PHIL CONNORS/TRIBUNA
Stolpersteine
Aquesta setmana, des de la mitjanit de dimarts 26, s’han decretat 10 dies de dol nacional en record de les víctimes de la COVID-19, prop de 30.000 a hores d’ara.
Recordar les persones mortes a títol individual es humanitari i recordar el que les va portar a morir es quelcom que la societat fa palès en símbols o monuments com un avís a navegants per tal de que no es torni a produir.
Stolpersteine es un d’aquests símbols que recordant la mort reivindica la vida.
Stolpersteine es el plural d’una paraula alemanya que es tradueix com pedres per ensopegar.
Hi ha una dita que diu que l’esser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, i el que pretenen les Stolpersteine es això: fer-nos entrebancar, i així fixar-nos en elles i especialment en el seu significat i en el perquè de la seva presencia.
El desembre de 1992 l’artista berlinès Gunter Demnig va endegar aquest projecte en commemoració de totes les persones deportades o assassinades en camps de concentració nazis que va batejar com Stolpersteine.
I ho va materialitzar en llambordins fets de formigó, cubs de 10x10x10 cm que van coberts d’una fulla de llautó on es graven les dades identificadores de la persona a que fan referencia, per això el llambordí es col·loca davant la darrera casa, o lloc significatiu, on va viure qui es vol recordar.
La finalitat es rendir homenatge a les víctimes i per això i per que no es repeteixi mai més aquella bestiesa, els llambordins sobresurten lleugerament per tal de recordar que, havent ensopegat un cop, no cal tornar-hi. La humanitat ha de madurar i aprendre dels seus errors.
Cadascun es fa manualment, l’artista no vol industrialitzar quelcom que recorda unes morts sistemàtiques i te un cost per peça aproximat de 120€ finançats per múltiples associacions i donacions de particulars.
Actualment hi ha més de 75.000 col·locats en 1.800 municipis de més de 20 països. Catalunya es pionera gràcies a la feina feta per l’Associació Memorial Democràtic i Sabadell el municipi que, amb la darrera plantada arriba a 61, i és la que més en te de tot l’estat espanyol.
Un récord que lluny de despertar admiració desperta tristesa però també valentia i una clara intenció per evitar en el possible que la memòria, a vegades capritxosa o tendenciosa segons quin mani, oblidi el que els règims franquista i nazi van significar per la vida de tantes i tantes famílies en matar tantes i tantes persones.
A Sant Quirze no hi ha cap Stolpersteine tot i que hi ha constància d’una persona que se’l mereixeria segons informació coneguda pel Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (GIHSQ).
Quan ensopegueu caminant, doneu un cop d’ull al terra i si per un casual ha estat un llambordí Stolpersteine tingueu un moment de record pels absents.
Phil Connors
