El RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ
Selma Lagerlöf. El valor d’obrir camí
“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González
Els artistes i les persones innovadores en general, són constantment considerades com a boges o excèntriques. Ells són capaços de deixar a un costat els paradigmes existents per a veure-hi més enllà, per a entendre la realitat des d’una nova perspectiva.
Encara que dit així es pugui entendre com que la creativitat i la innovació queda reservada a unes certes persones que de forma natural tenen habilitat per fer un gir a les coses i imaginar solucions noves als problemes, tots tenim la capacitat de ser creatius d’una manera o una altra.
La creativitat i la innovació que tan importants resulten avui dia per a les empreses en una societat de canvis ràpids i consum continu d’informació i estímuls, ja eren habilitats essencials en l’Antiguitat on s’estableixen sovint els referents que, inconscientment, utilitzem en el nostre treball encara avui.
La creativitat és a l’abast de tots, es desenvolupa en utilitzar-la, però implica ser valent: obrir camí i decidir començar a fer les coses de manera diferent, sent sovint incomprès.
Vas estimar, amiga, però mai més
Escoltaràs les veus de l’amor…
El teu cor és com un nen las
que s’asseu en el banc de l’escola,
nostàlgic de joc i d’aire lliure.
Ningú t’evocarà ja aquells temps…
Seràs com solitari guardià.
Ni han de parlar-te, ni tu respondràs
ja mai més.
Ell s’ha allunyat, filla, ell s’ha allunyat,
i amb ell els encants de l’amor;
Ell, al qual vas estimar quan t’ensenyés
a alçar-te, en ales de l’amor, al cel;
Ell, al qual vas estimar, tal com si l’únic
asil en la bullícia ciutadana
fos aquell que et va saber ell oferir.
Ja s’ha allunyat l’únic que va saber
del teu profund cor obrir les portes.
Selma Lagerlöf sens dubte ha estat una de les escriptores i poetes contemporànies a les quals aquest epítet se li ajusta millor. Nascuda a mitjan segle XIX en una família acomodada de comerciants, la situació canviant de Suècia i la mort del seu pare li va fer haver de canviar totes les expectatives que tenia al principi per tal de tirar endavant i ajudar a la seva família. Amb una formació literària des de la infantesa i un esperit fort no va deixar que les seves limitacions físiques, tenia displàsia de maluc, fossin un impediment i va cursar ensenyament a la Universitat d’Estocolm malgrat ser dona i les dificultats econòmiques que suposava.
Tenia una personalitat introvertida, però una imaginació desbordant. Així doncs no tenia problemes per a fer amistats i des de jove va anar introduint-se en els cercles feministes per a tractar de canviar, a través de l’escriptura, la societat. Encara que escrivia des de la infància no va publicar fins passats els trenta, segurament tractant de buscar el seu estil, una mescla entre la fantasia de la seva infància, el seu amor pel seu país i pels drets socials. Conèixer la discriminació contra les dones, la falta d’oportunitats a les quals ella no s’havia vist tan exposada li va fer tractar de buscar formes per a solucionar-ho i, les seves idees de canvi marquen la seva obra.
Va ser molt pròxima a Sophie Adlersparre, una de les principals figures feministes de l’època, qui va quedar impressionada en llegir els seus sonets en revistes literàries femenines i la va ajudar a publicar la seva primera novel·la. La seva manera d’escriure inicialment va ser criticada per nova e innovadora fins que va ser descoberta per Georges Brandes qui va convertir la seva novel·la en un èxit. Com he comentat, fins que les noves perspectives són secundades, sovint són vistes amb recel.
Des de llavors Selma, ja amb el suport d’editors i lectors, va ser una de les escriptores de més èxit i les seves obres venien milers d’exemplars cada any. Les seves idees van començar a calar en la societat i en els grups literaris fins i tot en el mateix rei Òscar II de Suècia que li va donar suport econòmic perquè pogués dedicar-se exclusivament a l’escriptura. Un gran reconeixement que va ser fruit de la seva capacitat d’iniciativa, de la valentia i de la creativitat de Selma a l’hora de creure en ella mateixa i lluitar per les seves idees i històries. Com avui dia, l’èxit durador és fruit de renúncies, sacrificis i molta feina construïda amb el temps. Els temps difícils seleccionen a grans persones.
Ha sorgit la Lluna. (És l’hora dòcil…)
Des d’aquesta regió pura, alta i blava,
escampa la seva claror a la terrassa
que les parres adornen i cobreixen.
Als nostres peus fulgura el lliri blanc,
l’esplendor del qual revesteix d’or alegre
la riba bigarrada de la platabanda.
Al costat de l’escalinata ens trobem
els vells i els joves, primer
silenciosos, després anem deixant
que cantin els nostres dolços sentiments.
Els grups de reseda ens envien
la seva fragància i estenen les platabandes
les seves ombres sobre la gespa lluent,
que humiteja la rosada…
El nostre esperit
desitja alçar-se de la densa ombra
del cos, a les altures lluminoses,
a aquelles sendes que concep a penes
l’home, aquelles blavoses, verges,
excelses altituds, en les quals
a penes es destaquen les estrelles.
Oh, qui resistir pot als anhels
que neixen, a l’ocàs, entre l’aroma
subtil i embriagadora de les resedes!
En 1909 va arribar un dels seus reconeixements públics més importants, encara que potser ella no ho va veure com un èxit personal sinó com un reconeixement i un èxit per a la dona: va ser la primera dona a ser guanyadora amb el Premi Nobel de Literatura. En el discurs de lliurament del premi es va destacar que havia estat pel seu elevat idealisme, la seva gran imaginació i la percepció espiritual i emocional de les seves obres. Tenia més de cinquanta anys, havia deixat un gran llegat al qual encara se sumarien moltes més obres.
Selma va treballar amb habilitat, unint sentiments i pensaments en una expressió pròxima i clara. Tenia un talent innat per a connectar els seus personatges i les seves històries amb els seus lectors. És una característica essencial en el treball literari: deixar empremta en aquells que s’aproximen a la lectura a través del llenguatge. Les temàtiques que més va treballar van ser el feminisme, el pacifisme, la veritat…
Durant la Primera Guerra Mundial va ser membre de l’Acadèmia de les Lletres Sueca el que la va allunyar una mica de l’escriptura. No obstant això, la seva labor més important a través de la seva influència, va anar sempre el treball per la lluita social a altres poetes, escriptors i intel·lectuals. A través seu, va aconseguir molts salconduits per a secundar i refugiar molts intel·lectuals jueus. Un exemple d’això va ser el salconduit que va aconseguir per a Nelly Sachs i la seva família. Selma va morir sense saber que gràcies a ella, una altra dona salvaria la seva vida i anys després seria també condecorada amb el Nobel de Literatura.
A vegades els poetes considerem que la nostra obra no pot resultar rellevant. Que les paraules no poden canviar la manera de pensar o entendre la realitat, que no tenen una gran transcendència. No obstant això, la literatura a estat durant tota la Història la forma de transmissió d’idees i d’influència en les generacions futures. En moltes ocasions, la literatura ha estat censurada i destruïda per la capacitat de crear consciències, d’avivar sentiments i de formar pensament crític. La creativitat ens fa més lliures per a considerar possibilitats, per a superar dificultats, per a imaginar futurs diferents. La poesia ens fa millors i ens obre un món de possibilitats.
