Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Sobre la sanitat pública i assistència social de la Comarca. Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès
Slider

Sobre la sanitat pública i assistència social de la Comarca. Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès

SALUT / SOCIETAT. Durant la primera etapa de la pandèmia, el Moviment Veïnal del Vallès, al contrari que la classe  política que des del minut 0 ha estat a la grenya de manera virulenta, hem estat prudents i  responsables en un triple sentit: a) evitant difondre les badomeries i relats partidistes per  confondre a la població i desgastar a l’adversari polític, prevalent el rèdit electoral per damunt  d’interès general i la vida de les persona; b) entenent que en tractar-se de la pitjor crisi sanitària  global que hem patit i absolutament desconeguda contra la qual no existeix fórmula màgica i  que som en el terreny d’assaig i error, ha de confiar-se en les decisions de les autoritats animant  el veïnat a complir amb disciplina els protocols establerts; c) impulsat/participant, en les xarxes  de solidaritat dels municipis.

El procés de desconfinament  serveix per incidir en algunes conclusions, totes elles amb el  mateix denominador comú:  les retallades portades a terme durant dècades a  la sanitat pública  i assistència social per aplicació de les mesures neoliberals a Espanya, a Catalunya i per tant, a   la nostra comarca, han tingut molt que veure en la falta de recursos per afrontar, en millors  condicions, aquesta devastadora malaltia. És a dir, que els problemes que denunciem, per  resoldre’s, necessiten acabar amb les retallades i apostar per uns serveis públics sociosanitaris  amb recursos suficients, cosa que requereix decisió política a la qual apel·lem com a moviment  veïnal.

És evident que la política de retallades ha estat una pràctica contrària al que aconsella el seny  per garantir que els serveis públics de sanitat i serveis socials siguin eficaços i eficients des de la  perspectiva social i seria imperdonable no tenir en compte tot el succeït a l’hora de planificar i  adaptar l’estructura soci sanitària de Catalunya i no assumir que la salut no és cap negoci amb  la que obtenir beneficis, sinó un servei públic que sufraguem amb els nostres impostos i que, és  d’esperar que els polítics que decideixen sobre les prioritats pressupostàries, entenguin que la  salut és una qüestió de primeríssim ordre que necessita d’una sanitat pública 100%

Sabem que la sanitat té protagonisme quan la salut de les persones falla  i que la salut és un  estat físic i mental que ve determinat per diversos factors soci culturals, econòmics, laborals,  etc. com ara la precarització laboral, la desocupació, la por, l’angoixa, la falta de perspectives i  futur, la inseguretat, etc. que afecten directament a la salut, factors la correcció de la qual  ha  d’exigir-se en cada cas a qui correspongui, essencialment a l’Estat i la Generalitat i d’altres  instància supraestatals. Com també sabem que en l’actual estat de les coses, la sanitat té un  paper clau en la vida de les persones per pal·liar la degradació de la salut. D’aquí que, des de el  moviment  veïnal del Vallès, denunciem les polítiques que han conduït a les retallades  i  reivindiquem una sanitat pública i uns serveis socials amb recursos i de qualitat, recollint, en  aquest document, el que  és més sagnant.

La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental. La  desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són en l’arrel de la mala salut i de  les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que han de  desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats  polítiques i econòmiques han de canviar de forma dràstica. ”  

Andrija Stampar.1946  

  1. a) Ens referim als equipaments, tant del dèficit que patim a la comarca (residències, centre de dia, habitatges assistits per a gent gran,…) com de la urgent revisió de protocols dels  existents en el cas de les residències i centres de dia; la insuficiència d’hospitals per cobrir  el servei dignament; la degradació i falta de personal de l’Assistència Primària; les insofribles llistes d’espera; les tercermundistes urgències del Taulí; el tracte que es dispensa al personal soci sanitari, menyspreats i mal pagats (ara elevats a la categoria d’herois). Unes notes sobre això. Equipamientos para gente mayor: residencias, centros de días, viviendas asistidas  

El CODIV19 ha deixat al descobert la dramàtica situació de les residències que n’ha provocat més  de la meitat de morts pel virus a Catalunya, una situació la responsabilitat última  de la qual, no  oblidem, recau en el Govern de la Generalitat. Des del Moviment Veïnal del Vallès instem  a que,  deixant de banda exigir les responsabilitats polítiques que corresponguin, es treballi per posar  ordre en l’actual caos respecte a l’atenció de la nostra gent gran i de forma especial pel que fa  referència als equipaments.

