Sota la batuta de Josep Pons es va aixecar el teló del Gran Teatre del Liceu amb l’òpera bufa Don Pasquale de Gaetano Donizetti. L’òpera es va entrenar a París el 1843. Es tracta d’un “drama bufo” en tres actes amb llibret de Giovanni Ruffini. Va ser la número 69 del compositor italià. Tota l’òpera narra el complot entre la jove i riallera Norina i el seu estimat Ernest per aconseguir que l’oncle d’aquest, don Pasquale, abandoni els seus somnis de matrimoni.
Ens trobem davant d’una trama plena de teatralitat, de situacions d’humor i comicitat. El duet entre don Pasquale i Malatesta és el número més esperat de la peça. La figura del vell verd que es deixa envaucar per casar-se amb una joveneta, amb una foto final que retrata la comicitat de la situació. Donizetti carrega contra els matrimonis pactats, i defensa l’emancipació de la dona.
Aquesta producció de Damiano Michieletto es va estrenar a París el 2018. En la roda de premsa Michieletto va explicar que l’obra tracta de l’ésser humà, d’aquelles petites coses que acaben sent fets importants. El compositor italià Damiano Michieletto ha aconseguit actualitzar l’òpera portant-la al present històric, quan s’aixeca el teló el públic pot veure uns personatges vestits de forma contemporània. Respecta la posada en escena ens trobem en un principi una la casa decorada amb el gust del vell boig enamorat i el seu cotxe vintage. Serà l’esposa qui portarà tot el glamur del present en una posada en escena on predomina el blanc davant dels tons marrons de l’ancià. Una escenografia dissenyada per Paolo Fantin amb neons blancs que dibuixa una casa arquetípica suspesa a l’aire sense parets. El vestidor d’Agostino Cavalca té el glamur dels diners.
El doctor Malatesta és qui es presta a l’embolic, un Andrzej Filonczyk que tot just començar sedueix l’espectador. El jove enamorat Ernesto té el seu moment estel·lar en la famosa romança del tenor el “Somni suau i cast”, moment emotiu i malencònic trencat pels comentaris irònics de don Pasquale a partir de la segona estrofa amb la qual cosa el moment sentimental es trenca en mil bocins.
Carlos Chausson interpreta el vell incaut. La Norina va estar interpretada per la tarragonina, Sara Blanch. La soprano va quallar la millor actuació de la seva vida, va estar teatral, seductora i va arribar a tots els registres de la seva brillant veu. La primera aparició de Norina té lloc a una de les cavatines més conegudes de la peça, una ària d’enorme dificultat tècnica, que Sara Blanch va executar amb nota. Cal destacar l’escena del duo de Don Pasquale i Norina. El vell horroritzat per les factures que arriben a casa de la seva dona “Sofrònia” (Norina) s’enfronta a ella quan apareix vestida de gala per anar al teatre, en aquest moment comença un duet on el vell enamorat recrimina la seva actitud i ella li deixa anar una sonora bufetada. Hi va haver màgia, humor, comicitat i teatre. És clar que aquest matrimoni no té futur i és una gran farsa. Tant Carlos Chausson com Sara Blanch no van defraudar el públic que va regalar un llarg aplaudiment al final de l’òpera. Confesso que em vaig divertir molt durant la representació. Una comèdia sentimental que ens parla de la condició humana.
José Antonio Aguado
