JAVI QUINTANO
23/4/2024 | 20:50:32
Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.
Ens apropem als nostres veïns de la llibreria Din-A4, que tenen una paradeta de llibres i els preguntem com està anant la Diada, i ens responen que molt bé. Sobre els llibres més venuts ho tenen clar: al pòdium hi ha el Ramon Gener, amb ‘Història d’un piano’, la Regina Rodríguez Sirvent, amb ‘Les calces al sol’ i el Joël Dicker amb ‘Un animal salvatge’.
Ens parem a preguntar sobre els gustos de la concurrència i coincidim amb tres parelles.
La Carme es considera bona lectora, tot i que llegeix “quan puc”. Li agrada tot: des dels clàssics fins a la novel·la policiaca. L’autora que més li agrada és la Isabel Allende. ‘La casa de los espíritus’ és la novel·la que li va donar més renom però li agrada tot el què ha escrit. És el gènere del realisme fantàstic, que li agrada molt. Sobre llegir, la Carme ens diua que “és una manera de viure experiencies que potser no viuries mai”.
La Carme ha triat per aquest sant Jordi el llibre de ‘El espejismo’, dels suecs Camilla Läckberg i Henrik Fexeus. És el tercer llibre d’una trilogia que arriba després de conquerir més de 1.500.000 de lectors a nivell internacional amb El mentalista i La secta. Läckberg va publicar el 2003 la seva primera novel·la, “La princesa de gel”. Gràcies al seu gran èxit, va abandonar la carrera com a economista i des de llavors, la seva trajectòria ha estat fulgurant i ha superat els 35 milions de lectors a més de 60 països.
La Carme i en Jordi, com a lectors, es consideren “justets” (riuen). Llegeixen sobre tot a l’estiu. La Carme diu que li encanta la lectura, que sobretot, la desestressa. “Una dutxa i un bon llibre et poden canviar el dia”. A la Carme, històricament, li ha agradat molt una trilogia de la Carme Korn que ha venut més de 2 milions d’exemplars. Son els llibres ‘Hijas de una nueva era’, ‘Tiempo de mujeres’ i ‘ Las cuatro amigas’. La saga comença el 1919 i acaba el 1970, i explica la vida de quatre dones que van ser amigues al llarg del temps en un Hamburg que pateix dues guerres mundials i el mur de Berlin. En Jordi és més d’assaigos: llegeix en Sala i Martin, en Pàmies, en Monzó o l’Àngel Casas.
Per aquest Sant Jordi, tenen clar que agafaran el llibre d’en Ramon Gener. La seva ‘Història d’un piano’ parla sobre un piano que el protagonista troba en una petita botiga del barri de Gràcia. En Janusz Borowski, un home misteriós nascut en un bosc a l’est de Polònia, l’adverteix que es tracta d’un piano molt especial que ha de cuidar. El piano de cua, amb el número de sèrie 31887, és un Grotrian-Steinweg construït a Brunsvic (Alemanya) l’any 1915. La descoberta d’un secret ocult al seu interior el portarà a iniciar un llarg viatge en un relat que recorre la història d’Europa del segle XX.
L’Anna i en Pau porten pocs mesos a Sant Quirze, i de fet, és el seu primer Sant Jordi a Sant Quirze. Ells encara no tenen clar quin llibre volen agafar per aquest sant Jordi. L’Anna ens explica que llegeix al estiu, sobretot, novel·les de misteri, com per exemple les d’en Ruiz Zafon. Li aporta “Desconnexió i diversió”. Als dos els agradaría llegir més, però costa trobar el moment. En Pau diu que prefereix els clàssics, com els d’en Jules Verne, en George Orwell o l’Isaac Asimov.
Autors de Sant Quirze
Hi ha una bona colla de llibres d’autors de Sant Quirze a la paradeta de l’entrada a la botiga, i me’ls miro. L’Alfons, de la botiga, em diu que hi ha un dels autors presents, i vaig a preguntar-li. Es tracta d’en Salvador Domènech, que porta quaranta anys vivint a Sant Quirze del Vallès hi ha publicat fa només un mes el llibre ‘Dos biberons a la postguerra’.
Es tracta d’un llibre molt documentat, durant més de sis anys, on l’autor recull dues memòries de persones que van viure la guerra i eren nascudes el 1920, per tant amb menys de 18 anys quan va esclatar la guerra. En aquesta obra es contextualitzen les vides de Ramon Arau i Latre i la de Miguel Expósito Simón. Segons l’autor, el llibre és un assaig sobre la vida a partir del 39, “quan el franquisme… feixisme… perquè el franquisme d’aquella època va ser molt agressiu, era terrorífic, sobretot per les persones que no combregaven amb les idees del nou règim: republicans, les feministes, els independentistes, els catalanistes, els mestres renovadors”
“La memòria ens recorda el què no s’ha de repetir. És un llibre que va bé des de nois d’ESO, batxillerat o d’universitat, fins a totes les edats. És un llibre que apel·la a la memòria de la ciutadania. Que allò va ser molt greu. El que va passar, aquí, amb el franquisme a la postguerra, va ser terrible. Es van aplicar mètodes, nazis, excepte el morir a les càmeres de gas. Hi va haver violacions, abusos, tortures…”