  1. b) Hospitals.

El greuge comparatiu que pateix el Vallès Occidental Est respecte a la resta de Catalunya pel que  fa a la ràtio de llits hospitalaris va ser reconegut per la Generalitat que junt amb els municipis  van elaborar el Pla de xoc 2005-2006, un Pla de transició 2007-2009 i un Pla final 2010-2015,  que entre d’altres mesures es contemplava la construcció d’hospital Ernest Lluch a Cerdanyola- Ripollet, encara que sense construir.

  1. c) Assistència Primària.

Si ens atenim al tractament  rebut en el pressupost, es dedueix que l’assistència primària no ha  estat valorada amb la justesa i importància que mereix: reducció dràstica de personal, falta  d’especialistes en els CAP, edificis en casos obsolets i insuficients, tancament d’urgències,  dotació pressupostària demancada, etc.

La situació previsiblement es veurà agreujada amb el desconfinament. Si fins ara, és el personal  sanitari d’hospitals els qui estan patint la falta de recursos materials i de personal posant en  perill les seves vides, ara s’aniran obrint noves fases en què els CAP tindran un paper fonamental:  realitzar test; control de contagiats; atendre amb rigor residencies i, paral·lelament, realitzar  l’atenció als pacients habituals. I tot plegat amb el mateix personal. Impossible. És més que  probable que estiguem a les portes d’una altra situació caòtica.

  1. d) Llistes d’espera.

Sabem que les llistes d’espera (primària, especialistes, quirúrgiques,….) que patim a Catalunya i  en la comarca, són en el furgó de cua de tot l’Estat, també sabem que això respon a la falta de  recursos de tot tipus (personal sanitari, edificis,….). Però  a més a més, la pandèmia ha suposat  que aquestes llistes s’incrementin sensiblement ja que, com és natural, els hospitals i la pràctica  totalitat del serveis soci sanitari han estat destinats l’atenció de malalts del virus raó per la qual,  no han pogut ser ateses les programacions habituals. Al sofriment per les diagnosis tardanes,  afegit que les llistes d’espera també maten.

  1. e) Urgències (Consorci Hospitalari Taulí, Mútua de Terrassa,….)

La falta de llits que impedeix un drenatge fluid, col·lapsa les urgències habitualment amb el  consegüent sofriment dels qui es veuen obligats a recórrer a elles. Unes urgències que han anat  en augment per evolució demogràfica i pel tancament de les urgències als CAP que provoca  sobrecarregar les urgències hospitalàries.

  1. f) Personal soci sanitari

El factor humà és clau per a la majoria de l’activitat per l’atenció sanitaria. Malgrat l’evidència,  l’Administració ha fet deixadesa  de la seva responsabilitat a l’hora de tenir cura i ésser  sensible  amb el personal soci sanitari. El personal sanitari ha vist els seus drets laborals, socials,  econòmics ignorats i això és inacceptable en tots els casos.

Aquestes notes sobre la precària situació soci sanitària del Vallès fa que ens dirigim a les diverses  instàncies i autoritats de Catalunya i dels nostres municipis, per plantejar propostes, unes que  requereixen una intervenció immediata i d’altres tendent a crear un punt de trobada entre  administració i societat civil per consensuar diagnosi sobre l’estat de la qüestió i elaborar un pla  de xoc a curt i mig termini. En particular plantegem el següent:

