Dijous,20 juny, 2024
IniciTIPSCom fer la coca de llardons, un dolç típic de carnestoltes?

Com fer la coca de llardons, un dolç típic de carnestoltes?

10:40:32 | 15/2/2023 | JAVI QUINTANO |


La tradició de menjar coca de llardons durant el període que dura el carnestoltes ve des de lluny. Com és sabut, l’Església proposa durant la Quaresma abstenir-se de menjar carn, especialment els divendres. I això feia que la gent, els dies abans de la seva arribada, es llancessin a degustar tota mena de plats “prohibits”. Especialment, des de Dijous Gras (demà), fins el Dimecres de Cendra (dimecres 22).

La coca de llardons és un dolç típic originari dels Pirineus catalans i l’Empordà que es caracteritza pel contrast dels seus sabors: el dolç de la seva massa brioix (tot i que es pot elaborar també amb pasta fullada) i el salat que li dona la carn de porc.

La primera vegada que es va documentar l’existència de la coca de llardons va ser el 1763, en una recopilació de Joan Amades anomenada “Interpel·lació de Carnestoltes”, però el més segur és que ja existís amb anterioritat.

Com fer la coca de llardons?

La seva elaboració és molt senzilla i els seus ingredients també:

  • Pasta de fulla (segona versió)
  • Pinyons
  • Llardons
  • 1 rovell d’ou batut
  • Sucre
  • Opcional, anís o canyella.

Encara que hi ha moltes receptes, us mostrem una de les més ràpides de preparar.

  • Per a elaborar-la, el primer que haurem de tenir en compte és deixar els pinyons en remull unes hores abans i que la pasta de fulla estigui a la nevera fins tot just abans de començar a cuinar. Els pinyons si han estat en remull, trigaran més a cremar-se quan estiguin en el forn.
  • Picarem els llardons en una batedora fins que ens quedin els trossos molt petits. Si no disposem de batedora, també podrem fer-ho amb l’ajuda d’un morter.
  • A continuació, estendrem amb un corró la pasta. La tallarem per la meitat i igualarem els costats perquè ens quedi millor presentada.
  • En una de les meitats, repartirem els llardons per tota la superfície i la taparem amb la segona meitat de la massa.
  • Untarem amb ou batut, distribuirem els pinyons i empolvorarem el sucre.
  • Introduirem al forn durant uns quinze minuts a uns 200 °C.
  • Quan la coca estigui daurada, retirarem i deixarem refredar en la reixeta del forn.

Què és la Quaresma i perquè es proposa abstenir-se de carn?

La Quaresma (del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d’abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba a les tres de la tarda del Dijous Sant. Quaranta en la tradició jueva era símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert. També quaranta va passar al desert el poble d’Israel, de camí a la terra promesa.

L’objectiu de la quaresma és establir un període de conversió i penitència en què els cristians es preparen per la celebració de Pasqua. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència. Antigament aquestes eren unes pràctiques molt més esteses i extremes que en l’actualitat. Actualment, són dies de dejuni el dimecres de Cendra i el divendres Sant. El dejuni consisteix a menjar una sola vegada al dia i una molt sòbria col·lació al matí i al vespre. A més, tots els divendres de Quaresma son dies d’abstinència (no menjar carn).

Malgrat que el dejuni [intermitent] o l’abstinència [de certs menjars] tornen a estar de moda, el dejuni i l’abstinència que proposa l’Església durant la Quaresma té altres motius. Es presenta com una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.

La Quaresma i la Pasqua, dates canviants

Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi fixada la Pasqua. Des de l’any 325, al Concili catòlic de Nicea, es va decidir que el Diumenge de Pasqua tindria lloc després de la primera lluna plena, que succeís després de l’equinocci de primavera, des d’aleshores és que coincideixen Setmana Santa i la lluna plena. Enguany celebrem:

  • El Dijous gras, demà 16 de febrer.
  • El Dimecres de cendra, el dimecres 22 de febrer, que dona inici a la Quaresma.
  • El Divendres Sant, el 7 d’abril
  • El Diumenge de Pasqua, el 9 d’abril
  • El Dilluns de Pasqua, el 10 d’abril
  • El Diumenge de Pentacosta (o Pasqua granada, o segona Pasqua), el 18 de maig
  • El Dilluns de Pentacosta (o de Pasqua granada o de Segona Pasqua), el 19 de maig

Altres tradicions catalanes al voltant de la Quaresma

Tradicionalment, a casa nostra, la Quaresma es representava gràficament per mitjà d’una dona vella amb set cames (que simbolitzaven les set setmanes de la Quaresma). També se la representa amb un cistell de verdures, normalment bledes i les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella.

La Vella Quaresma també s’anomena la Bacallanera, la Sarraïna o la Patorra.  A Menorca existeix una representació com a geganta “s’Àvia Corema”, que surt a ballar per la ciutat. També és present a altres zones de la mediterrània, a Grècia se l’anomena la senyora Quaresma, on se la representa sense boca i amb una creu sobre el cap, en al·lusió a la cendra del Dimecres de cendra.

Gravat popular que representa la Quaresma. Segle XIX. Les set cames signifiquen les set setmanes de durada. Fons Pere Grañén i Raso. Generalitat de Catalunya.

La prèvia a la Quaresma: Carnestoltes

Carnestoltes és un personatge fictici que presideix totes les activitats del cicle festiu de carnaval, que va des del Dijous Gras fins el dimarts abans de Dimecres de cendra. Tant pel caràcter com per la indumentària, representa l’ambient de disbauxa i transgressió que caracteritza aquesta festa.

Habitualment apareix el dissabte de carnaval, moment en què comencen les celebracions. Inaugura el cicle carnavalesc amb un discurs que sol repassar en clau satírica les principals efemèrides de l’any i acaba convidant tota la ciutadania a unir-se a la diversió desenfrenada. La resta de dies fins al Dimecres de Cendra es dedica a presidir balls de màscares, rues i tota mena de desfilades.

Finalment, el dimarts de carnaval és jutjat pel seu mal comportament i condemnat a mort. Després de llegir el testament, sempre impregnat pel missatge de gaudir de la vida despreocupadament, és cremat en un lloc públic. Agafant el Rei Carnestoltes com a boc expiatori: d’aquesta manera es representa el final del període de carnaval i l’inici de la Quaresma, set setmanes presidides per l’austeritat i l’abstinència.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies