Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADATRIBUNA/ 'Coses per les quals recordarem Isabel II', per @josecoderch

TRIBUNA/ ‘Coses per les quals recordarem Isabel II’, per @josecoderch

Per què podrem recordar Isabel II? Des de 1952, ha estat reina del Regne Unit i de 14 estats independents alineats amb la democràcia (Canada, Austràlia, Nova Zelanda, entre altres) i els titulars amb la seva mort inclouen la descripció de la seva fortuna, les histories familiars de desacords amb Lady Diana, amb la relació difícil amb el seu net Harry i la seva esposa Meghan Markle, tot produeix abundants histories que ens desborden. Tots els mitjans de comunicació: teles, diaris, xarxes socials no deixen de difondre els molts diferents aspectes del seu entorn polític i familiar.

Per la seva condició de reina en un sistema parlamentari, les decisions polítiques no las ha pres ella, si no el Parlament i els diferents Primers ministres i Governs, però es planteja la qüestió de perquè serà recordada a banda dels temes que no deixen de ser privats de la seva família.

Si situem com essencial pel Regne Unit la Segona Guerra Mundial, amb els intents de Hitler d’ocupar el seu país, Isabel II per la seva joventut –tenia 13 anys al declarar-se la guerra el 1939 i 19 anys quan va acabar el 1945—no podien ser decisius i va ser el seu predecessor Jordi VI qui va haver d’enfrontar-se als moviments que volien pactar amb el nazisme i col·laborar amb ell.

Però no podem deixar de recordar que va ser el Parlament i, en el seu nom, Winston Churchill, qui amb 66 anys i com Primer Ministre va decidir declarar la guerra a Alemanya i va dirigir les operacions militars. Per això es ell el més recordat, malgrat que va perdre les primeres eleccions (1945) després de la guerra.

Durant el llarg regnat d’Isabel II des de 1952 fins al 2022, hem vist sobre tot el fi de la etapa de les colònies de l’imperi britànic i la seva posició totalment protocol·lària com a reina de 14 països, però en ser països amb sistema democràtic el seu paper no ha estat rellevant. 

No podem oblidar la seva fortuna personal ni tampoc cal oblidar els efectes del colonialisme anglès i la  relació que ambdues coses tenen, fets que no han estat valorats i jutjats. Altres monarquies i repúbliques en Europa (Bèlgica al Congo, França a Argelia) han viscut similar relació amb fets colonials recents i s’ha aplicat una justícia cromàtica en que els negres i natius, eren exclosos de drets humans fonamentals. I doncs, perquè aquesta exaltació d’Isabel II?, Els pobles son així. Son tolerants si no se’ls anima a fer el contrari.

Aquests dies hem vist anglesos antimonàrquics fent protestes i manifestacions, però el sentiment de la majoria no es troba en aquest debat, per considerar que és un tema superat pels valors democràtics un cop la monarquia queda integrada com una institució, per bé que el govern és qui decideix sobre els temes que afecten als ciutadans. Així de fàcil.

Imaginem quan arribi la mort del rei emèrit Joan Carles i la “festeta” que ens prepararan els partits com ERC, l’ANC , OMNIUM , contra una monarquia que té grans similituds amb la resta de monarquies europees, que no s’atreveixen a criticar. A Europa, al món, hi ha repúbliques i monarquies son acceptades les que mantenen com a valor decisori el sotmetiment a la democràcia parlamentaria, com la nostra.

Això demostra que a Catalunya hi ha una part que sempre viuen en els passats conflictes i amb uns partits que no volen acceptar realitats i viuen ancorats en el passat. Passa amb la monarquia, passa amb el relat partidista del 1714 , passa amb la proposta dels Països Catalans, passa amb la independència, que mai ha tingut ni té prou acords. No son els temes que preocupen a la majoria dels ciutadans, escoltem-los a tots.

Poden ser 150.000 o els 700.000 que s’atribueixen en la Diada de 2022, però hem de recordar que el cens electoral a Catalunya –com es resolen les qüestions – es d’uns 5,6 milions. Cal ser respectuós a les peticions, sempre que alguns no les vulguin imposar unilateralment, com de forma militant pretenen, per sobre la decisió de la resta.

Consideren les seves idees com les millors però son únicament una opció. És el que creuen totes les ideologies, polítiques, religioses, però la realitat és molt diversa i no podem imposar el nostre relat, pel treball de la militància missionera. Quasi com a excepció tenim l’islam que no té aquesta faceta de missioners, no propicien institucionalment les conversions.

Ja tenim qüestions prou complicades: afectació climàtica del medi ambient, inflació, problemes energètics, falta de distribució de la riquesa, discriminació de la dona i una llarga llista de problemes, com per veure que l’espai polític es distreu amb el recordatori d’històries i batalles caducades que es deurien aparcar i mantenir en el record, però no pretendre imposar-les actualment.

Deixem en pau la història i enterrem els conflictes irresolts, que no permeten els acords per resoldre els problemes reals. Ja tenim els historiadors per mantenir la memòria, però posem-nos al dia sobre les realitats que tenim que resoldre.

@josecoderch

 

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies