TRIBUNA / JOAN TAMAYO SALA.
En el darrer programa de la Marató de TV3 del 19 de desembre no van tenir més remei que parlar de la “Salut Mental”, ja que comença a ser d’una irresponsabilitat majúscula, seguir obviant aquesta realitat que castiga a la nostra societat.
Evidentment, i com era d’esperar, en el programa de TV3, es va obviar bastant els determinants socials de la salut. Es va passar molt de puntetes sobre els eixos d’opressió i discriminació causants de moltes situacions de patiment. No es pot, des de la primera cadena pública del país, despertar massa la consciència crítica dels ciutadans i ciutadanes, no fos cas que es rebel·lessin contra el poder a la recerca de “justícia social”.
L’aïllament i discriminació que pateixen les persones afectades per alguna malaltia mental, és de jutjat de guàrdia. Moltes vegades són persones amb situacions de dependència que han de viure amb pensions de discapacitat que amb prou feines arriben als 400 euros.
Segons algunes xifres publicades, en 2017 a l’estat espanyol el 85% de les persones amb un grau de discapacitat en Salut mental, estaven a l’atur
A Catalunya, aquesta franja de població era de 25.000 persones l’any 1998 i de 118.000 l’any 2020.
La situació actual de la Pandèmia ha emfatitzat la importància del context i de les condicions materials sobre les emocions així com l’abordatge col·lectiu dels malestars.
L’angoixa i l’ansietat són els principals malestars de les persones afectades per situacions de vulnerabilitat extrema. Entre el 2008 i el 2019 , prop de 700.000 persones van ser desnonades als Països Catalans. El patiment de cadascuna d’aquestes persones i famílies està invisibilitzat totalment i t’indigne veure la insensibilitat a l’hora d’actuar de jutges, agents judicials, alguns funcionaris i els poders polítics… i de molta gent (massa)
El sistema de dominació i el sistema “Capitalista” ens empeny a vides individualistes, que ens fan oblidar la comunitat i ens aïllen.
Segons l’Agència de Salut Pública, el 88% de les dones i un 71% dels homes en situació d’emergència habitacional, tenen una mala salut mental.
La situació de desgast i devastació de la salut mental de la classe treballadora (especialment dones i persones migrants) hauria de ser una QÜESTIÓ POLÍTICA DE PRIMER ORDRE… però crec que al sistema ja no li interessa (si no ets capaç de resistir les lleis del mercat, és que ets “feble” no ens interesses… necessitem consumidors i consumidores sense escrúpols…)
Sinó digueu-me perquè no s’actua (tenint capacitat per a fer-ho) sobre l’aïllament, la sensació de desemparament, de por, i d’inseguretat, combatent l’individualisme salvatge que les alimenta?? Per què???
Però crec que, al sistema ja no li interessa, perquè el pensament “únic” diu això: (si no ets capaç de resistir les lleis del mercat, és que ets “feble” no ens interesses… necessitem consumidors i consumidores sense escrúpols i SANS.). En aquest sentit, la Salut Mental està actuant com una mena de selecció natural, alimentada, inconscientment, per a la NO ACTUACIÓ DECIDIDA I VALENTA DE LES ADMINISTRACIONS (TOTES)
Sinó digueu-me perquè no s’actua, en el dia a dia, i en qualsevol iniciativa i política activa de l’Administració (tenint capacitat per a fer-ho) sobre l’aïllament, la sensació de desemparament, de por, i d’inseguretat, per tal de combatre aquest individualisme salvatge que alimenta a la “bèstia negra”, per què?, digueu-me?
Tot això no va sortir, evidentment, a la Marató de TV3 d’aquest any… I no us INDIGNA?? ¿Tanta HIPOCRESIA?
Joan Tamayo Sala
Advocat Activista dels DDHH
Institut de DDHH de Catalunya
