Divendres,7 febrer, 2025
IniciOPINIÓTRIBUNASobre els diners i l'obsessió sexual

Sobre els diners i l’obsessió sexual

TRIBUNA CULTURAL
JOSE ANTONIO AGUADO
11/10/2024 | 12:30:32

Obrim temporada al Gran Teatre del Liceu amb Dmitri Xostakóvitx (1906-1975), un compositor rus avantguardista del segle XX, format íntegrament a la Unió Soviètica. La primera òpera que va escriure Xostakóvitx va ser El nas, basada en un text de Nicolai Gógol. La trama narra la història d’un home ric i despietat amb els seus semblants, que un dia es desperta sense nas. El nas abandona la seva cara i desenvolupa una vida pròpia. Estrenada el 1930, és una obra divertida i aterradora que critica la burocràcia. La sàtira és un dels segells de l’autor, fet que va incomodar alguns dirigents comunistes que van conviure amb el compositor rus al llarg de la seva vida.

El Gran Teatre del Liceu aixeca el teló amb la seva segona òpera i última que va compondre Dmitri Xostakóvitx, Macbeth de Mtsensk, estrenada el 1934. Aquesta és una d’aquelles òperes rescatades pel segle XXI. L’òpera es va estrenar amb èxit fins que un dia de 1936, Stalin va assistir a una representació i va sortir indignat, mostrant el seu descontentament amb el que va veure a l’escena. Sens dubte, la mentalitat d’un home de dretes no va poder suportar el pensament de llibertat que encarna l’òpera.

Al costat del director d’orquestra Josep Pons, brilla amb llum pròpia el director d’escena Àlex Ollé, que imprimeix a la seva versió un segell de creador lliure, nascut del ventre de La Fura dels Baus. Buscant aquest segell propi, inunda l’escenari del Liceu amb 10.000 litres d’aigua, convertint la escena en una piscina gegant. Els personatges tenen en tot moment els peus mullats, com si estiguessin en aquell fang tan de moda en la nostra política dels últims temps. La policia corrupta porta vestuari espanyol, i l’escena final, on la protagonista es llança al riu, es transforma en la seva imaginació en lloc d’un camí cap a Sibèria fred i tortuós en camions de trasllat de presos replets de soldats. El que trobem són dotzenes de llits que baixen del sostre cap al terra en un somni oníric estètic del director d’escena, que aprofita per degollar les dues dones protagonistes del final de l’òpera. Tot un exercici d’imaginació d’un dels directors d’escena que sempre sorprèn amb les seves propostes plenes de llibertat i imaginació.

A destacar una escenografia impactant d’Alfons Flores i un treball d’il·luminació sobri d’Urs Schonebaum, que contribueixen a la dimensió teatral i cinematogràfica de la posada en escena. Sens dubte, són les dues mans executores dels somnis d’Àlex Ollé.

Alexsander Preis va escriure el llibret de Lady Macbeth de Mtsensk, basant-se en la novel·la de Nikolai Leskov (1831-1895), un dels grans novel·listes del naturalisme rus, seguit per escriptors icònics de la revolució russa com Gorki. El llibretista de l’òpera no va incloure l’escena de l’assassinat de l’hereu del seu marit, per no mostrar repulsió per una dona capaç d’assassinar un nen. La protagonista, Katerina Ismailova, una mena de Madame Bovary en el llibret de l’òpera, és una dona que porta una vida avorrida amb el seu marit; desídia i tedi són el seu dia a dia, un avorriment mortal. Ella era pobra i es va casar amb un home que només viu pels diners. “La formiga arrossega la palla”, però ella és una dona que no té res a fer més que deprimir-se. És molt fàcil posar-se del costat d’aquesta dona que pateix la tragèdia que l’envolta. No és una femme fatale, sinó un personatge que busca l’amor i quan el troba esdevé la seva droga. Durant l’obra té quatre monòlegs: en el primer, Katerina reflexiona sobre la seva vida; en el segon, defensa una treballadora que està sent violentada; el tercer és el moment en què Katerina espera el seu amant; i l’últim és al seu exili al costat del riu Volga, en el camp de presoners, on sent la traïció de la persona en qui ha posat tota la seva passió sexual. Al final, com en totes les grans òperes, l’heroïna acaba morta, ofegada al riu com Ofèlia de Shakespeare.

Sens dubte, un dels millors treballs de Sara Jakubiak, tant a nivell vocal com teatral, mostrant en tot moment la tensió a què es veuen sotmeses les dones entre les seves emocions i el mur social masculí. Tot un esdeveniment cultural i una encertada obertura de la temporada operística catalana.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies