-
Espècies de tauró com el pelegrí i l’agullat sofreixen una reducció progressiva al litoral de la Costa Brava, segons alerta un grup d’experts espanyols
-
El treball apunta, a més, a la possible desaparició del tauró mussola en aquesta regió marina de les costes de Catalunya
NATURA I MEDI AMBIENT. El Mediterrani és una regió marina amb una alta biodiversitat de taurons catalogats com a espècies vulnerables per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN, per les seves sigles en anglès), com és el cas del tauró pelegrí. El declivi progressiu dels taurons en les costes mediterrànies és un procés descrit des de fa temps en la bibliografia científica.
Ara, un equip de la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio) i l’entitat SUBMON adverteix en un nou estudi de la reducció progressiva de les poblacions d’algunes espècies de taurons, com el pelegrí i l’agullat, en la Costa Brava. Segons el treball, les mussoles podrien haver desaparegut a causa de la pressió pesquera en aquesta regió marina del litoral de Catalunya.
La recerca, que recull l’estat de les poblacions de taurons pelàgics i de profunditats d’aquesta zona i que ha estat publicada en la revista Aquatic Conservation: Marini and Freshwater Ecosystems, revela que la coincidència de les zones de pesca amb l’hàbitat natural de distribució dels taurons agreuja encara més el risc de captura accidental dels esquals per part de les pesqueres.
L’estratègia vital d’aquests peixos cartilaginosos (condrictis) es caracteritza per una maduresa sexual tardana i una taxa baixa de creixement i de fecunditat, “condicions que els dificulten la possibilitat de suportar una explotació pesquera intensa, i que els fa més vulnerables que molts peixos ossis (teleostis)”, explica el professor Lluís Cardona, membre del departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals (BEECA) i del IRBio.
La millora de la tecnologia pesquera “ha permès estendre la pesca a més zones, a més profunditat i durant més temps. Aquesta interacció amb el sector pesquer ha limitat la supervivència de les poblacions de tauró, tant si són espècies objectiu com a captures accidentals”, apunta Manel Gazo, professor del departament de BEECA i del IRBio, i director de SUBMON.
Han desaparegut les mussoles en la Costa Brava?
En el marc del treball, l’equip ha analitzat les captures accidentals registrades per pescadors d’arrossegament i de palangre dels ports pesquers de la Costa Brava. Concretament, s’ha obtingut informació sobre cinc espècies d’esquals de grandària gran (més de 200 centímetres): la guilla (Alopias vulpinus), el pelegrí (Cetorhinus maximus), el xovato (Hexanchus griseus), el solraig (Isurus oxyrinchus) i la tintorera (Prionace glauca), a més de tres espècies de talla mitjana (90-100 centímetres), com el caçó (Galeorhinus galeus), l’agullat (Squalus acanthias) i les mussoles (Mustelus spp).
Els resultats, que comprenen el període d’octubre de 2016 a juliol de 2017, constaten l’absència de captures de mussoles, “fet que suggereix la desaparició d’aquest gènere en la Costa Brava, a causa, principalment, de la pressió pesquera. A més, les poblacions d’espècies com el tauró pelegrí i l’agullat es trobarien en declivi”, alerta Ignasi Nuez, primer autor de l’article i investigador en la Facultat de Biologia de la UB i el IRBio.
“Si considerem totes les arts de pesca mostrejades —continua—, la diversitat d’espècies capturades accidentalment és més alta en la flota d’arrossegament, seguida de la flota de palangre de fons i, finalment, de palangre de superfície. Ara bé, la incidència de cada art de pesca no és igual en totes les espècies. Les captures de tauró pelegrí, per exemple, solen tenir lloc gairebé exclusivament en l’art d’arrossegament, mentre que la gran majoria de captures de tintorera, solraig o guilla ocorren amb les arts de palangre”.
Encara que les captures es produeixen al llarg de l’any amb una freqüència similar, el nombre més gran de captures accidentals està correlacionat amb els mesos càlids de l’any (de maig a octubre), quan la columna d’aigua es troba estratificada.
“Segons els pescadors, la coincidència de les zones de pesca amb les zones per on es distribueixen els taurons, juntament amb la creença que la pesca atreu els esquals, són els principals factors responsables de les captures accidentals”, subratlla Nuez.
Ciència i pesqueres: col·laborar per a protegir els taurons
L’estudi posa en relleu el coneixement ecològic local aportat pel sector pesquer com a element essencial en la metodologia del treball. “Comptar amb la voluntat de col·laboració del sector pesquer ha estat clau a l’hora de tirar endavant l’estudi. El coneixement actual, i sobretot, passat, de la presència de diferents espècies de tauró en les nostres costes, així com les zones, èpoques i arts amb què més es pesquen, només ens pot venir del sector pesquer”, explica Gazo.
“Encara no s’ha trobat una bona manera d’evitar les captures accidentals de taurons, excepte l’aplicació de les polítiques de quotes o algunes modificacions en les arts de pesca”, afegeix. “El que sí que és clar és que la solució —quan es trobi— haurà de sorgir tenint en consideració el sector pesquer”.
Potenciar la formació dels pescadors en tècniques de manipulació i alliberament dels taurons atrapats per l’art de pesca, o incorporar mecanismes de reducció de captures accidentals poden ser opcions per a pal·liar la mortalitat dels taurons causada per les pesqueres.
La designació d’àrees marines protegides també ajudaria a reduir la pèrdua de biodiversitat, “però avui dia no es disposa de suficient informació sobre la distribució espacial de moltes espècies de taurons. Per això, aquesta estratègia corre el risc de ser inefectiva”, apunta Nou.
Més ciència, més protecció
Els taurons són depredadors apicals en els ecosistemes marins, tant costaners com oceànics. El seu rol és decisiu en el control de les xarxes tròfiques, encara que hi ha una gran diversitat d’espècies i no totes tenen la mateixa rellevància. No obstant això, encara existeix un gran desconeixement sobre la biologia i l’ecologia dels taurons al Mediterrani.
“Les poblacions de tauró van minvar al Mediterrani abans que hi hagués una infraestructura científica mínimament desenvolupada per a estudiar-les. Per tant, quan les hem volgut estudiar, ja no quedaven”, lamenta el professor Lluís Cardona.
“Així doncs —detalla l’expert—, avui dia desconeixem quin era el seu paper ecològic, però cal pensar que, ara mateix, un peix de més de 25 cm no té cap depredador en el Mediterrani occidental, a excepció dels humans. Segurament, no ocorria el mateix quan els taurons eren més abundants, però desconeixem fins a quin punt això era important”.
En l’actualitat, un total de 21 espècies d’elasmobranquis (taurons i ratlles) estan protegides per una recomanació de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM), normativa d’obligat compliment per a tots els països mediterranis de la UE per transposició de la normativa als estats membres.
“El marc normatiu ja està. El que faria falta és millorar la implementació per a aconseguir una aplicació correcta de la normativa. Així, és imprescindible millorar la formació del sector pesquer i dels inspectors en matèria de la normativa vigent i de les espècies protegides”, apunta Manel Gazo. “A la regió mediterrània no sols operen les flotes pesqueres dels països de la Unió Europea; per això també cal fer costat a la resta de països que no tenen infraestructures o control real sobre l’activitat pesquera”, conclou.
Referència:
Nuez, I.; Gazo, M.; Cardona, L. “A closer look at the bycatch of medium-sized and large sharks in the northern Catalan coast (north-western Mediterranean sea): evidence of an ongoing decline?”. Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, julio de 2021. Doi: doi.org/10.1002/aqc.3651
Font: SINC
