Inici » a-ultimesnoticies » TRIBUNA/ ‘Il trovatore de Verdi al Liceu’, per José Antonio Aguado

TRIBUNA/ ‘Il trovatore de Verdi al Liceu’, per José Antonio Aguado

L’amor i l’odi com a benzina d’aquesta narració de telenovel·la que aquests dies es presenta al Gran Teatre del Liceu, estem parlant d’Il trovatore de Verdi. Estrenada al Teatre Apollo de Roma, el 19 de gener de 1853, amb un èxit rotund. L’òpera ha estat objecte de múltiples versions pels directors d’escena, cadascun col·loca l’escena on li interessa pel que vol explicar, per exemple Elijah Moshinsky en una coproducció amb la Royal Opera House va situar l’escena al Risorgimento italià amb escenes de clares referències cineomatogràfiques a Luchino Visconti. Un altre exemple de punt de vista va ser la que va posar Joan Anton Rechi amb la idea de fons dels Desastres de la guerra de Goya.

En aquesta ocasió els ulls que miren l’òpera són els d’Àlex Ollé (La Fura dels Baus) que situa l’escena a la Primera Guerra Mundial. El vestuari militar de Lluc Castells encaixa en aquesta història fosca plena de trinxeres, làpides d’un cementiri, un convent, una cel·la… molt de fum, foc i una llum apocalíptica. Tot contribueix a crear una posada en escena esteticista pròpia d’una instal·lació de la Tate Modern de London.

Un trobador, Manrico, és protagonista d’aquesta òpera. Un trobador que lluita per l’amor de la Leonora. L’argument parla de la tragèdia de l’enfrontament entre dos germans. El món romàntic del trobador i tot allò que representa una classe caduca com l’aristocràcia immobilista. Fa referència al mite clàssic de Caín i Abel, l’enfrontament entre el mal i el bé. Si traslladem la baralla familiar al pla polític militar, parlem d’una guerra entre països.

El llibret de Salvatore Cammarano està inspirat en l’obra del dramaturg espanyol Antonio García Gutiérrez, que va escriure una obra de teatre ambientada a Aragó a l’Edat Mitjana, època molt estimada pels dramaturgs romàntics.

Aquesta versió es va estrenar a Amsterdam el 2014, vuit anys després es presenta al Gran Teatre del Liceu. Un dels grans experts al repertori italià, Riccardo Frizza pren la batuta de l’orquestra i amb dos repartiments diferents. Al primer, el protagonista serà cantat per Vittorio Grigolo (Manrico). (Azucena) és  Ksenia Dudnikova, (la Leonora) Saioa Hernández i (el Conte di Luna) Juan Jesús Rodríguez. En aquests mateixos papers, també es podrà escoltar i veure Yonghoon Lee, Judit Kutasi, Hibla Gerzmeva i Àngel Òdena.

El llibret ens parla d’un dol per una dona, una gitana, un nen cremat a la foguera per la seva mare fruit d’un error i una venjança i el suplici del drama de capa i espasa.

Al Liceu no trobarem el Palau de l’Aljaferia de Saragossa sinó una vintena d’enormes pilars de base rectangular que pugen i baixen com a ballarins aeris a ritme de l’escenògraf Alfons Flores col·laborador habitual a les òperes d’Àlex Oller. D’aquesta manera, l’escenografia escapa d’un lloc figuratiu per col·locar-se a les abstraccions de la geometria.

En vida, Giuseppe Verdi es defensava dient que l’acusaven d’haver compost una òpera amb molts morts, i ell replicava: “M´acusen per l´òpera, massa trista i amb massa morts, però és que a la vida  no és tot mort? Què hi ha que existeixi?”.

José Antonio Aguado

2022-11-07
promo primera vinyeta vida (1)
seguros Bilbao nuevo renting febrero 202202_Carta_agente_cast_SB_05
seguros-bilbao-2
seguros-bilbao
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator