Es planteja en aquesta Tribuna, la proposta de que en els ambients urbans prestem atenció a caminar mirant al terra, ja que l’estat de falta de manteniment de les voreres i també de restes de defecacions de gossos, fa que es produeixen en un cas accidents (caigudes) i en altres molèsties (caques i pipis), així com gossos no lligats que ocupen/salten sobre els vianants .
Les víctimes no son només les persones d’edat, ja que hi ha un ampli nombre de persones de totes les edats, que de forma silenciosa o no, cada dia suporten aquestes molèsties.
Els problemes del manteniment de les voreres, es clarament de competència municipal i dediquen uns esforços , però no arriben a resoldre el problema. Suporten les demandes econòmiques dels accidentats, que s’atreveixen a reclamar, la majoria de vegades obligats a procediments administratius o jurídics complexes.
Les altres persones afectades per les caques i pipis i gossos no lligats, no tenen cap canal eficaç de reclamació (identificar als propietaris, als gossos, les proves), i podem trobar la seva veu en les cartes als directors, en les xarxes socials.
L’esforç per establir hàbits per evitar l’ús de les voreres, carrers i parcs urbans, amb espais habilitats en zones públiques que caldria establir i netejar, deuria ser una obligació dels Ajuntaments, però això porta a la disjuntiva de qui ho ha de pagar: tots els contribuents o només els que tenen gos/gossos??
Aquest tema es la punta del iceberg d’un conflicte molt més profund, que avui enfronta a dos corrents ideològiques : el debat de si resulta legítim equiparar en drets als animals amb els ser humans , com defensen els “animalistes”, o si estem davant d’un excés més del pensament “buenista” , com defensen els anomenats “especistas”, de que és disparatat situar en el mateix nivell moral a les persones i als animals.
A nivell mundial 77.000 milions d’animals es sacrifiquen per aliments a l’any i si incloem els peixos, podem arribar a un bilió. Peter Singer, professor de Bioètica a Princeton i autor de Liberación Bioética, afirma rotundament “El món s’ha de desplaçar d’una dieta de carn i altres productes animals a altra basada en plantes, compassiva i menys contaminant”: Veganisme.
Davant d’aquestes xifres, s’oposa la quantitat d’animals que moren igualment amb sofriment segurament més alt, pels seus depredadors naturals.
Fernando Savater, en el seu llibre , Tauroética (2010), considera un disbarat “la idea de que los animales tienen derechos y que la ética tiene que ver con el cuidado de los animales”. “Singer y otros”, añade, “sostienen que la ética debe regir nuestra relación con todos los seres sintientes. Consideran nefasto el especismo, que prima a los seres humanos, mientras que para mí la ética es precisamente eso, tratar a los seres humanos como algo distinto. Aunque eso no significa que tratemos de cualquier forma a los otros seres.”
Part de la historia de la civilització es pot veure com la historia de la distancia entre el home i els animals, als que s’atribueixen transmissions de malalties. Segurament per aquesta consideració l’islam va prohibir menjar carn de porc.
La ciutat es va establir com un lloc sense gaires animals. Però des de fa anys els animals formen part de les ciutats i també arriba als pobles – les segones residencies i el turisme rural ho comporta. A Espanya, afecta de manera similar que a Catalunya o més. L’any 2022, amb totes les dificultats de fixar dades, hi ha 15 milions de mascotes, fonamentalment gossos , i només 6,6 milions de nens/es menors de 15 anys. Es una dada no un retret.
Però aquest important problema, 15 milions de gossos, en augment, no entra en el debat de sostenibilitat ambiental, ja que sovint els seus promotors son propietaris dels gossos i miren cap altre costat. La imatge dels petits que reben un gosset de regal, és redundant i ningú no la qüestiona.
Hem iniciat un debat però les properes eleccions municipals segur no inclouen propostes per resoldre els problema anteriors i el de fons: gossos , potser més de un, en habitatges plurifamiliars de 90 m2 com a mitja , com a principal limitació d’aquest dret, pot ser font de conflictes entre veïns i de sofriments dels mateixos animals.
@josecoderch
