Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADATRIBUNA/ La Sala Fènix i Casa Àsia programa dansa butoh

TRIBUNA/ La Sala Fènix i Casa Àsia programa dansa butoh

La Sala Fènix de Barcelona ha començat la temporada amb un cicle de tres espectacles de dansa butoh (The swan hymn, Icon in construction i Festen) de la mà de Casa Àsia, les dues organitzacions manifesten un coneixement profund de les virtuts de la cultura com a motors de reflexió sobre la nostra realitat contemporània. En una societat hedonista la dansa butoh ens connecta amb la part commovedora de l’ésser humà. Japó és el punt de partida d’aquesta forma d’entendre el moviment i el cos com un espai a explorar des de la fragilitat. els ballarins abandonen les limitacions del cos quotidià per entrar en una investigació del moviment lent i propi del contorsionisme. La forma de moviment va aparèixer el 1960 gràcies al treball de ballarines com Tatsumi Hijikata i Kazuo Ohno. Una dansa obscura basada en la mort que busca el llenguatge del propi cos. Els ballarins ens mostren un teatre mut.

Escena Butoh ens mostra la bellesa de la dificultat, amb danses com les de Ken Mai que porta molts anys treballant el concepte butoh amb espectacles on expressa profundament el concepte de l’existència. El seu espectacle parteix de la idea de La mort del cigne (1905) d’Anna Pavlova, el resultat és un espectacle que fa pensar i que dona la possibilitat de veure registres molt diferents del moviment. Ken Mai en The swan hymn atrapa l’espectador des de les ombres, des del silenci, amb una energia pròpia de la recerca pertorbadora.

Icon in construction, el segon espectacle és una peça que combina dansa, veu i so en un treball de laboratori que busca la reflexió sobre el moment present.

Cecilia Gala i Nataliya Andreuy seguint la inspiració de la ballarina expressionista Mary Wigman presenten Festen, un espectacle de moviment que és un secret, una festa.

La filosofia del ballarí apropa l’oració al lament. La crueltat de las acciones humanes sempre està present en aquest moviment.

Una de las referències clàssiques en aquest tipus de dansa és el dels cossos mig morts que s’arrossegaven després de la detonació de la bomba nuclear d’ Hiroshima. Els bombardejos atòmics al Japó a la Segona Guerra Mundial van deixar un paisatge de cossos mutilats, gent cremada, una apocalipsi de cossos pels carrers i els camps.

Tres espectacles rabiosos en tot allò corporal i espiritual i reflexius en l’aspecte intel·lectual.

Casa Àsia i la Sala Fènix son dos motors en la difusió de la cultura oriental. És fonamental que aquest tipus d’espectacles arribin a la gent jove més acostumat al moviment a través de la superficialitat frívola de les xarxes i no tant al cos i al moviment que parlen des de la meditació i el patiment.

José Antonio Aguado

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies