Dijous,28 març, 2024
IniciA PORTADASororitat literària. "Il dolce far niente" per Cristina Redondo

Sororitat literària. “Il dolce far niente” per Cristina Redondo

CRISTINA REDONDO/TRIBUNA

Sororitat literària

Sempre he defensat la idea que la literatura no té gènere. L’autora o l’autor escriu, i el lector o lectora llegeix l’obra, per descomptat no hauria d’intervenir el gènere per ser una obra més o menys interessant, de menys o de menor qualitat. En canvi, hi ha moments de la història o en situacions socials determinades, que sembla que la literatura hauria de tenir gènere, o per menys, que es produeixi una circumstància rellevant si l’autora és dona o home.

Si a més ens trobem davant de situacions desfavorables en el que pel sol fet de ser escriptora, és a dir: dóna escriptora, es devalua la teva literatura davant de la feina de l’home escriptor, llavors sí que estem davant d’un problema i dels més desagradables, en què òbviament em posiciono, no només com a dona, també com a escriptora, a favor de recolzar les dones escriptores silenciades i denunciar la injustícia comesa en el seu moment, pel fet d’haver estat un acte injust de vulneració cap a la persona.

Luna Miguel, ha recollit en el seu assaig literari “El coloquio de las perras” (Capitán Swing), un compendi d’escriptores hispanoamericanes, l’obra de les quals és de qualitat literària destacada, però que, en canvi, ha estat vulnerada i silenciada pel simple fet de ser dones. Moltes d’elles van passar a la història per ser “la dona de …”, i quina era la casualitat que darrere d’aquest “de …” sempre seguia un nom famós d’escriptor, fins i tot d’un literat premi Nobel.

La reconeguda i aclamada Luna Miguel ha estat qui s’ha encarregat d’aquest treball de gran responsabilitat literària, però també de perfecta sororitat. Luna Miguel ha donat visibilitat al treball literari no reconegut d’aquestes autores silenciades, ampliant-nos tot un ventall de referències literàries hispanoamericanes, ja que la Luna Miguel en aquest assaig ha dut a terme una recopilació d’autores hispanoamericanes (novel·listes, poetes, escriptores de narració breu, traductores, assagistes …), totes elles amb obres de notòria qualitat literària, i s’ha encarregat de destruir aquest tel de silenci que cobria a la majoria d’elles. Gràcies a l’assaig de Luna Miguel hem conegut algunes pinzellades i realitats difícils, les viscudes per escriptores com Alcira Soust Scaffo, Eunice Odio, Maria Emília Cornejo, o Aurora Bernárdez, de les que Luna Miguel al·ludeix en el seu llibre; també hem pogut endinsar-nos en realitats d’altres escriptores hispanoamericanes, igualment ignorades, però que, amb el pas dels anys, en canvi i en part degut a la contundència de la seva obra, van trencar aquest sostre de cristall literari construït pels “escriptors – home“, encara que només fos de tant en tant a notorietat, elles van ser autores com Pita Amor, Gabriela Mistral o la poeta Alejandra Pizarnik. Tanmateix, com indica Luna Miguel, van haver de passar molts anys pel reconeixement d’aquestes escriptores, algunes, fins i tot, es pot dir que ho van aconseguir de manera pòstuma a la seva mort.

El passat dimarts, 14 de gener a la Llibreria Synusia de Terrassa, vaig tenir l’honor de conduir el Col·loqui Literari que vam dur a terme entorn del llibre “El coloquio de las perras” de Luna Miguel. Vam compartir escenari amb la mateixa autora, Luna Miguel, així com amb Isabel Marqués, Sindica de Greuges de Terrassa, Almudena Almagro, Escriptora i Presidenta de l’Associació “Amunt Dona, Creant Realitats” i de Katiuscia Darici, Professora Associada a la Universitat de Verona i Doctora en Filologia Hispànica. L’acte va ser amenitzat per a la música en directe i en acústic de la cantautora austríaca: Lisi4u.

