Els conspiranoics i les conspiranoiques son persones que viuen sota la creença de que qualsevol cosa de les que passa al mon obeeix a interessos d’algú que mou fils a l’ombra.
La Teoria de la Conspiració ha tingut en les xarxes el seu millor difusor i altaveu, però no us penseu que això ve d’ara. Que va, al segle XVII ja n’hi havia el que passa es que les consignes passaven de boca a d’orella i poc efecte tenien en la població.
De conspiracions n’hi ha tantes com vulguis. Sorgeixen a cada esdeveniment, doncs de tal mode que a cada acció li segueix una reacció, tota reacció genera una teoria conspiranoica. La de que l’Elvis no va morir, la dels extraterrestres, la de les vacunes amb xip per controlar-nos…
Ara en corre una que deu n’hi do. Diu que els governs europeus no estan fent res per frenar l’augment de preus ni per aturar la inflació perquè tenen raons de pes per no fer-ho. Que aquesta situació d’estagflació és alimentada amb segones intencions.
Estagflació és la nova paraula a memoritzar; com quan vàrem aprendre les hipoteques subprime o la prima de risc. És la nova pedra a la sabata només de la gent amb menys possibilitats, doncs es sabut que la riquesa d’uns es sustenta en la pobresa de molts, els que duen forats a la sola i els hi entren les pedres quan caminen..
Aquesta nova teoria de la conspiració suposa que l’estagflació està arrossegant la gent a la misèria, perquè volen generar un estat de desesperació i ràbia; un estat que exalti els ànims fins al punt de voler trobar un culpable i actuar contra ell.
És com si busquessin un monstre de Frankenstein a qui culpabilitzar de tots els mals actuals que deriven dels increments dels preus de l’energia i carburants, que, per efecte de dòmino, suposen l’encariment de tots els productes i tots els serveis
L’IPC, l’índex de preus de consum, passa a ser l’IPV, l’índex de preu de la vida. O el que ve a ser el peatge per viure.
La conspiració sosté que la intenció, al darrera d’atiar la gent, és preparar-la per acceptar que lo dolent és millor que lo pitjor. I que creguin que el que s’acabi decidint serà la única solució per aturar aquest descens en picat i recuperar-se.
La conspiració sosté que Putin és el culpable de tot. Que és el dimoni escuat. Que per la seva dèria i la seva guerra tot s’ha anant en orris, tots vivim malament, sense diners, sense recursos, sense futur immediat i que això va a pitjor.
La conspiració sosté que l’OTAN vol declarar la guerra a Putin, però necessita que les ciutadanies dels països membres estiguin tant estovades que gairebé ho demanin com si la idea sorgís del poble. Entenent que Putin és el monstre de Frankenstein que cal cremar al molí i que fent-lo desaparèixer s’acabarà tot el mal.
Una teoria de la conspiració més. O no?