-
L’acte, organitzat pel GIHSQ, commemora el centenari de la primera troballa del gran jaciment Neolític de Catalunya
CULTURA / CIÈNCIA I TECNOLOGIA. Aquest dimarts 19 d’octubre, a les 19 hores, tindrà lloc una Taula Rodona sobre el jaciment prehistòric de la Bòbila Madurell (zona del Mas Duran) a Sant Quirze del Vallès amb motiu del centenari de les primeres troballes de restes arqueològiques. En l’acte hi intervindran la Dra. M. Àngels Petit Mendizábal, Professora Titular de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona; i Araceli Martín Cólliga, arqueòloga Territorial del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Moderarà l’acte Roger Marcet Barbé, membre del GIHSQ, museòleg i arqueòleg.
L’acte, organitzat pel GIHSQ amb el suport de l’Ajuntament de Sant Quirze, tindrà lloc a la sala d’actes de la Biblioteca Marcel Ayats.
Història sobre el jaciment de la Bòbila Madurell
L’any 1921, per la construcció de la via dels Ferrocarriles de Cataluña (actualment Ferrocarrils de la Generalitat), es va realitzar una profunda rasa per passar la via del tren. El lloc era des de l’estació fins a l’autopista actual i en direcció Sabadell, just després del pont on actualment passa el tren i en terrenys del Mas Duran. En aquesta rassa va aparèixer a uns dos metres de profunditat una fosa que contenia restes de ceràmica i tres sepulcres amb molt de material arqueològic. Els materials recollits per en Vicenç Renom i Lluís Mas de Sabadell van ser ingressats a l’antic Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona.
Aquestes troballes van ser les primeres del que seria al llarg de 100 anys d’investigacions el gran jaciment Neolític de Catalunya i de la Mediterrània Occidental. El complex arqueòlogic de Sant Quirze, és conegut com a “Bòbila Madurell -Serrat de Can Feu” i en extensió a Can Gambús a Sabadell. Cap a l’any 1931 es va instal·lar a la zona la Bòbila Madurell. L’extracció d’argiles va provocar l’aparició de noves restes arqueològiques, també d’època neolítica. Aquests treballs van ser controlats per Vicenç Renom del Museu de la Ciutat de Sabadell.
La realització de noves infraestructures, realitzades a partir de l’any 1975, com l’autopista C-58, l’edificació d’un gran centre comercial i la urbanització de Mas Duran i el serrat de Can Feu, van fer aflorar noves restes. En tot aquest temps, la gran quantitat de fosses d’enterrament, fosses d’emmagatzematge (sitges) i cabanes permet afirmar que aquest és un dels més importants jaciments neolítics europeus.
Aquest gran paratge arqueològic es troba ubicat en una plana rica i molt apte per l’agricultura, amb abundància d’aigua que els diferents torrents i rieres ho evidencien i al mateix moment protegit per la Serra de Galliners. Se situa sobre un terreny pla, fèrtil, ben regat i delimitat per un relleu força suau. És un conjunt d’ocupació espacial molt considerable i al mateix temps amb un gran abast cronològic, amb una ocupació humana al llarg de prop de 3000 anys, essent l’ocupació més important la corresponent al Neolític, fa 4.500 anys. Cal destacar que abasta del Neolític antic cardial fins a la primera Edat del Ferro i també d’altres períodes com l’Ibèric, el romà i el medieval. Les troballes denoten que els i les habitants d’aquest complex formaven una societat complexa amb rols marcats entre sexes, desigualtats socials i amb famílies importants i dominants.
