VALLÈS | SALUT| Rubí, Sant Cugat del Vallès i Terrassa han presentat recentment la seva proposta per millorar la línia d’autobús interurbà B8, que uneix Sant Cugat amb l’Hospital Consorci de Terrassa, passant per Rubí. Els tres municipis, que aglutinen una població de més de 385.000 persones, plantegen la incorporació d’un autobús llançadora que connecti amb aquest centre sanitari mentre no es construeix un hospital comarcal.
Actualment, l’Hospital Consorci de Terrassa és un dels centres hospitalaris de referència per aquestes tres poblacions, a banda d’altres municipis de la zona. Aquest equipament sanitari està ubicat a la N-150 (entre Terrassa i Sabadell), a 7 km del centre de Terrassa, a 11 km del centre de Rubí i a 18 km del centre de Sant Cugat. Unes distàncies que obliguen a les persones a desplaçar-s’hi en vehicle privat motoritzat o en transport públic.
Segons aquests municipis, la connexió actual amb autobús (línia B8) és del tot ineficient per l’elevat temps en arribar a l’hospital (54 minuts des de Rubí i 75 minuts des de Sant Cugat) i la seva baixa freqüència de pas (70 minuts). Aquest fet provoca queixes reiterades per part de la ciutadania, ja que suposa una situació discriminatòria per aquells col·lectius que no disposen de vehicle privat motoritzat.
És per aquest motiu que des dels serveis tècnics dels ajuntaments de Rubí, Sant Cugat del Vallès i Terrassa s’ha analitzat en profunditat la situació actual de la línia B8 i s’ha valorat la possibilitat de millorar la connexió amb l’hospital amb una llançadora per tal de garantir una mobilitat més equitativa, sostenible i eficient en aquells desplaçaments entre les tres ciutats. “Creiem que mentre no s’aborda definitivament la construcció d’un hospital comarcal, la nostra demanda almenys servirà per atenuar els maldecaps que representa desplaçar-se fins a Terrassa”, ha explicat l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez. Des de fa molts anys, Rubí persegueix la construcció d’un hospital de referència a la ciutat. “Aquesta és una demanda unànime de la ciutadania rubinenca”, ha assegurat. Segons la primera edil de Rubí, “la pandèmia ens ha fet valorar encara més la sanitat pública, és un valor irrenunciable”.
De la seva banda, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, ha assenyalat que “quan es tarden 75 minuts [des de Sant Cugat] per arribar a l’hospital, és obvi que el servei no és útil”. En aquest sentit, ha explicat que la proposta plantejada pels tres municipis reduiria aquest temps a 57 minuts en el cas de Sant Cugat i ha remarcat la importància que el recorregut sigui el mateix d’anada que de tornada. Segons Ingla, cal apostar pel transport públic de qualitat: “Quan diem a la ciutadania de forma reiterada que hem de prescindir cada vegada més del vehicle privat, a canvi els hem de donar alternatives, perquè sinó estem carregant tota la responsabilitat a la gent”.
Per tot plegat, els tres municipis han sol·licitat mantenir una reunió amb el màxim responsable del departament de Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, el conseller Jordi Puigneró Ferrer, per tal de tractar aquesta situació i cercar possibles solucions que facilitin l’accés de la ciutadania al centre hospitalari.
En aquesta reunió també es proposarà que l’actual línia B8 es modifiqui perquè sigui una línia que connecti els polígons d’activitat industrial de les tres ciutats. La 3a tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares, ha fet especial èmfasi en aquest aspecte: “El conseller segur que entendrà perfectament que necessitem el desdoblament d’aquesta línia per millorar les freqüències i el recorregut. I això passaria per una llançadora Rubí – Sant Cugat – Hospital, passant per Terrassa, i no haver de passar pel recorregut actual. Però Terrassa no pot prescindir tampoc de la connexió entre polígons”.
Cal tenir present que l’activitat econòmica dels tres municipis equival a un PIB de més d’11.500 milions d’euros. Concretament, el Valor afegit Brut del sector industrial dels tres municipis equival a 2.200 milions d’euros, amb un total de 38 polígons d’activitat econòmica que donen servei a més de 1.500 empreses.