  1. La creació d’una Taula ad hoc del Vallès (Generalitat, Ajuntaments i agents socials -veïnals i sindicals-) per analitzar la situació soci sanitària de la comarca i extreure les conclusions operatives necessàries a curt i mig termini en ordre de solucionar els greus problemes existents  equipaments per a gent gran, llits hospitalaris, llistes d’espera, urgències del Taulí; assistència  primària; servei d’oncologia infantil del Taulí; personal soci sanitari; ….., deixant de banda  abordar, amb la immediatesa que la situació requereix, els temes que es recullen en aquest  escrit, insistint i reivindicant la participació ciutadana que considerem bàsica per tractar els  problemes del territori i concretar i implementar les mesures correctores necessàries.
  2. Residencies, centres de dia i habitatges socials. Cal realitzar diagnosis urgents i rigoroses, de forma conjunta amb la societat civil, sobre les necessitats de places de residències, centres de dia i pisos assistits en la comarca (particularitzant  en cada municipi) tenint en compte l’evolució  demogràfica, esperança de vida, sectors de la població amb necessitat d’aquests equipaments  etc. l’evolució demogràfica i d’edat de la població de la comarca que està conduint quotes de  gent gran i potencialment amb més necessitats cada vegada més grans i les conclusions [de les  quals | de la qual] marquin prioritats per a la construcció dels equipaments necessaris de  residències, centres de dia i habitatges assistits.  Urgeix repensar els protocols que garanteixin que els controls de la residència privades,  concertades i públiques estiguin en mans públiques com a garants que el tracte, atenció i  garanties del servei donat en les residencia és el que ha de ser i evitar desastres com el que  estem patint amb la pandèmia, precisament per la negligència inacceptable atribuïble a tots els  àmbits.   De manera immediata, la vella reivindicació veïnal de fa quasi dues dècades de la construcció de  la residència pública i de gestió pública de Sabadell Sud.  Un marc temàtic on abordar la situació soci sanitària de la Comarca, però que quedaria coix si  en paral·lel, es constituïssin meses en cada municipi i supramunicipals per abordar l’emergència  social com a prioritat que han de tenir totes les administracions donada l’extrema gravetat de la  situació.
  3. Construcció de l’Hospital Ernest Lluch. Elaborar el Pla soci sanitari que vàrem  reclamar per a la comarca, no és possible obstacle per recuperar la construcció immediata de  l’hospital Ernest Lluch a Cerdanyola-Ripollet, la necessitat del qual ja es contemplava en el Pla  de xoc 2005-2006 i que la pandèmia que estem patint ho fa més evident si hi cap.  La construcció de l’Hospital Ernest Lluch, a l’igual de l’obertura de les urgències en determinats  CAP afavoriria la descongestió de les urgències.
  4. La recuperació del servei d’oncologia infantil per al Taulí. Dins del mapa reivindicatiu, del moviment veïnal del Vallès, està el retorn d’un servei que mai no va haver de ser sostret del Taulí i que ha suposat un perjudici per als menors malalts i els seus familiars i degradar el paper  de  referència del Taulí. Cosa que des del primer moment reclamen amplis sectors i entitats  ciutadanes, així com el Ple de l’Ajuntament de Sabadell.
  5. Posada en marxa de tot el necessari per a la construcció del CAP de Can Llong. No pot haver- hi demora en la seva construcció per a un important i poblat barri de Sabadell en el que, incomprensiblement, no es va construir a la vegada que els habitatges, els equipament i infraestructures bàsiques com és el cas del CAP.
  6. Llistes d’espera. Les dades oficials acrediten que Catalunya és entre les pitjors comunitats amb relació a les llistes d’espera. Donar un gir a aquestes dades és una prioritat i per fer-ho ha de  respondre’s a la pregunta del per què és així? i aportar solucions que evitin el sofriment de  malalts i morts evitables amb diagnosis i tractaments en els temps adequats en cada cas.
  7. Dotació pressupostària i de recursos econòmics i de personal. Manifestar la nostra queixa perquè els pressupostos aprovats van ser redactats abans de la situació creada per la pandèmia  (que com ha deixat al descobert les greus deficiències estructurals del sistema soci sanitari de  Catalunya, a més a més de la gravíssima situació d’amplis sectors de la població que requereixen  actuacions i plans d’emergència social contundents) i que, ni tant sols han recuperat el nivell de  despesa que teníem abans de les crisis del 2008 i que tant pel pas del temps com per la  pandèmia, obliguen a realitzar una revisió a l’alça de la despesa necessària per fer front a la  necessitats actuals.
  8. Assistència primària. Des del moviment veïnal, reivindiquem que, en correspondència amb  les recomanacions internacionals, se li doti el 25% del pressupost destinat a sanitat, i pel que fa  al personal necessari, la recuperació de les ocupacions destruïdes  en l’última dècada a  l’assistència primària (850 en personal mèdic) i que atenent les creixent necessitats, entre  d’altres causades pel coronavirus, es doti del personal necessari per no col·lapsar més el servei  i evitar la seva més gran degradació per falta de recursos. 
  9. Personal soci sanitari. No és acceptable quins hospitals o equipaments el pressupost dels quals depèn dels diners públics, siguin gestionats públicament o mitjançant gestió privada, no respectin els drets dels treballadors/es. L’Administració té l’obligació de vetllar, ésser garant i  exigir el compliment dels drets dels treballadors soci sanitaris per part dels qui gestionen els  serveis i en particular atendre la reivindicacions pendents com l’equiparació amb l’ICS, la  derogació del Decret Llei 3/2010, etc.

Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès 

2020-05-21

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator