CARTES AL DIARI.
La sentencia absolutòria del major dels Mossos, Trapero, la condemna el 28-10-2021, contra Bárcenas i el PP, i altres com el reconeixement d’inconstitucionalitat del mètode de càlcul de la Plusvàlua, mostren una realitat d’altres sentències com la de la prohibició del referèndum de l’1-O pel Tribunal Constitucional que no va ser acatada i va suposar les condemnes del “procés”.
Comentem ara aquesta nova sentència del TC sobre la plusvàlua municipal, que és com s’anomena a l’impost sobre Increment dels Valors dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU). Hem posat el seu nom real per poder entendre tot el que a continuació expliquem.
És un impost que grava la venda, l’herència, les donacions de terrenys urbans i per tant de les cases que sobre ells estan construïdes. És un impost centenari aplicat des de 1.919 i ha sofert diferents transformacions, però és el que ha donat una important aportació als ingressos dels municipis, que són els beneficiaris directes.
Avui, per molts Ajuntaments aquest impost suposa quasi un terç dels seus ingressos i conjuntament amb l’IBI (Impost béns Immobles), i altres ingressos d’aportació de les administracions i taxes, permeten la prestació dels serveis municipals.
A Sant Quirze del Vallès l’any 2020, la plusvàlua municipal va suposar una previsió de recaptar 7.994.000, d’una previsió total de 21.450.458 €, és a dir un terç aproximadament.
Els ajuntaments a la vista de la seva important recaptació, han reforçat els mecanismes per cobrar-ho i fins i tot han arribat a impedir la inscripció de la venda, herència en el registre de la Propietat, si no consta fefaentment que l’Ajuntament ha estat comunicat per assegurar el tràmit del cobrament.
Per autoliquidació en uns municipis, o per càlcul de l’Ajuntament, aquest Impost, és un dels que pràcticament menys impagats hi ha, ja que l’acció tributària permet l’embargament de comptes, béns o altres finques dels obligats tributaris que són sempre els Venedors, mai els Compradors salvo pacte en contrari.
És un impost que es paga sobre el valor de la venda només en els terrenys urbans, però en les cases, pisos, no es calcula sobre el seu preu de venda, herència o donació, sinó sobre el valor que s’imputa en el valor de l’IBI al terreny.
En el seu rebut municipal de l’IBI –no en el rebut de pagament bancari—apareix desagregat el valor cadastral del terreny i el valor de la construcció. En la nostra localitat i per un pis o casa i en funció dels anys des que es va comprar, pot suposar valors des de 3.000 € a 18.000 €, o més.
Aquesta tranquil·litat normativa es va trencar amb la crisi Immobiliària de 2008, ja que algunes vendes de cases es van començar a fer per sota del valor de compra, però es va continuar aplicant com si es produeix un increment del valor dels terrenys, quan la realitat és que en disminuir el valor de venda per sota del de compra, en realitat es produïa una disminució real del valor del terreny.
Van haver de passar 9 anys, fins que en 2017, una sentència del TC, va determinar que en les vendes a pèrdues respecte al valor de compra, no es podia aplicar la fórmula de càlcul i quedaven exemptes de pagament. Després l’any 2019, el mateix TC va ampliar aquesta exempció, quan el benefici de la venda era inferior o igual a l’impost.
Aquestes dues sentències van tenir uns efectes menors, ja que la majoria dels ajuntaments, argumentant que no s’havia modificat la llei que permet el càlcul, el van continuar exigint i deixaven l’opció de recórrer, però obligant en la pràctica a un judici en procediment Contenciós administratiu (advocat i procurador) però després de pagar-ho!!
Ara aquesta nova sentència, quan estigui publicada en els propers dies, inutilitza la fórmula de càlcul i per això no pot permet la seva liquidació i obliga al ministeri d’Hisenda a publicar una nova llei, previsiblement en forma de Decret Llei per la seva urgència, que permeti el càlcul de forma que no contingui elements d’inconstitucionalitat. No s’anul·la la plusvàlua, sinó la forma actual de calcular-la: l’impost continuarà.
L’elecció de la forma de càlcul, sobre quins valors i com es pot acreditar els increments o decrements del valor dels terrenys, és prou complexa per garantir la seva constitucionalitat, però la necessitat de la financiació dels Ajuntaments, obliga a ràpides solucions i genera incertesa en tots els municipis que precisament ara preparen els seus pressupostos per 2022, amb una tercera part dels seus ingressos per la plusvàlua.
Tornem a la mateixa reflexió inicial: aquests són els problemes reals i no els imaginaris debats sobre la utòpica república que només existeix en les ments d’una part dels ciutadans.
Segueixin Sr. Puigdemont i Sr. Cuixart en les seves propostes de tornar-ho a fer, però no ens facin distreure dels problemes dels ciutadans. Això sí, respectin el que diuen les lleis i els Tribunals, encara que no els agradin les seves sentències i no es rebel·lin i si ho fan acceptin les conseqüències.
No vulguin estar per sobre de la llei.
@josecoderch
