JOAN TAMAYO/SOCIETAT. Un dels col·lectius mes discriminats a la nostra societat es la de les persones amb “Discapacitat Intel·lectual”. Històricament hem maltractat a aquestes persones , fins i tot anomenant-les, de forma pejorativa , per exemple, ” Sub-Normals”, “Retrassats” …
A la nostra ciutat hem vist , durant ja fa molts anys, el naixement d’institucions privades a l’ombra dels poders econòmics i financers i de la burgesia més tradicional, on s’ha acollit a aquest col·lectiu, no de forma genèrica, si que es veritat, amb un instint, exclusivament, paternalista i “caritatiu” obviant i deixant de banda que , abans de tot, son persones amb els seus drets, com qualsevol altra.
Les entitats que buscaven la integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual van néixer a Catalunya a la dècada dels 70 en un moment en què la discapacitat era un tema tabú. Als anys 80, van néixer a casa nostra els Centres Especials de Treball i des d’aleshores es va lluitar perquè la LISMI els reconegués i regulés.
A Terrassa també es van impulsar, però no sempre acomplint-se l’objectiu pel qual havien nascut. Ja fos per aquest concepte “reduccionista” que s’ha tingut de la persona amb discapacitat intel·lectual, ja sigui perquè els CET’s , com altres àmbits de la societat, han patit la més crua de les retallades en recursos i atenció per part de totes les administracions
La vida d’aquestes persones està molt més enllà de quatre parets o murs que l’únic que fan, moltes vegades, es invisibilitzar una realitat que ens incòmode i que preferim apartar de les nostres vides.
Es bo saber i esta ben informat, abandonant tot tipus d’ignorància sobre un tema tan delicat i sensible com aquest.
La discapacitat intel·lectual implica un conjunt de limitacions en les habilitats que tota persona aprèn per a poder funcionar en la seva vida diària i que li poden permetre respondre davant de diferents situacions i diferents llocs.
La discapacitat intel·lectual s’expressa en relació a l’entorn. Per tant, depèn, primer de la pròpia persona, però també de les barreres i obstacles que es troben al seu voltant. Si aconseguim u entorn més fàcil i accessible ,les persones amb discapacitat intel·lectual tindran menys dificultats i per tant la seva discapacitat semblarà molt menor.
A les persones amb discapacitat intel·lectual els hi costa més que a la resta, aprendre, comprendre i comunicar-se.
La discapacitat intel·lectual generalment es permanent, es a dir, per a tota la vida, i te un impacte important en la vida de la persona i de la seva família.
Per tot això es molt important tenir en compte que :
- La discapacitat intel·lectual no es una infermetat mental.
- Les persones amb discapacitat intel·lectual son ciutadans i ciutadanes com la resta.
- Cada una d’aquestes persones tenen capacitats, gustos, somnis i necessitats particulars, com qualsevol de nosaltres.
- Totes les persones amb discapacitat intel·lectual tenen la possibilitat de progressar si els hi donem el suport necessari.
A part d’aquests arguments de sentit comú, trobarem desenes i desenes de textos legals que emparen els drets d’aquest col·lectiu . Des de la pròpia Declaració Universal dels Drets Humans, passant per a la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006, ratificada per l’Estat espanyol el 2007, fins a la Llei 1/2013 de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva inclusió social.
Espai Drets de Terrassa una plataforma que agrupa a mes de 14 entitats de Terrassa per a la Defensa dels DDHH ,impulsa sota el títol de “DIGNIFIQUEM LA DIVERSITAT”, i engega, una campanya ciutadana que es presentarà el proper dia 19 de juny a les 19 hores Casal Cívic de Can Aurell (Plaça del Tint ,4).
Amb aquesta campanya, oberta a tota la ciutat es presentarà un manifest i les activitats que es volen anar organitzant de cara al proper curs per tal generar espais comuns d’informació, conscienciació, creativitat i participació inclusiva.
Volem conèixer i identificar els DDHH que s’estan vulnerant a la ciutat respecte al col·lectiu de Persones amb Discapacitat Intel·lectual.
Volem transformar els serveis, espais comuns i actituds de la ciutat perquè aquestes persones puguin accedir amb igualtat i de forma inclusiva a la ciutadania plena.
Volem col·laborar perquè les persones amb Discapacitat Intel·lectual es puguin associar a la ciutat, de forma autogestionada, per a poder representar-se a elles mateixes, auto defensar-se i convertir-se en ciutadans i ciutadanes de ple dret.
Ara que tornem a tenir vigent a Terrassa la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la ciutat. No podem deixar que aquesta discriminació flagrant, continuï..
Us hi esperem a totes i a tots
Joan Tamayo Sala
En representació de
ESPAI DRETS ( 14 entitats diferents)
Manifest campanya Dignifiquem la diversitat:
