TRIBUNA / PHIL CONNORS.
Setmana Santa 2021
Ningú content. Les festes de Nadal van tenir més ombres que llums i la soledat no és bona companyia. L’any va començar molt fred i no només per la temperatura, que va ser força baixa i on les elèctriques van fer l’agost, sinó també perquè va començar a refredar-se les expectatives pel 2021, en tots els fronts.
Els que senten la passió dels esports saben que veure-ho per la tele no fa caliu; fins i tot el Barça refreda als culers amb un joc muntanya russa.
Els cines no tenen estrenes amb ganxo i les sales buides son fredes encara que la calefacció segueixi funcionant; i als teatres, els restrictius aforaments desllueixen l’esforç i la desmotivació comença a calar entre la faràndula, com pluja fina.
En les agencies de viatges totes les sortides tenen delayed, com si tots els aeroports tinguessin boira espessa i els trens no tinguessin rails i s’han congelat els visats a nombrosos països.
Els hotels presenten passadissos buits i silenciosos a l’espera de que algú els trepitgi abans no hagin de tancar i contractar un Jack Nicholson pel manteniment. Faria por.
Restaurants i bars fan malabarismes amb els comptes d’unes caixes plenes de xavalla i teranyines, sense poder obrir als vespres. I als gimnasos ja no sona la música, tret que sigui fúnebre.
I així segueix la llista. Tothom te clar que la culpa es de la COVID però que els responsables son els que gestionen. La situació es conseqüència de decisions toves, tardanes i incorrectes. Pedaços sobre pedaços. Van suspendre a la primera onada però no van aprofitar l’experiència per la segona i ara tampoc aproven la tercera. Desajustos incomprensibles estan alentint el procés de vacunació, van més lents que una tortuga amb crosses. I les ajudes als autònoms i a les petites i mitjanes empreses son insuficients i tan diferides que en alguns casos ja arriben tard.
S’ha volgut acontentar una ciutadania egoista i immadura relaxant mesures quan tots sabíem que era un error i que al passar comptes seria més car el farcit que l’indiot.
I mentre Europa es blinda altre cop. Aquí festes, botellons, i raves demostren comportaments irresponsables i inconscients; fan mal als ulls quan surten als telenotícies i no reben càstigs exemplars, doncs no es considera delicte només falta, però poden ocasionar morts i ens aboquen a noves restriccions. Alguns son responsables però altres son culpables.
Però ara hem de mostrar el nostre millor somriure, sota la mascareta obligatòria, i la millor predisposició als centenars, sinó milers de turistes que amb total impunitat, tenim fronteres obertes, viatgen, passegen, beuen, fan festes i es passen les mascaretes per allà on l’esquena perd el seu honest nom.
No podem sortir dels preceptius perímetres, hem de fer bombolles i no surten els números per enquibir tota la família però als pisos turístics fan el que els dona la gana; tot allò que tenen prohibit al seu país aquí tenen barra lliure. Un any més la processó, la de Setmana Santa i la de la incomprensió, va per dins.
Veure per creure. Spain is diferent. Geogràficament es el cul d’Europa i sembla que funcionalment també.
