CRÒNICA MUSICAL
DAVID VIA
17/4/2024 | 13:40:32
Els Amics de la música de Sant Quirze del Vallès hem presentat el concert dels Smoking Stones, en un tribut als mítics Rolling Stones.
Sempre és d’agrair un “SOLD OUT” pels que organitzem aquest tipus d’esdeveniments i és per això que ens agradaria donar les gràcies a tot el públic assistent pel seu interès en les nostres propostes musicals. Als que no vàreu poder assistir per manca d’aforament, disculpeu; ja en portarem més, encara que difícilment millors.
Moltes vegades, quan parlem de bandes tribut, ho fem des d’un prisma d’infravaloració. Res més lluny de la realitat. Una banda tribut ha d’executar els temes de la mateixa manera i amb el mateix nivell de qualitat que la banda original. I si volem formar una banda de tribut a Hendrix, haurem de tocar com a Hendrix. Això, en si mateix, ja té una enorme dificultat.
En el cas dels Smoking Stones, cadascun dels seus components executa a la perfecció el paper dels originals. Només fixant-se en els “andares” del seu frontman, Sergio Ortiz, ja veurem que porta la marca de Jagger a foc en tots els seus moviments. La seva energia a l’escenari i el seu excel·lent tribut a la veu del sempre complicat Mick Jagger fan que no puguis apartar la mirada de l’escenari quan explota aquest torrent de rock’n roll tan conegut i tan admirat.
La resta de la banda van al darrere amb les mateixes consideracions. Lluís Arcos a la guitarra solista i Alberto “Brutus” a la rítmica ocupen a la perfecció les tasques de Wood i Richards respectivament. Santi Ursul i Miguel Izquierdo porten la part rítmica al baix i la bateria i el resultat és contundent i exacte. Tot el set list de cançons es veu recolzat per un doble piano i Hammond de la mà de Poyo Moya de manera excel·lent. El conjunt és realment sorprenent perquè sonen com els rolling’s, toquen com els rolling’s, es mouen com els rolling’s, però amb excepció que… no són els rolling’s!
El repertori és perfectament adequat per fer un resum de la discografia dels Rolling Stones. Temes com Jumping Jack Flash, Hand Of Fate, Beast Of Burden, Start Me Up, She’s A Rainbow, Honky Tonk Women, Like A Rolling Stones (Bob Dylan), Brown Sugar i Satisfaction, entre d’altres, van portar el clímax a tot l’auditori i la banda va saber agrair-ho àmpliament.
Qui us escriu els porta seguint des de fa més de vint anys i moltes han estat ja les vegades que hem col·laborat junts. Mai, i repeteixo, mai, no havia vist la banda amb aquesta plenitud i aquesta energia a l’escenari. Com que el vi negre que millora amb els anys, i de la mateixa manera que ho fan “les seves majestats” angleses, assistim a la nova maduresa d’aquesta banda de Barcelona que fa honor i mèrit a un dels millors grups de rock’n roll de tots els temps.
Totalment d’ acord