Hi ha una dita popular que sentencia que tot el que puja baixa, sigui per actuació voluntària o per llei de la gravetat.
Estem en un fase expansiva de la inflació; portem mesos i mesos que va pujant i algun cop baixarà. No només per que ho diu la dita sinó perquè hi ha casuística i els mercats financers tenen mecanismes per aconseguir-ho.
Clar que cal que millori l’estabilitat política, sanitària, laboral… o sigui de tot i s’apliquin mesures de contenció, que tard o d’hora arriben i funcionen.
Hi ha, però, una conseqüència de la inflació que no es reverteix i son els preus finals dels productes i serveis que paguem els consumidors.
Tot el que puja baixa, menys els preus.
Els preus finals responen a una suma creativa dels preus parcials de les manipulacions necessàries per posar el producte a l’abast del consumidor.
Però en tota aquesta suma de processos hi ha qui guanya molt fent poc i arriscant menys, i hi ha qui guanya poc arriscant-ho tot.
Els darrers mesos inflacionaris han despertat la cobdícia de qui pot aprofitar-se’n i així hi ha productes que ha vist el seu preu final incrementat més d’un 20% i alguns arriben quasi al 30%
I no em refereixo només a carburants i electricitat, sinó a productes alimentaris de consum habitual i basic. Com per exemple la fruita i la verdura, i mentre tant els productors segueixen queixant-se de que els paguen poc, on van a parar els diners?
I els que paguen molt, els consumidors, son els que reben el pal. I és curiós com la inflació apunta i dispara sempre contra els més vulnerables. No estem parlant d’increments de preu en joies, rellotges d’alta gamma, iots o cotxes esportius, sinó d’increments en productes de consum diari i habitual i necessaris per la dieta i la salut.
Els més vulnerables veuen com el sou no es belluga (des del Banc d’España es demana que no s’apugin ni sous ni pensions segons l’IPC. Ho diuen senyors que guanyem dos-cents mil euros l’any). I des del BCE (Banc Central Europeu) es diu el contrari.
Tanta diferencia de criteris no és, no pot ser, bona. Un dels dos s’equivoca i molt.
Els més vulnerables veuen com el preu de la benzina corre més que el propi cotxe, com el preu de la llum s’enfila fins apropar-se a la claror del sol, com els productes envasats han reduït el contingut, com també fan alguns restaurants en la quantitat de menjar que serveixen, per mantenir el preu, el que no treu que segueixi suposant un encariment directe al pagar igual, o més, per menys.
És segur que la inflació baixarà i és complirà la dita: tot el que puja baixa. Però, i aquests preus que han pujat? creieu que baixaran?