Va ser un moment de debat i reflexió conjunta, entre els assistents i la taula de ponents, entorn dels feminismes, però també entorn de les dones com a professionals, i sobretot entorn de la literatura de qualitat i a les diferents realitats que com a autores i dones van haver de viure algunes de les escriptores com Aurora Bernárdez, Marvel Moreno o Victoria Santa Cruz, mencionades i estudiades també a l’assaig “El coloquio de las perras“. Durant el debat no només van apuntar les referències bibliogràfiques d’autores que van esmentar la Luna Miguel, escriptores que també van fer silenciades, a més de les estudiades al seu llibre, sinó que també amb la Luna Miguel vam radiografiar “l’escriptor mascle” actual, i tot definint cap a quines serien les próximes tendències literàries per les quals aposta la literatura, i, finalment, ens vam apropar més cap a una literatura sense gènere, “literatura entesa com a trans” tal com indicava la Luna Miguel, més que no pas una literatura on el gènere masculí o femení de la seva autora interfereix sobre l’obra.

Després de treballar i llegir en profunditat el llibre “El Coloquio de las Perras” (Capitan Swing) de Luna Miguel, recomano la seva lectura, sobretot a aquelles persones que estiguin interessades a descobrir noves i valuoses veus hispanoamericanes, escriptores hispanoamericanes, que per la immensa qualitat de la seva obra van ser silenciades. Luna Miguel ens fa una descripció del que van ser les seves vides, algunes anècdotes personals de les escriptores, però també s’adreça amb elles, a través d’una carta, totalment personalitzada a cada una de les autores silenciades, on Luna Miguel les confereix els seus pensaments d’escriptora a escriptora, un acte total de solidaritat literària, però també de sororitat entre dones escriptores.

Enhorabona, Luna per aquest llibre súper interessant que ens obre els ulls als lectors davant la trista realitat que no hauríem de viure autores com Rosario Ferré, Elena Garro, o tantes altres referides al teu genial llibre “El coloquio de las perras “(Capitan Swing Editorial) pel simple fet de ser dones i realitzar un treball de qualitat.

Cristina Redondo.

Sororidad literaria

Siempre he defendido la idea de que la literatura no tiene genero. La autora o autor escribe, y el lector o lectora lee la obra, por supuesto no debería intervenir el genero para ser una obra más o menos interesante, de mayor o menor calidad. Sin embargo, hay momentos de la historia o en determinadas situaciones sociales, que parece ser que la literatura sí deber tener género, o por lo menos, resulta una circumstancia relevante si la autora es mujer o hombre.

Si además nos encontramos ante situaciones desfavorables en el que por solo el hecho de ser escritora, es decir: mujer escritora, se devalua tu literatura ante el trabajo del hombre escritor, entonces sí que tenemos un problema y de los desagradables, en el que obviamente me posiciono, no sólo como mujer, sino también como escritora, en favor de apoyar las escritoras silenciadas y denunciar la injusticia cometida en su momento, por el hecho de ser un acto injusto de vulneración hacia la persona.

Luna Miguel, ha recogido en su ensayo literario “El coloquio de las perras” (Capitan Swing), un compendio de escritoras hispanoamericanas, cuya obra es de destacada calidad literaria, pero que, sin embargo, han sido vulneradas y silenciadas por el simple hecho de ser mujeres. Muchas de ellas pasaron a la historia por ser “ mujer de …” , y que casualidad que a ese “de…” le seguía un nombre famoso de escritor, incluso de un literato Premio Nobel.

