D’escriure textos per a les activitats de l’escola El Galliner de Girona a convertir-se en una companyia teatral a qui es reconeix la seva capacitat de seducció, d’empatitzar amb situacions vívides per l’espectador. El contrast entre l’escenografia minimalista i el glamur del ritme interpretatiu dels actors ens submergeix en els conflictes dels personatges. La companyia La Gárgola ja porten tres produccions a l’esquena, és una companyia emergent que està cridant l’atenció del públic en general amb un teatre punxant, en aquesta ocasió amb el retrat dels mil·lennis. Vist des de la butaca de l’espectador veiem reflexions filosòfiques existencials entre cervesa i cervesa. Diàlegs a dos, diàlegs a tres i diàlegs a quatre d’una agudesa i una notables ironia que fan somriure l’espectador. No és una comèdia corrent en el sentit que també busca el debat, la reflexió de l’espectador, en les dues produccions anteriors (El brindis i Ferides) de caràcter molt més seriós bategava aquesta intenció, aquesta càrrega de profunditat temàtica.
El dramaturg gironí Frank Bayer té un crit de guerra Kalumba que dóna títol a la comèdia que aquests dies la companyia La Gárgola està representant al teatre Gaudí de Barcelona. L’obra es va estrenar a Girona a la Sala Planeta amb un gran èxit de públic.
La comèdia té tres actes, que corresponen a tres moments a la vida d’aquests quatre mil·lenians en plena crisi existència. El primer moment és un flashback cap al passat un Erasmus a Copenhaguen on l’Esteve, el Carles, l’Arlet i la Naia inicien una amistat que els portarà a estrènyer llaços. La comèdia té com a punt de partida el llibre d’Enrique Vila-Matas París no se acaba nunca, on el protagonista inicia un procés d’aprenentatge de la vida.
Ricard Martí és l’escenògraf que d’unes galledes de diferents proporcions fer cadires, taules, sofàs. Aquest caràcter polivalent dona a la posada en escena uns tocs pictòrics que envolten aquests personatges amb tanta preparació acadèmica que es mouen entre l’emoció i el riure.
Yago Alonso és el director d’aquesta història amb tocs de malenconia i humor. Kalumba és una paraula de Zàmbia per parlar de la fortalesa del llampec, aplicat a les persones la metàfora ens parla de la fortalesa del caràcter dels personatges. Éssers amb vides molt acomodades que entren en crisi perquè volien fer coses que van fer quan eren joves però que ara ja no poden fer perquè l’atzar els guia per altres camins. Dos homes l´Esteve (Raül Tortosa) ia Carles (Xavi Mercadé), l´Arlet (Núria Florensa) i la Naia (Laura Porta) que van formar dues parelles que amb el pas del temps es va anar esquerdant i ara gràcies a una cena sembla que els peixos trencades tornen a encaixar amb la cola daurada dels anys.
Kalumba atrapa l’espectador com la millor comèdia, però també és una peça teatral que ens deixa els seus pòsits com el cafè per a qui els sàpiga llegir.
