CARTES AL DIARI.
[dropcap]S[/dropcap]ant Quirze del Vallès, amb 730 afectats per la COVID-19 en els darrers set dies, és un dels 161 municipis en què el Govern de la Generalitat, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que autoritzi el toc de queda des de la 1 de la nit fins a les 6 del matí.
Pel que fa a la resta de l’Estat, hi ha similars peticions de toc de queda que han estat en uns casos autoritzades i en altres no, pels Tribunals de cada territori i hem conegut la sentència del Tribunal Constitucional declarant parcialment il·legal l’estat d’alarma que va decretar el Govern central durant la pandèmia, quasi un any després.
Fa anys, algú va ser processat per dir que la justícia era un deixondeu, i les diferents resolucions judicials en què en uns casos s’autoritza el toc de queda i en altres no, porta a una confusió que no permet als ciutadans saber perquè uns jutges diuen una cosa i altres diuen altre. No és la mateixa llei per tots?
Davant d’aquesta situació no cal la simplificació de dir que uns jutges són d’un color polític i altres d’un altre. Aquesta simplificació es fa pels que tenen procediments incoats i volen desprestigiar als tribunals quan els hi són contraris i recorren a aquest argument.
Efectivament la simplificació de la realitat pot portar a aquesta conclusió, però hem de buscar les diferents resolucions no en teories conspiranoiques, estan contra mi, sinó en la complexitat dels procediments, la dificultat de les diferents lleis i la seva actualització i la jurisprudència (sentències anteriors) que creen una font també d’aplicació de les lleis.
Pels que el seu fi suposa l’única norma i utilitzen els mitjans que poden, per arribar a aconseguir-los i els que criden a desobeir les lleis que no volen, aquesta confusió els hi beneficia. Però és sorprenent que això ho fan persones moltes amb estudis fins i tot d’advocat o altre, que no volen fer pedagogia dels principis en què es basa la justícia.
Aquests detractors, que segurament van estudiar com és una justícia en un país democràtic, i que parlen de lleis antigues quan els hi molesten, haurien de recordar que les fonts del dret es basen en practiques ja establertes en el dret Romà.
El principi de què ningú pot ser condemnat, si el delicte no està penalitzat en un codi legal, obliga a actualitzar les lleis per arribar als nous tipus de situacions del segle XXI, no és fàcil, i obliga als redactors de les actualitzacions i de les noves lleis, a uns redactats clars, ja que després hauran de ser aplicades pels jutges.
Això es diu separació de poders, entre el legislatiu i el judicial, les lleis no la fan els jutges, sinó que les apliquen i en el curs d’elaboració emeten informes o comentaris, però la decisió final la prenen les votacions en l’òrgan polític que correspongui (Parlament, Senat, Ple municipal, altres) que les validen democràticament.
Després venen els recursos a un altre nivell i per exemple les del TSJC i d’altres es poden recórrer al Suprem, altres poden arribar al Constitucional i altres poden arribar als tribunals d’Europa.
Tot això determina efectivament un conflicte, perquè en les diferents instàncies es poden donar resolucions contradictòries, com ha passat ara amb el Tribunal Constitucional que ha declarat parcialment il·legals aspectes de l’estat d’alarma del president Pedro Sánchez, que ha mostrat la seva acceptació, però que estudiarà la sentència.
Però si els jutges són franquistes, quina garantia de justícia hi ha?? Bé és l’argument dels que no estan d’acord amb les lleis i creuen que el camí és desobeir-les, com han fet en altres moments de la història (lluita contra l’esclavisme, el colonialisme, la segregació racial a Sud-àfrica i molts altres). Aquestes situacions no són comparables ara amb el nostre sistema democràtic que alguns consideren no és dona, però que els estàndards internacionals de justícia per contra validen.
Una altra cosa, són els arguments de defensa dels advocats en els judicis que posen en qüestió les lleis intentant una absolució. És una actitud que busca el revulsiu dels jutges i és acceptada en la nostra constitució de poder criticar les lleis.
Però els 34 alts càrrecs de la Generalitat que esperen judici en el Jutjat número 13 de Barcelona, han d’acceptar que si els fets provats en el judici estableixen la il·legalitat de les seves actuacions, hauran de fer front personalment a les responsabilitats econòmiques i condemnes que determini la sentencia, malgrat que ara la Generalitat avanci les fiances que han obtingut una cobertura legal.
@JOSE CODERCH
