CARTES AL DIARI.
És bo tenir actituds positives davant dels problemes, però el que no deu passar és que no acceptem debatre els nostres posicionaments i si cal també adaptar-los a la realitat, ja no només de la COVID 19, sinó també amb les conseqüències socials i econòmiques d’una pandèmia com aquesta.
Això sembla que no va per Catalunya, que apareix per l’actitud d’una part de catalans, els independentistes, com aliena als nous desafiaments.
Al nostre: que si Puigdemont, que si Junqueras, que si derrocament de la monarquia, republicà, autodeterminació, independència, monolingüisme, amb exigència de dates per fer referèndums, deixant de banda la necessitat d’acords entre els mateixos catalans. Hi ha uns temes clau i és que els fons que destinarà Europa, han de ser amb un sentit finalista per una sèrie d’inversions en tecnologia, transferència ecològica, reindustrialització, però desenvolupar aquests projectes, requereix una unitat de les forces polítiques i socials, ja que no seran fons per fer poliesportius i carreteres, si no projectes en aquesta línia innovadora.
Redefinir el turisme, veure quins sectors industrials augmenten la seva innovació per ser competitius—no es tracta d’una autarquia i tancar fronteres que permetria a curt termini això —, però que la productivitat actual no ho permet.
Catalunya per les veus dels que més criden, en turisme s’oblida dels 37 milions restant d’Espanya, que tenim al costat i que no fa campanyes sabent que la imatge del “procés” (Espanya ens roba, altres) ens ha enemistat amb ells i no vindran a Catalunya. Quina miopia i sense sentit …, o supremacia.
Com és la seva tònica, si aconsegueixen de nou el Govern de la Generalitat, gràcies a una llei electoral que beneficia l’independentisme, mantindran les reivindicacions i s’enfrontaran al Govern i res de col·laborar amb ell, però per contra voldran el control dels fons europeus. No està previst així i Europa establirà unes condicions a nivell Estats i de nou ens dirà que ens posem d’acord entre nosaltres a Catalunya.
Ja tenim un marc legal, canviar l’Estatut un 60%, però l’independentisme ja planteja les noves eleccions amb una qüestió que no és: si superen el 50%, encara per dècimes, se sentiran més legitimats per continuar “el procés” que des de fa deu anys està paralitzant Catalunya.
Però no és només això, TV-3, que es ventalla de ser màxima audiència a Catalunya, té un 18% d’audiència i la resta d’emissores tenen un 33,7%, el que demostra és una televisió únicament per a l’independentisme, com ha demostrat les entrevistes recents a Puigdemont i a Junqueras del director Sanchis. Perquè no a la resta dels representants dels Grups de l’oposició?
Les recents disposicions suprimint el tercer grau als líders independentistes, és presentada com una venjança, quan la realitat és que milers de presos a Catalunya són tractats de forma totalment discriminatòria respecte als polítics i no tenen aquestes oportunitats per reinserir-se.
Els reglaments penitenciaris exigeixen que els presos facin programes de tractament adequats als delictes i en aquest cas, el delicte és, sobretot, la desobediència a les lleis. Un programa explicant com van saltar les recomanacions del Tribunal Constitucional, dels lletrats del Parlament i que cal respectar el percentatge del 60% per promoure canvis de l’Estatut.
L’estudi comparat entre les reivindicacions de Gandhi i altres pacifistes, que eren d’indubtable reconeixement de drets humans, davant de l’autodeterminació que volen imposar que és una reivindicació legítima però que no està reconeguda en cap Constitució i només es va fixar per desfer el colonialisme.
Separar molt bé el pacifisme que predica JORDI CUIXART I la resta i el seu rebuig de la violència emparant organitzacions impositives com ANC i Òmnium, el mateix amb els CDR i la seva defensa, és altre dels temes que hauria de contemplar aquest programa que les Juntes de les presons no han aplicat, segurament per les pressions polítiques.
Això és el que no s’ha fet bé, i s’ha passat a la decisió política, però sobretot i des del primer moment de sortir de la presó, s’han posat de nou al capdavant de les mateixes organitzacions que tornen a plantejar la mateixa desobediència legal que els va portar a presó. Això no és reinserció, això és acostar-se a la reincidència.
A tots ens agradarà que puguin sortir de presó, però ells han d’acceptar que encara no canviïn de conviccions, no tornaran a la mateixa desobediència que van promoure ni participar en les organitzacions que continuen amb la unilateralitat. Potser l’expresidenta Forcadell, és la que més s’ha separat del protagonisme polític.
Resum: A Catalunya no sortirà bé continuar el procés. Els independentistes que els votin de nou, han de saber que el fracàs econòmic que es crearà, farà que les persones afectades, sense treball, amb precarietat, són les més proclius a escoltar els populismes i els feixistes, i que per això potser VOX arribarà al Parlament. Ho fan vostès, amb els seus vots donant suport als que plantegen reivindicacions impossibles en Europa i en el segle XXI. Seny.
@josecoderch
