Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Tardor 2016, la decisiva
Slider

Tardor 2016, la decisiva

 

AVELINA BENITO/ POLÍTICA. Des de Bellaterra per la Independència ens envien el resum de l’acte “La tardor decisiva”. Diàleg amb Vicent Partal que es va fer a Bellaterra el dimarts de la setmana passada.

Tardor 2016, la decisiva.

En Vicent Partal, és un dels periodistes que més experiència té en l’anàlisi de processos d’independència per haver-ne fet seguiment i haver assistit a gran part dels moviments  independentistes que han culminat en nous estats de l’Europa contemporània. El format de diàleg obert presentat i moderat pel periodista Pere Cardús, ha motivat la participació del públic assistent sobre l’actual procés d’independència de Catalunya. Un ferm procés que conviu amb la repressió i la via judicial de l’Estat espanyol i crema etapes de forma accelerada. A nivell intern, també ha tingut alts i baixos com la no aprovació dels pressupostos 2016 o l’11S2016. Cita la importància del darrer 11-S en que la gran participació del poble català a les 5 manifestacions ha generat l’eufòria necessària per reactivar-lo. Un procés actiu i continuat des de  l’any 2012.

Malgrat episodis d’enfonsament, el procés és sòlid, està consolidat. A més, s’obre a possibles ampliacions en els propers mesos. Tot això, en un marc on Catalunya ofereix estabilitat amb un projecte de país seriós i rigorós, enfront al desgavell de l’Estat, en que un PSOE destruït i Podemos a la baixa hi  ha un PP creixent que no l’espanta recórrer a terceres eleccions sabedor que encara pot incrementar el nombre de diputats.

Recorda les paraules del president Puigdemont: “Al juny estarà tot preparat”, afirmació que genera confiança i ningú l’havia expressat en públic fins ara. Això sense defugir de la molta feina que hi ha per tenir-ho tot enllestit (lleis, protocols, informació, contactes,…). Demana confiança en el govern i que no es pretengui que ho expliqui tot perquè moltes coses no es poden explicar. No s’ha d’explicar tot a Espanya per evitar la reacció de l’Estat. Cita el Llibre Blanc de la Transició Nacional com a referent.

Considera que la responsabilitat és de tots: polítics, entitats, ciutadans,… a la vegada que demana calma i confiança per assegurar els passos finals.

Ja en torn de preguntes, afirma que la Unió Europea no farà cap pas abans que Catalunya s’independitzi i que avui dia Espanya no hi pinta res dins la UE; prou problemes té amb el Brèxit la situació dels estats de l’est (Hongria, Polònia, …).

Per experiència en d’altres processos, la durada normal és un període entre 3 i 5 anys; després ja es passa l’arròs. Catalunya està al límit del període. Insisteix en que no s’ha d’esperar cap resposta fins que Catalunya sigui estat.

Quan a la via repressiva, el Tribunal Constitucional sembla no estar disposat a obeir qualsevol ordre de Rajoy. Posa l’exemple dels imputats pel 9-N en que ja no es demana presó sinó inhabilitació.  El conflicte es pot accentuar quan s’actuï judicialment contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Serà la prova de foc. Assenyala la importància del 9-N en el procés, data que sempre es recordarà en la memòria del poble català. Una data per celebrar més que el dia de la independència.

Què farà l’Estat espanyol ? Només pot recórrer a la via judicial o acceptar el referèndum i guanyar-lo. L’acció militar no és possible, tan per la baixa xifra d’efectius militars (uns 20.000 mobilitzats) com perquè Europa no ho permetria. Davant els nervis de l’Estat, a Catalunya el procés es viu com normal, tranquil.

El govern català s’ha de moure amb cautela perquè l’Estat no tingui tot el trencaclosques i pugui incrementar el boicot al procés. Cal evitar errades com la declaració del 9 de novembre del 2015 que va fer molt de mal.

L’endemà de la independència qui ha de manar i governar el país ha de ser la Generalitat; el canvi de poders de l’Estat a la Generalitat ha de ser efectiu, sense dubtar-ne. Es mostra molt respectuós amb els contraris a l’independentisme per  seva actitud exemplar pròpia d’una societat molt madura. Afirma que no es perjudicarà la població de manera que nòmines, pensions se seguiran pagant. Comenta que països asiàtics amb molts diners estan disposats a ajudar i concedir préstecs a la República Catalana.

Aquesta és la independència més ben preparada de la història. Cap nou estat ho ha fet tan bé com es fa a Catalunya. Cita l’exemple d’Eslovènia, en que el dia de la proclamació de la independència no havia previst com seria la seva bandera. Ens cal autoconfiança!

Pel que fa al referèndum en Partal té molt clar que es guanyarà. Compara xifres: 44% al Quebec i 42% a Escòcia enfront del 48% de Catalunya, el percentatge més alt en un parlament europeu. Recorda que amb un 33% de vots favorables, Espanya va entrar a l’OTAN. No oblida la campanya mediàtica que també cal guanyar. Compara processos d’independència de l’est (per enfonsament de la URSS) i de l’occident europeu (sorgiment de forma gradual, amb diàleg i pactes). Espanya, malgrat estar ubicada a l’occident europeu actua com un estat de l’orient d’Europa: no vol dialogar i reprimeix l’independentisme.

Manifesta l’escassa incidència dels mitjans en el procés en base a que tot i haver-n’hi una majoria que en són contraris, el procés avança i creix. Comenta que el periodisme no és imparcial i com a tal actua. Ara bé l’únic que li reclama és que el periodisme sigui honrat, que estigui ben fet, que sigui professional. Això és el que importa. Comenta l’exemple del diari eslovè DELO, que tot i ser contrari a la independència, al saber que Alemanya i el Vaticà havien reconegut el nou Estat va oferir portada i titulars com si sempre hagués estat pro-independència. Aquí pot passar el mateix amb determinada premsa.

Reflexiona sobre la pregunta de si volem fer un procés “massa perfecte, molt ben acabat”.  Les turbulències del dia a dia es viuen amb molt d’emoció però s’esborren en una visió amb més perspectiva. Lamenta que després del 9-N hi va haver una pèrdua de temps de gairebé 1 any. Considera que entre tots cal construir el nou país i no només els independentistes.

Finalment en Pere Cardús compara el procés amb un grup musical per afirmar que no és una orquestra simfònica, sinó més aviat un grup de jazz amb un líder que es pot equivocar; però si s’equivoca cal que la resta del grup el segueixi i llavors la música sona bé. Cal aprofitar l’oportunitat dels errors.

Bellaterra per la Independència, 16 d’octubre de 2016

Bellaterra per la Independència

Comunicació    

assemblea-cat                                                                          

 

2016-10-17

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator