J. A. AGUADO/EL RACÓ DEL LECTOR.
Solitud i maternitat: dues cares de la mateixa moneda
Ramqvist, Karolina, La ciutat blanca, Anagrama, Barcelona, 18 €.
[dropcap]A[/dropcap]
questa és una d’aquelles lectures potents que t’atrapen des del principi per la seva honestedat. Kraolina Ramqvist (Göteborg, 1976) escriu des de la proximitat, des de la pell mateixa, és com si estigués respirant al nostre costat. La proximitat del personatge ens el fa visible. La ciutat blanca explica la història de Karin una dona que acaba de donar a llum a una nena i el marit, John, l’ha abandonat. Sola i abandonada intenta en companyia de la seva filla de mesos, Dream, sobreviure. La novel·la com els poemes de Bukowski és una exploració de l’escriptura poètica, quan ho has perdut tot només et queda el punt de vista sobre la realitat.
El món interior d’aquesta dona està tan gelat com el paisatge que envolta casa seva. Sembla que el món s’ha oblidat d’ella i el seu nadó, fins i tot els amics d’anys li donen l’esquena. El Carpe diem de la joventut és un somni i el part li ha canviat la vida, ara és una supervivent que alleta un nadó, neteja, càrrega i abraça amb el fred de la mare i besa amb la calor del nadó. La narració en tercera persona amb un narrador que ho sap tot sobre aquesta dona, focalitza en Karin tot el seu interès com un biòleg mirant per un microscopi. El lector es fa partícip d’aquestes petites sensacions, aquesta és precisament la qüestió sentir les mateixes sensacions d’enfonsament que aquesta dona que busca desesperadament la calor de la felicitat en un món fred i burocràtic.
Karolina Ramqvist no dibuixa una món de la maternitat ideal com si fos un d’aquells anuncis amb què la indústria del nadó bombardeja les dones, molt al contrari mostra la recança de viure en els detalls petits, en els dolors quotidians i les incomoditats i dificultats del dia a dia. Com en tota bona novel·la breu que es preï el final sorprenent atrapa el lector d’aquesta narració intensa, poètica i brutal.
J. A. Aguado.
