Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Temps era temps. Phil Connors
Slider
Phil Connors. Meteoròleg televisiu i metafísic accidental, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993

Temps era temps. Phil Connors

TRIBUNA / PHIL CONNORS.

Temps era temps

Temps era temps en què en la Setmana Santa, i especialment el Divendres Sant, era motiu de recolliment. Poca gent pel carrer tret de confrares, confraresses poques, i processons.

Recolliment a les llars, complint ordres ministerials del Règim i ordres divines instrumentalitzades per l’església.

Recolliment, dejuni i contrició.

Recolliment doncs malgrat ser un dia no laborable no era un dia festiu, la mort de Jesucrist, el fill de Déu, no du a la disbauxa sinó a la reflexió. Dejuni, tret de qui estava en edat de creixement o tenia butlla papal, i res de carn: es considerava sacrilegi. I contrició doncs quin millor dia pel penediment dels pecats que el que va comportar el sacrifici de qui va venir a netejar-los?

Les teles emetien documentals i pel·lícules religioses; les ràdios, música sacra i les més avançades música clàssica. Misses a cada hora anunciades per campanades greus i profusió d’oficis religiosos. Ni un crit pels carrers ni ningú jugant o rient. El temor de Déu arribava a tots els racons.

Processó de Divendres Sant, 2018, Girona.

Temps era temps en què la caiguda del règim, la reinstauració d’una enganyosa democràcia, avui ho sabem, i el relegament social del paper dominant de l’església, van relaxar els costums i van donar-li la volta al concepte festiu.

La llum ho envaïa tot i la foscor, i amb ella la por, s’anava com un diable escuat.

I així del recolliment es va passar a marxar els dies assenyalats, o tota la setmana inclús, de vacances i com més lluny millor. Del dejuni, als àpats de dies de festa amb tota mena de menjars i vi i cava. De la contrició… què és això?

Temps era temps en què la humanitat va passar a ser castigada per una pandèmia que la va obligar al recolliment, el dejuni i la contrició.

Recolliment complint ordres ministerials del Govern de confinaments geogràfics i confinaments horaris que impedeixen els viatges de llarga distància. Dejuni doncs el tancament de negocis, eros i ertos no són proclius a grans àpats i contrició en aprofitar l’església l’escenari de la passió per recordar que la pandèmia és la resposta als nostres pecats per apartar-nos del bon camí.

La Setmana Santa fa dos anys què no és una setmana, és 365 dies a l’any i així fins que la vacunació hagi assolit xifres que permetin tornar a relaxar les creences, que a causa d’aquestes circumstàncies s’ha disparat el nombre de creients i dels qui s’angoixen esperant la còlera de Déu.

Ja no hi ha viacrucis ni carrers plens de capirots ni es passegen en processó representacions de verges, sants o estampes de la bíblia. Però tornaran. Les persones necessiten emparar el seu pas efímer per la vida pressuposant que només és un trànsit i que al final del túnel, on hi ha llum, tot continuarà. Això si, sense pandèmia.

2021-04-01

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator