Tribuna de Josep M Coderch
Aquesta actitud de NO A LA GUERRA!, que ha tingut durant molts anys una clara acceptació popular davant de diferents conflictes (Vietnam, Irak i altres) avui no te ningú que la defensi.
La guerra RÚSSIA-UCRAÏNA ha fet que l’OTAN directament aparegui com l’organització bèl·lica coordinadora d’una actuació conjunta de la Comunitat Europea (CE) i Estats Units, per proporcionar les armes que necessita UCRAÏNA per enfrontar-se a RÚSSIA.
Son els països de la CE, que paguen dels seus pressupostos el pagament de les armes i imposen uns embargs a Rússia sobre el gas i petroli, així com sobre tota mena d’actius financers, propietats d’empreses i de ciutadans russos.
Tot aquest esforç bèl·lic, que crea una important inflació que afecta i castiga als sectors més dèbils dels ciutadans europeus, es fa sense l’oposició d’un moviment popular antibel·licista que ha estat liquidat i el pacifisme fins ara existent i que s’havia oposat a la guerra, a las guerres, aparegui en el debat i ha desmobilitzar als que no veuen en l’esforç bel·licistes més que una lluita militar per imposar uns poder econòmic.
Això son realment les guerres: aconseguir amb les armes i la destrucció que s’imposi un poder econòmic. El que acompanya i apareix com causa de les guerres, son sempre justificacions: defensa dels valors occidentals, nacionalismes, religions, son presentades com els objectius a obtenir per la lluita.
Si recordem els últims conflictes en VIETNAM , en IRAK i d’altres guerres que es mantenen com lluites regionals, sempre tenen aquestes justificacions.
Davant d’aquesta oposició a la guerra per resoldre els conflictes, el pacifisme havia presentat una important oposició que malgrat s’assenyalava com antipatriòtica pels governs, va aconseguir mobilitzacions populars per frenar els enfrontaments armats i la destrucció (desplaçats, exiliats, pèrdua de cases, ciutats, infraestructures) .
Ara res d’això està passant, han fet desaparèixer tot debat pacifista i trobem aquesta unanimitat en tots els governs i Parlaments nacionals i regionals de la CE, entre ells Espanya i Catalunya.
Els mitjans de comunicació públics i privats dependents de les grans corporacions econòmiques i oligarques propis, han esborrat tota possibilitat de establir un debat que presenti els veritables motius econòmics de la guerra i forci a paralitzar la guerra i la destrucció.
El pacifisme ha estat sempre presentat com un infantilisme i com una ingenuïtat , davant de la realitat de la guerra. Apareix així el concepte de guerra justa i en el seu nom, es justifiquen les morts i la destrucció. Els infantils jocs electrònics de guerres son àmpliament utilitzats i les estratègies bèl·liques son similars a les de la realitat. Destruir l’enemic.
Durant molts anys, el concepte de guerra freda, entre els països capitalistes i el comunisme, enfrontats en una batalla de destrucció del contrari , no va arribar a conflicte mundial per la dissuasió de les armes nuclears.
La crisi dels míssils que Rússia volia instal·lar a Cuba en 1962, es va resoldre sense intervencions militars.
La solució va arribar després els any 80’s per la ruïna econòmica i política de la antiga URSS, però des de aquest moment l’OTAN que mantenia la necessitat de la defensa contra l’adversari RÚSSIA , ha anat guanyant posicions i imposant els seus valor bel·licistes a EUROPA.
Tot això s’ha fet d’una forma discreta i secreta per als europeus que han vist ara emergir una potent infraestructura militar de l’OTAN per coordinar la lluita contra RUSSIA , el sempre considerat enemic. Se’n diu política de blocs i ara hem vist posicionaments al seu favor de països tradicionalment oposats al bel·licisme com Suècia , Finlàndia, altres que corren a allistar-se a l’OTAN.
L’antic temor del conflicte per utilitzar armes nuclears, ha quedat amagat i es vol resoldre el conflicte per les potents armes noves encara que de menor potencia que la nuclear, amb gran efecte de destrucció d’habitatges, infraestructures.
Es pretén que RÚSSIA perdi la guerra, proporcionant armes a UCRAÏNA, i així quedi decidit que no tornarà a iniciar cap altre operació militar contra altre país? És també una resposta a Xina de que no intervingui a Taiwan per intentar recuperar aquest altre país?
Son respostes que no allunyen aquests riscos. Alemanya va iniciar la II Guerra mundial, després de la seva derrota en la I Guerra. Les greuges de les rendicions donen raons de nous bel·licismes.
Com és possible que l’ONU no pugui imposar una treva i obligui a RÚSSIA i UCRAÏNA a un alto el foc i a la resolució del conflicte per la via diplomàtica?
Si això no es veu possible, si no hi ha un moviment internacional pel pacifisme que obligui als seus governs a desistir dels enfrontaments bèl·lics, haurem d’acceptar aquesta dura realitat: guerra, destrucció.
Tristor, però com escriu Bertolt Brecht: jo continuo menjant i bevent.
@josecoderch
