostració evident de la subordinació del periodisme per defensar una idea lícita, però partidista. Ells ho neguen.
Això sí, som els millors!!! Doncs, a lo millor no.
@jose Coderch
