EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ
Snorri. Las Eddas, poesia lligada a la mitologia vikinga
“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González
Les Eddas van ser la tradició escrita de la més antiga literatura islandesa, el relat traspassat durant generacions des de els orígens per donar sentit a allò que no podien explicar. També eren un fonament sobre el qual establir les tradicions i reafirmar la cultura. En una societat tan aïllada, independent i a vegades crua com l’islandesa, aquests relats donaven cohesió i sentit de comunitat, malgrat les distàncies i la diversitat existent entre els clans dins de l’illa. Amb l’influx cristià i occidental en el s.XII-XIII tota la literatura antiga comença a afeblir-se progressivament. És llavors quan Snorri escriu la seva Edda i rescata de l’oblit totes aquestes llegendes. Som fruit del nostre passat i llavor del nostre futur.
“Sorgiran entre germans lluites i morts,
pròxims ponents discòrdies tindran;
un temps d’horrors, de molt d’adulteri,
de destrals, d’espases -escuts s’arronsen-,
de vents i llops van anunciar serà.”
Snorri (1179-1241) fou estadista i escriptor i una de les principals figures de l’antiguitat islandesa. De família prominent, va ser format durant la seva infància i adolescència per a ser un home de lletres i traduir els manuscrits europeus i les tradicions i la història nòrdica. Va ser historiador i “recitador de lleis”, una de les més altes distincions de la Gran Assemblea de l’illa. Home sense escrúpols, es va aprofitar la seva influència per a envoltar-se sempre del poder i accedir a ell directament o indirectament. Al final, a causa de la seva ambició, va haver de fugir d’Islàndia i va morir envoltat d’intrigues de manera imprecisa.
“De diverses famílies descendeixen les nornes,
no són de la mateixa totes:
nascudes d’asos, nascudes d’elfs,
nascudes de Dvalin n’hi ha.”
Deixant de costat la seva moralitat i la seva manera d’accedir al poder, va escriure diverses de les obres essencials de la literatura antiga islandesa, sobretot com a historiador. A nosaltres ens interessa especialment l’Edda Menor que resulta ser un manual en el qual es descriu com era la composició de prosa eddica i exposa la mitologia d’Escandinàvia que coneixem avui dia. Aquesta obra no només resulta interessant pel rescat que fa de la tradició antiga, d’una cultura tan aïllada com la islandesa, sinó que també té una valuosa fi didàctica perquè, en cadascuna de les seves 102 estrofes, va exemplificar un recurs retòric dels utilitzats pels escaldes, tota una lliçó de mestratge.
“Jo sé que es rega un freixe sagrat,
l’alt Yggdrásil, amb blanc llim;
és això la rosada que baixa a la vall;
al costat del pou d’Urd sempre verd s’alça.”
La cosmogonia actualment ens resulta una mica innocent dins d’una societat predominantment racional i científica, però ens aporta molta informació sobre les creences i l’origen de les cerimònies que han anat derivant en les tradicionals actuals. També ens descriuen la necessitat de la persona de crear històries i relatar per a sentir-se connectat amb el seu entorn i amb els altres per a reforçar el sentiment de comunitat, la força del grup.
D’altres formes, aquesta necessitat de pertinença continua vigent ara amb altres objectius i diferents fins. Però continuem gaudint de la mitologia i receptors de tradició.
“Cinc-centes portes més altres quaranta
penso que té el Valhalla;
vuit-cents oinherias en contra del llop
sortiran per porta alhora.”
Cristina González.