La reconocida y aclamada escritora Luna Miguel ha sido quien se ha encargado de este trabajo de gran responsabilidad literaria, pero también de perfecta sororidad. Luna Miguel ha dado visibilidad al trabajo literario no reconocido de estas autoras silenciadas, ampliándonos el abanico de referencias literarias hispanoamericanas, puesto que Luna Miguel en este ensayo ha hecho una recopilación de autoras hispanoamericanas (novelistas, poetas, escritoras de narración breve, traductoras, ensayistas…), todas ellas con textos de notoria calidad literaria, y se ha encargado de destruir esa red de silencio que cubría a la mayoría de ellas. Gracias al ensayo de Luna Miguel hemos conocido pinceladas y realidades difíciles, tales los vividos por escritoras como Alcira Soust Scaffo, Eunice Odio, Maria Emilia Cornejo, o Aurora Bernárdez, a los que Luna Miguel alude en su libro; también hemos podido adentrarnos en realidades de otras escritoras hispanoamericanas, ignoradas igualmente, pero que, con el paso de los años, y por la contundencia de su obra, consiguieron romper ese techo de cristal literario construido por los escritores macho,  aunque sólo fuera en cuanto a notoriedad, ellas fueron autoras como Pita Amor, Gabriela Mistral o la poeta Alejandra Pizarnik. Pero, como indica Luna Miguel, tuvieron que pasar muchos años para que ellas consiguieran ser reconocidas, algunas incluso, lo hicieron de manera postuma a su muerte.

El pasado martes, 14 de Enero en la Librería Synusia de Terrassa, tuve el honor de conducir el Coloquio Literario que creamos entorno al libro “El coloquio de las perras” de Luna Miguel. Compartimos escenario con la misma escritora, Luna Miguel, así como Isabel Marqués, Sindica de Greuges de Terrassa, Almudena Almagro, Escritora y Presidenta de la Asociación “Amunt Dona, Creant Realitats” y de Katiuscia Darici, Profesora Asociada de la Universidad de Verona y Doctora en Filología Hispánica. El acto fue amenizado por la música en acústico y en directo de la cantautora austriaca : Lisi4u.

Fue un momento de debate y reflexión conjunta, entre asistentes y la mesa de ponentes, entorno a femenismos, pero también entorno a las mujeres como profesionales, y sobretodo entorno a la literatura de calidad y a la diferentes realidades que como autoras y mujeres tuvieron que vivir algunas de las autoras como Aurora Bernárdez, Marvel Moreno o Victoria Santa Cruz nombradas y estudiadas también en el ensayo “El coloquio de las perras”. Durante el debate no sólo apuntamos nuevas referencias bibliográficas de autoras que mencionó Luna Miguel, escritoras que también fueron silenciadas, además de las estudiadas en su libro, sino que además con Luna Miguel radiografiamos el “autor macho” actual y apuntamos hacia las nuevas tendencias literarias a las que apunta la literatura, acercándonos más a una literatura sin genero, “literatura entendida como trans” como mencionó Luna Miguel, más que no una literatura donde el género masculino o femenino de su autora interfiere sobre la obra.

Después de trabajar en leer y analizar en profundidad el libro “El Coloquio de las perras” ( Capitan Swing) de Luna Miguel, recomiendo su lectura, sobretodo a aquellas personas que estén interesadas en descubrir nuevas y valiosas voces hispanoamericanas, escritoras hispanoamericanas, que por la inmensa calidad de su obra fueron calladas. Luna Miguel nos hace una descripción de lo que fueron sus vidas, algunas anécdotas personales de las escritoras, pero también se dirige a ellas, a través de una carta, totalmente personalizada a cada una de las autoras silenciadas, donde Luna Miguel les confiere sus pensamientos de escritora a escritora, un acto total de solidaridad literaria, pero también de sororidad entre mujeres escritoras.

Felicidades, Luna por este libro superinteresante que nos abre a los ojos a los lectores ante la realidad triste que no deberían de haber vivido autoras como Rosario Ferré, Elena Garro, o tantas otras mencionadas en tu genial libro “El coloquio de las perras” ( Capitan Swing Editorial) por el simple hecho de ser mujeres y realizar un trabajo de calidad.

Cristina Redondo.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies