-
Tres trens de la línia Barcelona-Vallès porten des d’avui els noms de Joan Triadú, Teresa Juvé i Felicia Fuster, tots tres protagonistes aquest any de commemoracions decretades pel Govern
-
L’Espai Provença d’FGC acollirà tres exposicions que la Institució de les Lletres Catalanes dedica a cadascuna d’aquestes figures per divulgar la seva vida i obra
-
L’acte de bateig forma part del conjunt d’activitats que FGC ha preparat amb motiu de la Diada de Sant Jordi
CULTURA/LITERATURA. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, han participat avui al bateig de tres trens d’FGC amb els noms de l’escriptor Joan Triadú i les escriptores Teresa Juvé i Felícia Fuster en un acte celebrat a l’estació de Pl. Catalunya amb motiu de la Diada de Sant Jordi.
A l’acte també han participat el president d’FGC, Ricard Font; el director general d’FGC, Pere Calvet; el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Ponsatí; la presidenta del Gremi de Llibreters, Maria Carme Ferrer, i el president de la Cambra del Llibre de Catalunya, Patrici Tixis.
El conseller Calvet ha llegit un fragment d’una obra de Joan Triadú i la consellera Ponsa d’una obra de Felícia Fuster. L’escriptora Teresa Juvé ha participat a l’acte de forma telemàtica i ha llegit un fragment d’una obra seva.
Aquest any es compleixen 100 anys del naixement d’aquestes figures literàries i per reforçar aquesta commemoració l’Espai Provença d’FGC, ubicat a l’estació de Provença, acollirà aquest any tres exposicions que la Institució de les Lletres Catalanes dedica a cadascuna d’aquestes figures per divulgar la seva vida i obra. Paral·lelament, en el canal FGC dels trens de la línia del Vallès es podran veure tres vídeos breus relacionats amb les commemoracions.
Aquestes iniciatives formen part del conjunt d’activitats que FGC ha preparat per celebrar la setmana de Sant Jordi amb l’objectiu de difondre la cultura i la literatura entre les persones usuàries. A l’estació de Pl. Catalunya també s’ha pogut veure avui el tren que FGC ha vinilat amb motius d’una campanya del Gremi de Llibreters per donar suport a les llibreries en una jornada tan especial com Sant Jordi i s’ha pogut visitar a l’Espai Provença d’FGC l’exposició commemorativa dedicada a Joan Triadú, que es podrà visitar fins el dia 21 de maig.
Durant l’acte, Calvet ha destacat que “la cultura fa un país pròsper i volem un país culte. Portem ja 60 trens batejats, bona part d’ells amb referents culturals del nostre país.” En aquest sentit, el conseller ha agraït “el vincle permanent d’FGC amb la cultura i la sostenibilitat” i ha recordat que “la sostenibilitat és una de les palanques per a millorar el que som i necessària per a la lluita contra el canvi climàtic.” I que actes com el bateig de trens “fan que posem en valor el llegat del nostre país que ens permet projectar-nos cap a un futur més sostenible i més lliure.”
La consellera de Cultura ha agraït a “FGC que una vegada més ens apropi la cultura als objectes quotidians i celebrem amb aquest acte que som més a prop de la normalitat”. “Triadú, Jové i Fuster, tots tres protagonistes de commemoracions oficials aquest 2021, són indiscutibles referents culturals i també de reafirmació democràtica al nostre país. Vivim-los!”, ha afegit la consellera Ponsa.
De la seva banda, el president d’FGC, Ricard Font, ha destacat: “Com cada any, posem els trens de Ferrocarrils a disposició de la cultura i de les commemoracions literàries que proposa el Govern“. “I, a més, a través dels trens fem una crida a què la gent es retrobi amb els llibres i la cultura“, ha afegit. Per a Font, “poder recordar persones cabdals del món literari com Triadú, Fuster i Juvé és també un homenatge al país“. I ha conclòs amb un missatge de suport al gremi de llibreters i de la cultura: “Estem al vostre costat“.
Font ha posat de relleu la campanya que aquest any ha fet FGC per Sant Jordi: “Una nena amb una espasa dalt d’un tren lluitant contra el drac de la contaminació i el canvi climàtic. Exemplifica el que volem a Ferrocarrils: fer front a l’emergència climàtica amb més i millor transport públic“.
Els detalls de totes les activitats que Ferrocarrils ha preparat per Sant Jordi es poden consultar en un espai del web creat especialment per aquesta jornada on s’especifiquen les accions, les dates i la forma de participar en les diferents iniciatives: https://www.fgc.cat/sant-jordi-21/
Joan Triadú i Font (Ribes de Freser 1921 – Barcelona 2010)
La trajectòria vital de Joan Triadú va lligada estretament a l’evolució de la cultura catalana del segle XX. L’any 1942 es va llicenciar en Filosofia i Lletres i poc després una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigròs (Osona) on el 1944 -i fins al 1968- va ser l’ànima del Concurs Parroquial de Poesia, una de les primeres manifestacions públiques de la literatura catalana perseguida pel franquisme.
El 1946 va ser un dels fundadors de la revista ‘Ariel’, entre 1948 i 1950 va fer de lector a la universitat de Liverpool i el 1951 va protagonitzar una de les primeres controvèrsies del món cultural, tant de l’interior com de l’exili, amb la publicació de les dues antologies, la de poesia (1900-1950) i la de contistes (1850-1950).
Aquell mateix 1951 va començar a donar classes al CICF, entitat de la qual -convertida en Institució Cultural del CIC- va arribar a ser director tècnic fins al 1993. Va viure de prop la creació, l’any 1961, d’Òmnium Cultural i de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), convertida el 1969 en Delegació d’Ensenyament del Català (DEC).
Autor de milers d’articles sobre pedagogia i literatura catalana, va ser una presència habitual a la revista ‘Serra d’Or’ i a les pàgines de cultura del diari Avui des que va començar a publicar-se, l’abril de 1976, fins a la seva mort el 2010.
Creu de Sant Jordi (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre altres distincions, la seva bibliografia aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.
Teresa Juvé (Madrid, 1921)
Teresa Juvé Acero és pedagoga i escriptora. De pare català i mare madrilenya, va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid i, posteriorment —quan la família va passar a viure a Barcelona—, a l’Institut Escola Ausiàs March de la Generalitat. En acabar la Guerra Civil, es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc, on va estudiar Filologia i Literatura Comparada. El 1942, es va incorporar a la Resistència francesa per lluitar contra les forces d’ocupació alemanyes com a agent d’enllaç. L’any 1948 es va casar amb el polític i pedagog Josep Pallach (1920-1977) i, l’any 1949, va néixer la seva filla Antònia.
El 1963, va quedar finalista del Premi Nadal amb la seva primera novel·la, La charca en la ciudad, obra de la qual en publica, molts anys més tard, la versió catalana amb el títol L’aiguamort a la ciutat (Rúbrica Editorial, 2005). És autora de la sèrie de novel·les protagonitzades pel portantveus del rei, Jaume Plagumà. Aquestes obres, ambientades a la Catalunya de finals del segle XVI, combinen els gèneres històric i detectivesc. Enguany s’ha publicat El degollador de Vallvidrera (Editorial Meteora, 2021), la vuitena entrega d’aquest conjunt. També és autora, entre d’altres, del llibre autobiogràfic Tu ets jo. Flaixos per al meu blog (Editorial Meteora, 2015), on narra, amb un mestratge i lucidesa únics, les seves intenses vivències.
Felícia Fuster (Barcelona 1921 – París 2012)
Felícia Fuster va ser poeta, traductora i artista plàstica, amb una obra que combina els diferents llenguatges i que estableix estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, dos camins per avançar en l’art i l’experimentació. Es va donar a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però l’ambient enrarit de la postguerra i la seva inquietud vital la van portar a París, com van fer altres artistes i escriptors de la seva generació. El 1951 va decidir quedar-s’hi a viure. Va participar en nombroses exposicions personals i col·lectives majorment a França.
El 1984 va irrompre en la lírica catalana amb el llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, en què mostrava una veu, nova i alhora madura. A partir d’aquell moment va desplegar amb gran força la seva obra literària i pictòrica, que va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, entre els quals Maria-Mercè Marçal, amb qui va mantenir una estreta amistat. A Barcelona, va exposar per primera vegada a Pròleg. Llibreria de les Dones.
