JAVI QUINTANO
25/9/2023 | 15:20:32
Sant Quirze va participar ahir, 25 de setembre, en l’acte de commemoració de les riuades de 1962. L’associació de Propietaris i Veïns de les Fonts va organitzar un acte institucional en el pont de Mossèn Perramon. Es tractava del tradicional memorial per les víctimes.
L’alcaldessa, Elisabeth Oliveras, va assistir-hi en representació de l’Ajuntament, així com també altres autoritats del municipi veí de Terrassa. Parlaments i una petita ofrena floral van cloure l’homenatge, que continua el proper 29 de setembre amb una ruta per alguns dels espais de Les Fonts que encara visibilitzen què va passar aquella nit tràgica. En la caminada hi participaran testimonis i finalitzarà a la seu de l’Associació de veïns, on es representarà “Les Traces del Silenci”, de la companyia Therkas Teatre. La sortida de divendres serà a les 19 hores.
Una nit fatídica
La nit del 25 de setembre de 1962 un aiguat de proporcions colossals va castigar el Vallès Occidental i va arrasar tot el que va trobar al seu pas en una superfície de 900 quilòmetres quadrats. Terrassa, les Fonts, el barri de Los Rosales i el municipi de Rubí van ser les zones més afectades, tot i que els efectes de les riuades i la desolació es van notar a pràcticament tots els municipis de la comarca i en molts altres municipis del Baix Llobregat.
Hi va haver un miler de víctimes, un fet produït per la suma de diverses circumstàncies. En primer lloc, les condicions geogràfiques del Vallès, que té enclavades les poblacions en un pla inclinat que descendeix directament del massís de Sant Llorenç, farcit de rius, rierols i torrents. En segon lloc, la brutalitat de la tempesta de la nit del 25 de setembre, en la qual van caure 240 l/m². I en tercer lloc, els infrahabitatges i les barraques construïts per la mateixa població immigrant a les lleres de les rieres, en zones molt allunyades del centre de la ciutat.
Una successió d’onades fatídiques que arribarien a Terrassa, les Fonts i Rubí per la riera de les Arenes amb una violència, velocitat i voracitat impossibles de prevenir. Són les mateixes preses que van taponar el pont de la RENFE de Terrassa o el de les Fonts i que s’endurien, en rebentar-se, els barris adjacents a les seves lleres.
